inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 22 de març de 2019

Patates estofades amb costella de porc i moixernons


Recepta tradicional número 787  del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquesta pàgina ja hem vist com cuinar l'estofat de costella de porc amb patates. Avui però, us mostrem la variant que incorpora moixernons i precindeix de la picada d'all i julivert. El tall de la costella també es diferent, de mida més gran.
A casa, és un plat que fem sovint, i que forma part del patrimoni familiar de moltes llars al nostre país. I es que és un plat que no falla mai, agrada a grans i petits, de fàcil elaboració i conservació.Es pot menjar amb cullera o amb forquilla si aixafeu les patates barrejades amb el suc i l'ou dur.
Però sobretot, aquest és d'aquells plats que fan caliu, que recordes per sempre i que associes a bons moments de la vida i de la infantesa, per què la cuina està envoltada de molts moments màgics.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 15 de març de 2019

Coradella tradicional


Recepta tradicional número 432 Coradella, 433 (Coradella amb allioli) o 568 (Freixura) del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Tenia moltes ganes de presentar-vos aquesta entrada, sobretot per què és el plat típic de la meva vila.
M'explicaré.
Els diferents territoris mediterranis compartim no solament ingredients i matèries primeres, sinó també tècniques i receptes. La cuina de menuts és un clar exemple que esdevé denominador comú en la cuina dels països del sud d’Europa. Per la seva ubicació, Molins de Rei és cruïlla de camins i s’ha convertit amb els anys en una vila de pas per arribar a Barcelona i a altres indrets del país. Aquest intercanvi té també el seu reflex en la gastronomia i la coradella que ens ocupa n’és un clar exemple. El mot coradella esdevé alhora recepta i tècnica, ja que també fa referència a la cuina de menuts d’animals petits com el xai, el conill o l’aviram de corral. Per contra, corata fa referència al mateix, però en animals més grans, especialment en la cuina de cor, fetge i pulmons. En aquest sentit, trobem grans similituds també amb la freixura, el freginat o el frit mallorquí, plats econòmics amb un alt contingut calòric ideal per afrontar jornades dures i físicament intenses. La coratella ja apareix ressenyada a la cuina romana i podem trobar-la en diferents receptes tradicionals de regions italianes, com és el cas de la coratella d’agnello. Finalment, va ser a partir del segle XVIII quan s’hi incorpora el sofregit tal com el coneixem ara, gràcies a l’arribada del tomàquet i el pebrot, provinents del “nou món".
Com diu en Sergi Meià, membre del jurat 2019, la nostra cuina, és rica en història, diversitat, tècnica i modernitat, i els molinencs hem impulsat aquest plat tan apetitós i meravellós que representa una manera de menjar que gairebé queia en l’oblit. A Molins de Rei ha esdevingut un patrimoni. Plat típic dels esmorzars de traginers i pagesos que fa les delícies dels paladars més exigents i agosarats. Les excel·lents races de xais del país, ens brinden els elements per fer aquest plat amb garanties d’èxit. Aquesta cuina d’aprofitament ha de ser referent en el futur, ja que sovint ens deixem endur per modes que no deixen lloc a meravelles com aquestes, part del nostre ADN.

D'altra banda, recentment (a finals 2018), la coradella ha estat escollida com a Plat favorit dels Catalans 2018 per la revista CUINA (veure video de Teatre de Guerrilla).
Si bé és cert que es tracta d'una elaboració particular, perquè agrada molt i perquè no agrada gens.
Un estofat a base de menuts de xai no és cosa fàcil avui en dia, i tots ho sabem.
Tanmateix, és un plat tradicional que hem heretat i mereix un tractament respectuós i una correcte difusió. Hem de treballar per al manteniment de la tradició i alhora l’evolució del mateix plat per salvaguardar la cultura gastronòmica del país. Conscients de la complexitat que té treballar amb menuts i per adaptar aquest guisat no apte per a tots els paladars, els fabricants locals han elaborat l'embotit Botifarra de coradella, un producte més versàtil i que apropa més paladars, i per tant, possible ingredient d'altres elaboracions, com veureu més endavant.


