inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 9 de novembre de 2018

Arròs amb bacallà


Recepta tradicional número 89 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento un plat molt típic de la gastronomia dels països catalans. Antigament era típic fer aquest plat per quaresma, tot i que actualment es consumeix durant tot l'any.
En general, tots els arrossos admeten certes variants i cadascú els ajusta a les seves necessitats i gustos. L'arròs amb bacallà, en especial, es pot presentar sucós, melós o eixut, segons us agradi.
També admet diferents tipus de verdura de temporada com les carxofes, la coliflor, els pèsols, els alls tendres, els espinacs i el pebrot vermell. Hi ha variants més humils que utilitzen la pell del bacallà en comptes de la seva carn.
La recepta proposada avui s'ha determinat com a referencia base segons l'Institut Català de Cuina (amb qui participem com a socis) per tant, es tractaria de la recepta a partir de la qual sorgeixen tota la resta de variants.
És un plat fàcil de cuinar i força bo, animeu-vos a fer-lo!
Espero que us agradi!
Llegir més...

dilluns, 5 de novembre de 2018

Truita de rovellons



Ous ecològics, rovellons frescos de temporada, una mica d'all i julivert, oli i sal.
Cap misteri, la veritat.
Així de senzilles poden arribar a ser les coses més bones de la vida.
Estarem d'acord amb que, qui més qui menys saps fer-se una truita i, per tant, la recepta d'avui només pretén recordar i enaltir un plat bàsic cuinat amb productes de la nostra terra. D'aquells plats que convé difondre i, com no, gaudir.
Aprofiteu bé la temporada de bolets i si aquesta nit no teniu gaire clar què sopar, aquí us deixo aquesta proposta d'èxit.
Bon profit!
Llegir més...

divendres, 26 d’octubre de 2018

Musclos en escabetx


El musclo de casa nostra, molt apreciat en cuina, és un mol·lusc que es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les aigües del Delta.
Els musclos originaris del Delta de l'Ebre són els de l'espècie Mitylus galloprovincialis, la més adaptada a les aigües del Mediterrani. Arriben a la seva mida òptima cap al juny o juliol. Destaquen per l'exquisidesa de la seva carn, de consistència dura. La seva zona de cria se centra a la badia del Fangar, a l'Ampolla, i al port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.
Amb aquest excel·lent producte, avui veurem com preparar uns suculents musclos en escabetx. Escabetx casolà, on es perceben els sabors autèntics del vinagre i del pebre vermell infinitament millor que a les preparacions comercials que acostumem a consumir.
El musclo és agraït en aquest cas i la textura resultant és la mateixa que la d'un musclo acabat de coure, carn atapeïda i deliciosa, amb tot el sabor del mar. A més, aconseguireu una conserva gens oliosa, que feta amb un oli d'oliva verge de qualitat el seu sabor encara es dispararà més.
Aconsellar-vos que no us passeu massa amb el pebre vermell que pot condicionar el resultat.
Es necessiten les quantitats adequades per aconseguir la harmonia perfecte.
Som-hi!
Font: gastroteca.cat

Llegir més...

divendres, 19 d’octubre de 2018

Platillo de bacallà amb rossinyols al curri



Avui us presento un platillo gustós i delicat, però de la terra. Tenim bacallà, tenim bolets i tenim pinyons, tot de casa nostra.
Sempre recomano aprofitar bé la curta però magnífica temporada de bolets i el rossinyol, concretament, és un bolet molt aromàtic, de carn ferma, que a més no es cuca.
Excel·lent per a guisar doncs.
Aquesta és una recepta d'elaboració ràpida que podeu servir com a tapa, entrant o, fins i tot, segon plat. En aquesta pàgina trobareu consells sobre com dessalar el bacallà, si us cal.
Les quantitats descrites corresponen a dues persones.
Espero que us agradi.
Som-hi!
Llegir més...

dilluns, 15 d’octubre de 2018

NOTA INFORMATIVA: Redireccionament a CatalunyaCuina


Estimats seguidors/seguidores,
Us informem que a partir de demà Dimarts 16/10/2018 totes les entrades de receptes cercades a través de google seran redirigides automàticament al portal CatalunyaCuina de CatalunyaDiari, amb qui hem signat un acord de col·laboració.
A banda dels canvis estètics i funcionals de la nova web (que estem segurs us agradaran molt!), volem destacar que es mantenen exactament els mateixos continguts així com les noves publicacions futures.
Mitjançant aquesta col·laboració, ens proposem que la difusió dels continguts de www.lacuinadesempre.cat arribi encara més lluny i per això us convidem a tots a accedir, en endavant, a través de la pàgina:
www.catalunyacuina.cat
o també 
www.catalunyadiari.cat/cuina

La pàgina www.lacuinadesempre.cat continuarà activa i visible, com sempre.
L'aplicació per a mòbils Android de LDCS deixarà de funcionar com fins ara, a l'espera de la publicació de la nova aplicació desenvolupada per CatalunyaDiari. Us mantindrem ben informats.
Esperant disculpeu les possibles molèsties que aquests canvis us ocasionin, aprofitem per agrair-vos de nou la vostra fidelitat i support!

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Conill al forn amb rovellons


Enguany, tenim una temporada de bolets excepcional i, és clar, l'hem d'aprofitar.
Avui us presento un plat ben senzill de fer amb un resultat excel·lent.
Podeu, fins i tot, preparar-los unes hores abans i escalfar-ho abans de servir.
He optat per acompanyar el conill i els bolets amb unes patates i uns tomacons per sucar-hi pa.
Una recepta sana i saborosa que de ben segur agradarà tota la família!
Les quantitats de la recepta i de les imatges corresponen a quatre persones .

