Si, si, 100.000 visites (que són "hits" i no persones, tot s'ha de dir).
Però ho diré d'una manera més correcte: 100.000 pàgines visitades.
Com deia el Laporta:
"
...AL LOROOOOOOOO !!!...QUE NO ESTAMOS TAN MAL !!!", juas,juas !!!.
Doncs moltes gràcies amics meus,
qué he de dir.

Em consta que més d'un heu fet alguna d'aquestes receptes...i heu quedat raonablement contents.
Potser, tot cuinant, heu sabut transmetre la vostra dedicació, passió, amor i interés utilitzats en l'elaboració de la recepta dins el cos d'un altre persona qui, d'una forma o altre, ho acaba gaudint, i ho demostra amb una exclamació, una mirada, un moviment de cella....un murmuri de plaer....un "
hosti tú!!!".
Aquesta sensació la té tothom qui sap reconèixer al paladar una feina ben feta a la cuina.
I si en una d'aquestes grans sobretaules heu gaudit d'una bona estona entre amics i família...i ho heu passat bé xerrant sobre tòpics de la vida...voldrà dir que heu sigut feliços durant una estona.
I això és bo.
M'alegra enormement: "
Menja bé, caga fort i riu-ten de la mort.".
Permeteu-me que estigui modestament satisfet de tota la feina feta fins ara.
Aquest blog va començar al Decembre de l'any 2010, és a dir, ara farà uns 13 mesos aproximadament.
Per tant, en pràcticament un anyet, acabem de superar les 100.000 visites que està més que bé.
Molts blogs necesiten dos, tres i quatre anys per assolir una xifra tan respectable com aquesta....o d'altres (poquets) t'ho fan en un mes.
Això no té més importància de la que té. Ja sabeu que la finalitat d'aquest blog no és aconseguir moltes i moltes visites, però sí he de reconèixer i destacar l'interés que ha despertat.
En certa manera, em fa sentir útil.
Vull aportar el meu granet de sorra per a recuperar la cadena de transmissió oral (i digital) de receptes tradicionals...i que es propagui correctament la nostra cultura gastronòmica...de generació en generació.
Ho trobo, més que interesant, important.
Doncs
ja són més de 9000 fotografíes i més de 300 receptes en un any, que és diu ràpid....vaja, que podrien ser xifres més pròpies d'un grup de treball o d'un taller de cuina que d'una sola persona que ha tingut que fer de cuiner, de pastisser, de rentaplats, de fotògraf, d'informàtic...de marit i de pare, clar.
No ha sigut fàcil.
Ja podeu imaginar-vos quina ha estat la dedicació a la cuina i al blog durant aquest any 2011 que acabem de superar.
Són molts plats cuinats i servits...i molts trastos netejats, també, que d'això no se'n parla gaire.
Però es que a mi això m'agrada i m'ho passo bé a la cuina.
Diga'm tonto.
De fet, us confesaré que ho necesito fer....és d'aquelles cosetes que et surten de dins.
És com si alguna cosa m'estigués empenyent a fer-ho.
Ara em pregunto per què he trigat tants anys (quan he tingut més temps que ara) en obrir aquest blog....i, la veritat...no trobo resposta.
És igual, no importa.
Aquest blog, amb un promig actual de entre 900 i 1200 visites diàries, ha estat visitat desde diferents païssos del món, sent Espanya, Estats Units, Regne Unit i Alemanya els més interesats en l'elaboració dels àpats de la nostra terra, i que encapçalen la llista per sobre de França, Rúsia, Andorra, Païssos Baixos, Japó, Mèxic...etc.
Google continua sent la font d'entrada més popular amb diferència.
A dia d'avui, aquest blog té el seu espai i els seus lectors i això m'otorga una certa
responsabilitat de mantenir-lo i millorar-lo constantment, tasca que accepto molt gustosament.
Com gustosament intento mostrar-vos la forma més pràctica i visual de com elaborar les receptes tradicionals de la cuina de sempre.
I entre plat tradicional i plat tradicional, seguiré proposant alguna recepta innovadora de "
la cantera" o de
"la masia" com dic jo. Penseu que per qué una recepta arribi a ser tradicional algú l'ha d'haver fet per primera vegada, no?.
Ja sabeu que la meva referència culinària és el llibre
Corpus del Patrimoni Culinari Català....que, per a mi, vindría a ser com la "
Bíblia" de la cuina catalana.
Tot i això, vull demanar disculpes si algún professional del sector s'ha sentit ofés per alguna de les meves elaboracions casolanes o amb algun dels meus invents o variants de les receptes tradicionals i els prego s'animin a rectificar-me sempre que així ho considerin.
Diuen que "
On no hi ha sang...no s'hi fan botifarres !".
I es que com tot a la vida, unes coses surten bé...i d'altres no tant.
Ara recordo que la meva mare em deia "
a la vida....has de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre".
El fill ja el tinc (la parelleta i tot)...
El llibre...està a mitges...no queda gaire...
...i qualsevol dia d'aquest...plantaré un arbre, que això és fàcil.
Llavors, ja em podré morir....o no.
Finalment vull destacar la tasca de la meva dona...que amb la seva silenciosa ajuda cuidant dels nostres estimats dos fills...m'ha permès continuar aquest projecte gastronòmic que els meus pares i els meus avis i en particular la meva mare (e.p.d.) van començar fa molts anys.
Sense adonar-se'n segurament.
O potser si, qui sap.
Sigueu feliços amics meus....que jo continuaré donant-vos guerra a la cuina.
Espero, doncs, poder assolir les 200.000 visites i fer una nova i positiva reflexió amb tots vosaltres.
Agraeixo de nou les col.laboracions i comentaris de tots els meus seguidors i lectors.
Que siiiiiiiiiiiiiiiiii..... ja ho sé, ja ho sé.....prometo dedicar més temps a passar-me pels vostres magnífics blogs.
Mil gràcies....i salut, família !