COMENTARIS DEL JURAT
"Aquest plat em parla de traginers, de carros, pagesos i ramaders que a la gran fira d’hivern venien i compraven, però, sobretot, es retrobaven. Era aleshores quan l’esmorzar amb el plat de freixures, esdevenia la icona festiva. L’humil es feia festa. No era plat d’impostures. Era aliment. És el que em parla i m’explica el que més m’agrada. Respecte i tribut pels plats amb història, gust i memòria, com la coradella.”
TANA COLLADOS / MEMBRE DEL JURAT 2O16
PERIODISTA ESPECIALITZADA EN CUINA I ALIMENTACIÓ. TV3

Diuen que la coradella s’ha de tastar almenys un cop a la vida. Jo em vaig estrenar en l’experiència fa poc i la recordo plaent. I recordo especialment la salsa d’anís d’una recepta que va lligar la salsa dels menuts estofats. Menuts, sí. Ho heu llegit bé. Que els ingredients d’aquesta elaboració no us facin por, perquè el principal és l’amor i el respecte per la tradició.
CARME GASULL / MEMBRE DEL JURAT 2O17
PERIODISTA I CO-FUNDADORA DE GASTRONOMISTAS.COM

Com a jurat en el concurs del 2018 vaig haver d’informar-me de què era la coradella, sense ni sospitar que, deu mesos després, gràcies a l’empenta de la gent de Molins de Rei, guanyaria el concurs El Plat Favorit dels Catalans. Aquí vaig descobrir que la coradella és poder molinenc al 100%!
JOSEP SUCARRATS / MEMBRE DEL JURAT 2O18
DIRECTOR DE LA REVISTA CUINA

Ja ho sabeu, si voleu conèixer més receptes de cuina elaborades amb coradella o botifarra de coradella, consulteu el receptari en PDF  que trobareu a la pàgina de La Candelera on, per cert, també hi trobareu els restaurants de la vila on podeu tastar-la.
Llegir més...

divendres, 8 de març de 2019

Amanida de canonges, tonyina i panses


Més cuina pràctica!
Avui us porto una amanida d'aquella que agrada als amants de la cuina ràpida i sana.
L'herba dels canonges o Canonges, és una bona font de beta-carotè, vitamina C i àcid fòlic. Te propietats diürètiques, depuratives i laxants.
Amb ingredients senzills i econòmics, només necessitareu 5 minuts de rellotge per muntar aquesta amanida. El resultat és sorprenent, amb textures diverses, amb dolç i salat, el que farà d'aquest plat un seriós candidat a establir-se dins el vostre menú setmanal.
Recordeu que les quantitats mostrades avui corresponen a dues persones.
Llegir més...

dijous, 28 de febrer de 2019

Pappardelle amb verdures i bacallà


Avui veurem com cuinar una plat de pasta ràpid, saborós i saludable.
És tracta d'una preparació molt versàtil, ja que podeu fer servir altres tipus de pasta així com altres tipus de verdura. Si això no fos poc, a més a més, tant en el cas de la pasta com en el cas de verdura, teniu també la possibilitat de coure-les bé o deixar-les una mica al dente, segons la vostra preferència. Això fa que difícilment cuineu aquest plat exactament igual que com en aquesta entrada es proposa.
Però aquí rau la gràcia de cuinar, no?, en especial amb receptes com aquesta que ofereixen flexibilitat i permeten la vostra interacció, garantint així la diversió a la cuina, una característica primordial per enganxar-s'hi.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 15 de febrer de 2019

