inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 14 de desembre de 2018

Arròs de pop


De nou, un arròs de bandera, potent i amb caràcter.
Un arròs per als amants del arrossos. Com jo mateix, que sóc un boig dels arrossos. I, com veureu, calen ben pocs ingredients i, això sí, una mica de paciència. Però val molt la pena. I si el feu, ja m'ho direu!.
El pop el podeu comprar ja cuit per estalviar-vos feina. En cas de coure'l a casa, aprofiteu el brou del pop per fer l'arròs. Altrament, com he fet jo, he utilitzat un brou de peix de roca o brou vermell (que també trobareu la recepta en aquesta web).
Com veureu, he optat per tallar el pebrot vermell a tires i decorar amb ell el plat. Però el podeu trinxar juntament amb el pebrot verd també.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones.
Som-hi!
Llegir més...

diumenge, 9 de desembre de 2018

Estofat de conill amb camagrocs


Avui us presento un guisadet de temporada que us encantarà. D'aquells plats que fan xup-xup, on el primer desig és sucar-hi un trosset de pa per tastar la salsa.
Com ja sabeu, el camagroc és un bolet molt aromàtic, que juntament amb la picada de xocolata i el fetge del conill, li donen un caràcter molt muntanyenc i, per què no dir-ho, molt de casa nostra.
És més senzill de fer del que sembla i es conserva bé a la nevera. De fet, es recomanable (com passa amb la majoria de guisats) cuinar-lo almenys un dia abans, el que garanteix una integració de sabors perfecte. La cuina necessita el seu temps, també de repòs.
Espero que us agradi!

Llegir més...

divendres, 30 de novembre de 2018

Flam de ratafia


Segons la Viquipèdia, la ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.
La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a talls i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal. Generalment aquesta ratafia es fa amb unes cinquanta herbes a ser possible collides per Sant Joan posades a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent. Les pinyes verdes esberlades també hi entren. Es pot barrejar aiguardent i anís.
La ratafia és de gust intens i amb una certa fortor. La recepta que us presento avui fa un ús delicat d'aquest licor, fent que el flam tingui un gust i una flaire suaus, que recordant a la ratafia en tot moment però fer que aquestes postres siguin un producte exclusiu per a adults. De fet, aquests flams li encanten al meu fill de set, qui no entén en seu consum sense una bona dosi de nata muntada.
La seva elaboració pot semblar complicada, però de seguida us adonareu que és d'aquelles receptes senzilles que podeu fer a casa amb els vostres fills.
Som-hi!
Llegir més...

diumenge, 25 de novembre de 2018

Patates amb fredolics


Recepta tradicional número 776 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento una recepta tradicional força similar a les clàssiques patates enmascarades o ensanguinades, que s'elaboren amb botifarra negra.
Segons la vikipèdia, el fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).
El fredolic és de carn blanca i gustosa. Es fa servir en guisats i sopes
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.
Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen. Per tant, aneu amb compte al consumir-los o compreu-los en un lloc de confiança.
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
En qualsevol cas, aprofiteu la curta temporada de fredolics frescos per cuinar receptes com aquesta, que ús donarà un gran resultat a taula. Un plat exquisit!
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 9 de novembre de 2018

Arròs amb bacallà


Recepta tradicional número 89 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento un plat molt típic de la gastronomia dels països catalans. Antigament era típic fer aquest plat per quaresma, tot i que actualment es consumeix durant tot l'any.
En general, tots els arrossos admeten certes variants i cadascú els ajusta a les seves necessitats i gustos. L'arròs amb bacallà, en especial, es pot presentar sucós, melós o eixut, segons us agradi.
També admet diferents tipus de verdura de temporada com les carxofes, la coliflor, els pèsols, els alls tendres, els espinacs i el pebrot vermell. Hi ha variants més humils que utilitzen la pell del bacallà en comptes de la seva carn.
La recepta proposada avui s'ha determinat com a referencia base segons l'Institut Català de Cuina (amb qui participem com a socis) per tant, es tractaria de la recepta a partir de la qual sorgeixen tota la resta de variants.
És un plat fàcil de cuinar i força bo, animeu-vos a fer-lo!
Espero que us agradi!
Llegir més...