Llegir més...

divendres, 5 d’octubre de 2018

Arròs a la sitgetana


Pels seus vincles amb el mar, Sitges té una àmplia gastronomia lligada als peixos i als arrossos mariners. Destaca l'anomenat  "Arròs a la Sitgetana" que és un plat recuperat per Emerencià Roig i Raventòs en el seu llibre "El Sitges dels nostres avis", publicat el 1934, escrit a base de transcripcions orals que retraten la vida de Sitges del s. XIX i que menciona la cuina sitgetana de mitjans del s. XVII.
És un arròs que lliga productes de mar i muntanya, i a més incorpora la Malvasia. La Malvasia de Sitges, és un vi de postres, dolç, aromàtic i de graduació (15%) elaborat únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom. En el s. XVIII va arribar a ocupar ¼ part dels cultius de Sitges, actualment sols queden 2,5 hectàrees i l’associació Slow Food ha aconseguit el seu reconeixement internacional amb la inclusió de la malvasia en la seva arca alimentària. El cultiu de la varietat cada vegada més valorada es troba estès per les plantacions en el Penedès. La Malvasia de Sitges té unes característiques que la diferencien d’altres de la  Península i venen donades per la seva vegetació, verema tardana, alta graduació i acidesa, la proximitat al mar.
Té 4 línies d’elaboració, la malvasia clàssica, la malvasia seca, el Blanc Subur i el vi espumós de malvasia.
La malvasia de Sitges es pot adquirir en diversos establiments de Sitges, ja sigui en botiga especialitzada de vins, algunes botigues d’alimentació, rebosteria... etc.
I ara, veiem com fer la recepta de la Cassola d'arròs a la sitgetana pas a pas.
Les quantitats aquí descrites estan calculades per a unes 6-8 persones, tot i que les imatges corresponen a una proporció per a 4 persones.
Recepta tradicional número 321 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, tot i que en el llibre s'indiquen 600 g d'arròs per només 1 litre de brou, el que probablement es tracti d'una errada. Resulta evident que mai quedarà sucós així, i en especial si el torreu una mica al forn abans de servir, com veureu. En general, es recomanen de 80-100 grams d'arròs per persona. En aquest cas, jo us recomano un litre i mig de brou i 500 g d'arròs per a 6 persones, ja que el plat conté prou productes que acaben omplint el plat. De totes maneres, sempre es interessant que ajusteu les proporcions a les vostres necessitats i gustos.
Som-hi!
Font: www.visitsitges.com

Llegir més...

divendres, 28 de setembre de 2018

Crema de carbassó


Em fa il·lusió presentar-vos la recepta d'una bona amiga murciana de l'escola (la Maria). És una recepta bàsica, una cremeta senzilla de verdures de les que consumiu molts de vosaltres habitualment, d'elaboració ràpida, d'aquelles ideals per a un sopar de cada dia entre setmana.
Una recepta sana i bona, i probablement ningú defensarà mai que una recepta així pugui considerar-se un referent, una elaboració a difondre des de un punt de vista cultural i gastronòmic. Abans es fa amb un arròs, un plat de marisc, una bona carn o un producte peculiar i autòcton. I a mi, personalment, m'agrada elevar aquesta mena de receptes tan bàsiques que, a efectes pràctics, són les que consumim més i es per això que caldria donar-les-hi el valor i la posició que els correspon.
En aquesta pàgina, la situem a la mateixa alçada que qualsevol altra recepta.
Per acabar, dir que per internet trobareu tantes receptes de crema de carbassó com famílies existeixen i, aquesta d'avui, n'és una altra, tot i que us puc garantir que acostuma a agradar molt als més petits de la casa, el que la fa, si més no, més interessant.
Bona cuina!

Llegir més...

divendres, 21 de setembre de 2018

Wok de gambes amb gingebre

Amb aquesta recepta d'avui he volgut practicar la fusió catalano-japonesa.
Es tracta d'un wok tradicional asiàtic però també català pel fet d'incorporar la nyora i la fantàstica gamba vermella de Vilanova.
D'aquesta manera, d'una banda, podeu gaudir del que s'espera d'un wok i, d'una altra, també podeu gaudir de l'acte de pelar les gambes i xuclar els caps. Molt català, oi que si?.
Que si es pot menjar amb bastonets? si, però també us haureu d'embrutar una mica les mans.
Tot i que el plat incorpora força ingredients, es cuina ràpidament (preparació inclosa).
A mi, personalment, és un plat que m'agrada molt.
El voleu tastar?
Llegir més...

divendres, 14 de setembre de 2018

Popets amb ceba



- "Una de pulpitos encebolladosssssss!! para la mesa cuatroooo!"
- "Marchaaannndddoooo!!!!"
Doncs això mateix. Els clàssics popets en ceba que podeu trobar en molts restaurants i bar de tapes. Aquesta és la recepta tradicional catalana número 884 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
I no podia faltar l'elaboració pas a pas en aquesta pàgina.
Com sempre, jo us proposo la recepta base, la que el corpus ens proposa com a referència.
En general, trobareu molts formes de guisar popets i moltes variants també sobre aquesta mateixa recepta. A mi m'encanta el pop. Cuinat de totes les maneres.
Si aneu al mercat i trobeu popets petits no dubteu en comprar-ne. Si no us va bé fer-los els congeleu, però agafeu-los per què cada cop costen més de trobar frescos.
El plat no té gaire misteri: un bon sofregit, picant al gust i una mica de repòs.
Seguidament, a gaudir i a sucar pa!
En aquest cas jo sí he optat per afegir-hi una mica de tomàquet.
Feu-los com més us agradi.... però feu-los!
Llegir més...