All cremat de gambes de Vilanova


Us agraden les gambes? Doncs avui esteu d'enhorabona!.
En el marc de la campanya gastronòmica de Vilanova es pretén difondre i donar a conèixer la seva meravellosa gamba. Excel·lent producte autòcton i que identifica la zona, com ho és també la coneguda gamba de Palamós.
Se'ns proposa doncs, entre d'altres, un plat que no us podeu perdre: l'all cremat fet amb gamba de Vilanova.
Com ja sabeu, habitualment l'all cremat es fa amb peix, un peix que es pugui tallar bé com el lluç o el rap. Però la gent de Vilanova ens convida a donar-li a la gamba tot el protagonisme d'un all cremat. Com tots aquests guisadets (o ranxets) val la pena deixar reposar el plat una bona estona, i degustar-lo quan tot els gustos s'han barrejat bé.
Voleu saber més sobre l’All Cremat? Poodeu fer clic en el següent enllaç:
L’All cremat: unes arrels que s’endinsen al segle XIX
Font: www.menjatvilanova.com

Llegir més...

divendres, 8 de febrer de 2019

Bacallà "à Brás" (a la portuguesa)


Segons la vikipèdia, el Bacalhau à Bráz, à Brás, Bacalhau dourado o Bacallà a la Lisbonense és un dels plats més populars de la cuina lusitana de Macau (antiga colònia portuguesa) en què l'ingredient protagonista és el bacallà. És un plat ràpid de fer i molt popular a gairebé tot el territori portuguès, sent una de les receptes amb bacallà més famoses de la cuina portuguesa.
El nom d'aquest plat fa honor al seu presumpte creador, l'humil taverner: El "Senhor Braz" que regentava un local al preciós Barri Alt de la bella Lisboa.
En algunes parts de Portugal, aquest plat es troba escrit en els menús com bacalhau à Braz, amb zeta, pel fet que l'inventor de la recepta, el Senhor Braz, escrivia el seu cognom amb aquesta grafia antiga (de la mateixa forma s'escrivia en portuguès Luiz o Luiza). En zones properes a la frontera amb Espanya, poden trobar varietats d'aquest plat amb el nom bacalhau dourado.
Els ingredients d'aquest típic plat són el bacallà en salaó que es dessala un dia abans i l'ou que es fa regirat juntament amb unes patates molt finament tallades i que es fregeixen per separat (patates palla). Quan se serveix, se sol acompanyar de julivert i olives negres.
En definitiva, un plat extremadament ràpid de fer i molt saborós que no us podeu perdre. A mi m'agrada servir-lo immediatament, garantint així la textura cruixent de la patata palla (com recomanen molts establiments portuguesos). Però si ho preferiu, podeu deixar reposar el plat una estona i així la patata s'anirà estovant a poc a poc. És un plat calòric i, per tant, pot fer-se una mica pesat. No convé abusar de les racions. Però us garanteixo que us encantarà!.
Ah! Per cert, diuen que aquest és el plat favorit d'en Cristiano Ronaldo....

Llegir més...

divendres, 1 de febrer de 2019

Potatge d'hivern


Avui presentem un plat contundent, d'hivern, dels que reconforta menjar en companyia, al costat d'una bona llar de foc mentre fora la gent es pela de fred!. Ja hem vist com cuinar diferents potatges en aquesta pàgina i la versió d'avui procura ser de les més complertes, ja que conté tant verdura com llegums i carn. Vaja, que et quedes a gust amb una plat d'aquests!.
En general, admet variants infinites, i podríem dir que trobareu tantes receptes de potatge com famílies. Passa com amb els arrossos, per tant, el meu consell es que adapteu aquesta recepta al vostre gust i gaudiu d'un plat tant tradicional ajustat al vostre paladar. Res millor!,
Podeu fer aquest plat amb cigrons ja cuits si teniu molta presa, el que reduirà el temps de cocció del plat. Però jo us recomano emprar cigrons crus (com es mostra a les imatges). Només haureu de recordar posar-los en remull la nit abans.
Aquesta recepta és per a 6-8 persones.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 25 de gener de 2019