dilluns, 5 de novembre de 2018

Truita de rovellons



Ous ecològics, rovellons frescos de temporada, una mica d'all i julivert, oli i sal.
Cap misteri, la veritat.
Així de senzilles poden arribar a ser les coses més bones de la vida.
Estarem d'acord amb que, qui més qui menys saps fer-se una truita i, per tant, la recepta d'avui només pretén recordar i enaltir un plat bàsic cuinat amb productes de la nostra terra. D'aquells plats que convé difondre i, com no, gaudir.
Aprofiteu bé la temporada de bolets i si aquesta nit no teniu gaire clar què sopar, aquí us deixo aquesta proposta d'èxit.
Bon profit!
Llegir més...

divendres, 26 d’octubre de 2018

Musclos en escabetx


El musclo de casa nostra, molt apreciat en cuina, és un mol·lusc que es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les aigües del Delta.
Els musclos originaris del Delta de l'Ebre són els de l'espècie Mitylus galloprovincialis, la més adaptada a les aigües del Mediterrani. Arriben a la seva mida òptima cap al juny o juliol. Destaquen per l'exquisidesa de la seva carn, de consistència dura. La seva zona de cria se centra a la badia del Fangar, a l'Ampolla, i al port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.
Amb aquest excel·lent producte, avui veurem com preparar uns suculents musclos en escabetx. Escabetx casolà, on es perceben els sabors autèntics del vinagre i del pebre vermell infinitament millor que a les preparacions comercials que acostumem a consumir.
El musclo és agraït en aquest cas i la textura resultant és la mateixa que la d'un musclo acabat de coure, carn atapeïda i deliciosa, amb tot el sabor del mar. A més, aconseguireu una conserva gens oliosa, que feta amb un oli d'oliva verge de qualitat el seu sabor encara es dispararà més.
Aconsellar-vos que no us passeu massa amb el pebre vermell que pot condicionar el resultat.
Es necessiten les quantitats adequades per aconseguir la harmonia perfecte.
Som-hi!
Font: gastroteca.cat

Llegir més...

divendres, 19 d’octubre de 2018

Platillo de bacallà amb rossinyols al curri



Avui us presento un platillo gustós i delicat, però de la terra. Tenim bacallà, tenim bolets i tenim pinyons, tot de casa nostra.
Sempre recomano aprofitar bé la curta però magnífica temporada de bolets i el rossinyol, concretament, és un bolet molt aromàtic, de carn ferma, que a més no es cuca.
Excel·lent per a guisar doncs.
Aquesta és una recepta d'elaboració ràpida que podeu servir com a tapa, entrant o, fins i tot, segon plat. En aquesta pàgina trobareu consells sobre com dessalar el bacallà, si us cal.
Les quantitats descrites corresponen a dues persones.
Espero que us agradi.
Som-hi!
Llegir més...

dilluns, 15 d’octubre de 2018

NOTA INFORMATIVA: Redireccionament a CatalunyaCuina


Estimats seguidors/seguidores,
Us informem que a partir de demà Dimarts 16/10/2018 totes les entrades de receptes cercades a través de google seran redirigides automàticament al portal CatalunyaCuina de CatalunyaDiari, amb qui hem signat un acord de col·laboració.
A banda dels canvis estètics i funcionals de la nova web (que estem segurs us agradaran molt!), volem destacar que es mantenen exactament els mateixos continguts així com les noves publicacions futures.
Mitjançant aquesta col·laboració, ens proposem que la difusió dels continguts de www.lacuinadesempre.cat arribi encara més lluny i per això us convidem a tots a accedir, en endavant, a través de la pàgina:
www.catalunyacuina.cat
o també 
www.catalunyadiari.cat/cuina

La pàgina www.lacuinadesempre.cat continuarà activa i visible, com sempre.
L'aplicació per a mòbils Android de LDCS deixarà de funcionar com fins ara, a l'espera de la publicació de la nova aplicació desenvolupada per CatalunyaDiari. Us mantindrem ben informats.
Esperant disculpeu les possibles molèsties que aquests canvis us ocasionin, aprofitem per agrair-vos de nou la vostra fidelitat i support!

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Conill al forn amb rovellons


Enguany, tenim una temporada de bolets excepcional i, és clar, l'hem d'aprofitar.
Avui us presento un plat ben senzill de fer amb un resultat excel·lent.
Podeu, fins i tot, preparar-los unes hores abans i escalfar-ho abans de servir.
He optat per acompanyar el conill i els bolets amb unes patates i uns tomacons per sucar-hi pa.
Una recepta sana i saborosa que de ben segur agradarà tota la família!
Les quantitats de la recepta i de les imatges corresponen a quatre persones .

Llegir més...