inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 15 de febrer de 2019

All cremat de gambes de Vilanova


Us agraden les gambes? Doncs avui esteu d'enhorabona!.
En el marc de la campanya gastronòmica de Vilanova es pretén difondre i donar a conèixer la seva meravellosa gamba. Excel·lent producte autòcton i que identifica la zona, com ho és també la coneguda gamba de Palamós.
Se'ns proposa doncs, entre d'altres, un plat que no us podeu perdre: l'all cremat fet amb gamba de Vilanova.
Com ja sabeu, habitualment l'all cremat es fa amb peix, un peix que es pugui tallar bé com el lluç o el rap. Però la gent de Vilanova ens convida a donar-li a la gamba tot el protagonisme d'un all cremat. Com tots aquests guisadets (o ranxets) val la pena deixar reposar el plat una bona estona, i degustar-lo quan tot els gustos s'han barrejat bé.
Voleu saber més sobre l’All Cremat? Poodeu fer clic en el següent enllaç:
L’All cremat: unes arrels que s’endinsen al segle XIX
Font: www.menjatvilanova.com

Llegir més...

divendres, 8 de febrer de 2019

Bacallà "à Brás" (a la portuguesa)


Segons la vikipèdia, el Bacalhau à Bráz, à Brás, Bacalhau dourado o Bacallà a la Lisbonense és un dels plats més populars de la cuina lusitana de Macau (antiga colònia portuguesa) en què l'ingredient protagonista és el bacallà. És un plat ràpid de fer i molt popular a gairebé tot el territori portuguès, sent una de les receptes amb bacallà més famoses de la cuina portuguesa.
El nom d'aquest plat fa honor al seu presumpte creador, l'humil taverner: El "Senhor Braz" que regentava un local al preciós Barri Alt de la bella Lisboa.
En algunes parts de Portugal, aquest plat es troba escrit en els menús com bacalhau à Braz, amb zeta, pel fet que l'inventor de la recepta, el Senhor Braz, escrivia el seu cognom amb aquesta grafia antiga (de la mateixa forma s'escrivia en portuguès Luiz o Luiza). En zones properes a la frontera amb Espanya, poden trobar varietats d'aquest plat amb el nom bacalhau dourado.
Els ingredients d'aquest típic plat són el bacallà en salaó que es dessala un dia abans i l'ou que es fa regirat juntament amb unes patates molt finament tallades i que es fregeixen per separat (patates palla). Quan se serveix, se sol acompanyar de julivert i olives negres.
En definitiva, un plat extremadament ràpid de fer i molt saborós que no us podeu perdre. A mi m'agrada servir-lo immediatament, garantint així la textura cruixent de la patata palla (com recomanen molts establiments portuguesos). Però si ho preferiu, podeu deixar reposar el plat una estona i així la patata s'anirà estovant a poc a poc. És un plat calòric i, per tant, pot fer-se una mica pesat. No convé abusar de les racions. Però us garanteixo que us encantarà!.
Ah! Per cert, diuen que aquest és el plat favorit d'en Cristiano Ronaldo....

Llegir més...

divendres, 1 de febrer de 2019

Potatge d'hivern


Avui presentem un plat contundent, d'hivern, dels que reconforta menjar en companyia, al costat d'una bona llar de foc mentre fora la gent es pela de fred!. Ja hem vist com cuinar diferents potatges en aquesta pàgina i la versió d'avui procura ser de les més complertes, ja que conté tant verdura com llegums i carn. Vaja, que et quedes a gust amb una plat d'aquests!.
En general, admet variants infinites, i podríem dir que trobareu tantes receptes de potatge com famílies. Passa com amb els arrossos, per tant, el meu consell es que adapteu aquesta recepta al vostre gust i gaudiu d'un plat tant tradicional ajustat al vostre paladar. Res millor!,
Podeu fer aquest plat amb cigrons ja cuits si teniu molta presa, el que reduirà el temps de cocció del plat. Però jo us recomano emprar cigrons crus (com es mostra a les imatges). Només haureu de recordar posar-los en remull la nit abans.
Aquesta recepta és per a 6-8 persones.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 25 de gener de 2019

Fideus a la cassola amb barreja de bolets



Segons la vikipèdia, els fideus a la cassola és un plat típic de la gastronomia catalana.
Es tracta de fideus gruixuts cuits amb un sofregit i trossos de costella de porc amb ós, però la particularitat que existeix als plats de pasta catalans com aquest, a diferència de les pastes italianes, per exemple, consisteix en el fet que la pasta no està bullida a part en aigua, si no que és cuita directament dins de la salsa formada pel sofregit, el suc de la carn rostida i la mateixa carn. Una mica abans de coure's els fideus completament, s'hi pot afegir una picada amb safrà.
Aquesta elaboració descrita la trobareu en aquest link "Fideus a la cassola".
El plat d'avui, concretament, és una variant de la recepta tradicional que inclou una barreja de bolets, prescindeix de la picada i hi incorpora daus de pernil i xoriço.
Us animeu a fer-los?
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4-6 persones.
Llegir més...

dilluns, 14 de gener de 2019

Maduixes saltades amb pebre i rom sobre gelat de vainilla


Avui us presento unes postres molt ràpides de fer i amb un resultat extraordinari, el que fa d'aquesta recepta sigui una gran aliada dels cuiners domèstics.
Jo l'he acompanyat de gelat de vainilla, precisament per buscar aquest contrast fred-calent que tant captiva en unes postres. També he de reconèixer que la pebre negre li va molt bé a la maduixa calenta. Es pot servir la maduixa freda, sí, però el plat perd tota la gràcia.
Notareu que no indico cap quantitat de pebre, ja que dependrà del vostre gust personal. Com a referència us diré que jo en poso com si hagués d'empebrar uns daus de pollastre, és a dir, sense por però sense passar-se. En qualsevol cas, i tractant-se d'una combinació una mica arriscada, millor pecar de poca quantitat la primera vegada.
Us animeu?