Fideus a la cassola amb barreja de bolets



Segons la vikipèdia, els fideus a la cassola és un plat típic de la gastronomia catalana.
Es tracta de fideus gruixuts cuits amb un sofregit i trossos de costella de porc amb ós, però la particularitat que existeix als plats de pasta catalans com aquest, a diferència de les pastes italianes, per exemple, consisteix en el fet que la pasta no està bullida a part en aigua, si no que és cuita directament dins de la salsa formada pel sofregit, el suc de la carn rostida i la mateixa carn. Una mica abans de coure's els fideus completament, s'hi pot afegir una picada amb safrà.
Aquesta elaboració descrita la trobareu en aquest link "Fideus a la cassola".
El plat d'avui, concretament, és una variant de la recepta tradicional que inclou una barreja de bolets, prescindeix de la picada i hi incorpora daus de pernil i xoriço.
Us animeu a fer-los?
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4-6 persones.
Llegir més...

dilluns, 14 de gener de 2019

Maduixes saltades amb pebre i rom sobre gelat de vainilla


Avui us presento unes postres molt ràpides de fer i amb un resultat extraordinari, el que fa d'aquesta recepta sigui una gran aliada dels cuiners domèstics.
Jo l'he acompanyat de gelat de vainilla, precisament per buscar aquest contrast fred-calent que tant captiva en unes postres. També he de reconèixer que la pebre negre li va molt bé a la maduixa calenta. Es pot servir la maduixa freda, sí, però el plat perd tota la gràcia.
Notareu que no indico cap quantitat de pebre, ja que dependrà del vostre gust personal. Com a referència us diré que jo en poso com si hagués d'empebrar uns daus de pollastre, és a dir, sense por però sense passar-se. En qualsevol cas, i tractant-se d'una combinació una mica arriscada, millor pecar de poca quantitat la primera vegada.
Us animeu?

Llegir més...

dissabte, 5 de gener de 2019

Palpís de corder


Recepta tradicional número 758 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El palpís de corder o cuixa de xai farcida es pot fer rostida al forn o en cassola i és un plat molt popular als Països Catalans, típicament del Pallars, la Catalunya nord.

Segons en Jaume Fàbrega, gran historiador i gastrònom, la cuixa o espatlla de xai és un plat de festa.  Pot ser entatxonada o emmetxada i després rostida a la cassola o al forn, en una versió més suculenta que compartim amb els occitans i francesos, que han fet del famós gigot tot un clàssic.
No cal dir que amb una primera matèria tan bona, i una recepta tan ben trobada, en la seva simplicitat, el resultat es esplèndid: una festa per al paladar. Josep Pla ho hagués corroborat: «El rostit és el plat millor que es pot obtenir del xai jove i bo», diu a El que hem menjat. I afegeix: «Amb el xai, es pot fer un plat excel.lent: el rostit. Però, així com el cabrit es rosteix enter, el xai posseeix dos elements que semblen fets expressos per a rostir: els cuixots i l'espatlla. Aquest rostit es fa amb greix. A la cassola, s'hi afegeix una cabeça d'alls i una ceba. Quan el xai és ros de part de fora, sense que en l'interior la carn sigui devastada, sinó viva, el resultat és admirable, sense rival possible».
No prescindiu de l'all, que s'adiu molt amb el xai. També s'hi adiuen molt unes patates, i fins i tot moniatos, tal com es fa a Mallorca.
Altrament, l'emmetxat o «entatxonat» és una tècnica antiga, que ja es troba en els receptaris medievals, i s'aplica a les carns quan són eixutes –vedella i xai, particularment– o per donar-hi més gust i melositat. Se sol fer servir un estri especial o agulla d'emmetxar; pot servir un simple punxó.

Com veureu a les variants, aquesta cuixa de xai admet diferents farciments. Avui ho farem amb cansalada, xampinyons i panses. Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 o 6 persones.
Som-hi!
Llegir més...