Llegir més...

dissabte, 5 de gener de 2019

Palpís de corder


Recepta tradicional número 758 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El palpís de corder o cuixa de xai farcida es pot fer rostida al forn o en cassola i és un plat molt popular als Països Catalans, típicament del Pallars, la Catalunya nord.

Segons en Jaume Fàbrega, gran historiador i gastrònom, la cuixa o espatlla de xai és un plat de festa.  Pot ser entatxonada o emmetxada i després rostida a la cassola o al forn, en una versió més suculenta que compartim amb els occitans i francesos, que han fet del famós gigot tot un clàssic.
No cal dir que amb una primera matèria tan bona, i una recepta tan ben trobada, en la seva simplicitat, el resultat es esplèndid: una festa per al paladar. Josep Pla ho hagués corroborat: «El rostit és el plat millor que es pot obtenir del xai jove i bo», diu a El que hem menjat. I afegeix: «Amb el xai, es pot fer un plat excel.lent: el rostit. Però, així com el cabrit es rosteix enter, el xai posseeix dos elements que semblen fets expressos per a rostir: els cuixots i l'espatlla. Aquest rostit es fa amb greix. A la cassola, s'hi afegeix una cabeça d'alls i una ceba. Quan el xai és ros de part de fora, sense que en l'interior la carn sigui devastada, sinó viva, el resultat és admirable, sense rival possible».
No prescindiu de l'all, que s'adiu molt amb el xai. També s'hi adiuen molt unes patates, i fins i tot moniatos, tal com es fa a Mallorca.
Altrament, l'emmetxat o «entatxonat» és una tècnica antiga, que ja es troba en els receptaris medievals, i s'aplica a les carns quan són eixutes –vedella i xai, particularment– o per donar-hi més gust i melositat. Se sol fer servir un estri especial o agulla d'emmetxar; pot servir un simple punxó.

Com veureu a les variants, aquesta cuixa de xai admet diferents farciments. Avui ho farem amb cansalada, xampinyons i panses. Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 o 6 persones.
Som-hi!
Llegir més...

dijous, 20 de desembre de 2018

Guatlles rostides amb llenega negra


Avui us presentem un guisat de festa. Es tracta de la base d'un plat tradicional ben conegut on combinarem una carn i un bolet força particulars: la guatlla i la llenega negra.
L'elaboració és la mateixa que podeu emprar al cuinar un pollastre o un ànec rostit, adaptant els temps al tipus de carn. La guatlla té una carn ferma però també menys voluminosa que altres aus.
Les prunes i els pinyons hi encaixen perfectament també.
És un plat excel·lent que requerirà d'un maridatge apropiat per fer de l'ocasió una meravellosa vetllada.
Les quantitats corresponen a 4-6 persones.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 14 de desembre de 2018

Arròs de pop


De nou, un arròs de bandera, potent i amb caràcter.
Un arròs per als amants del arrossos. Com jo mateix, que sóc un boig dels arrossos. I, com veureu, calen ben pocs ingredients i, això sí, una mica de paciència. Però val molt la pena. I si el feu, ja m'ho direu!.
El pop el podeu comprar ja cuit per estalviar-vos feina. En cas de coure'l a casa, aprofiteu el brou del pop per fer l'arròs. Altrament, com he fet jo, he utilitzat un brou de peix de roca o brou vermell (que també trobareu la recepta en aquesta web).
Com veureu, he optat per tallar el pebrot vermell a tires i decorar amb ell el plat. Però el podeu trinxar juntament amb el pebrot verd també.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones.
Som-hi!
Llegir més...

diumenge, 9 de desembre de 2018

Estofat de conill amb camagrocs


Avui us presento un guisadet de temporada que us encantarà. D'aquells plats que fan xup-xup, on el primer desig és sucar-hi un trosset de pa per tastar la salsa.
Com ja sabeu, el camagroc és un bolet molt aromàtic, que juntament amb la picada de xocolata i el fetge del conill, li donen un caràcter molt muntanyenc i, per què no dir-ho, molt de casa nostra.
És més senzill de fer del que sembla i es conserva bé a la nevera. De fet, es recomanable (com passa amb la majoria de guisats) cuinar-lo almenys un dia abans, el que garanteix una integració de sabors perfecte. La cuina necessita el seu temps, també de repòs.
Espero que us agradi!

Llegir més...

divendres, 30 de novembre de 2018

Flam de ratafia


Segons la Viquipèdia, la ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.
La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a talls i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal. Generalment aquesta ratafia es fa amb unes cinquanta herbes a ser possible collides per Sant Joan posades a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent. Les pinyes verdes esberlades també hi entren. Es pot barrejar aiguardent i anís.
La ratafia és de gust intens i amb una certa fortor. La recepta que us presento avui fa un ús delicat d'aquest licor, fent que el flam tingui un gust i una flaire suaus, que recordant a la ratafia en tot moment però fer que aquestes postres siguin un producte exclusiu per a adults. De fet, aquests flams li encanten al meu fill de set, qui no entén en seu consum sense una bona dosi de nata muntada.
La seva elaboració pot semblar complicada, però de seguida us adonareu que és d'aquelles receptes senzilles que podeu fer a casa amb els vostres fills.
Som-hi!
Llegir més...