
"Fish and chips" ó
"Fish'n'chips".
Siiiiiiiii...ja sé que no és un plat tradicional català, però us recordo que m'agrada ficar el nas en altres cultures i resaltar aquells plats que considero que tenen un cert valor culinari (que no seria el cas) o que són respresentatius d'una cultura (això si).
És un plat originari d'Austràlia, però en definitiva, és el menjar ràpid per excel.lència del Regne Unit.
Es tracta d'un llom de peix com pot ser el bacallà, el llenguado, lluç, orada, tauró, etc..arrebossat amb
Pasta Orly i fregit amb patates fregides de guarnició.
A Escòcia li diuen "
Fisch supper" i prefereixen la carn del
haddock, curiós peix.
Al nostre país, difícilment trobareu aquest plat...a no ser que sigui en algun Pub britànic de la costa com a Salou, Lloret o similar.
Ara recordo
quan vam estar a Escòcia, ja fa 5 anys, on el vam tastar per primera vegada. Vam triar el primer lloc de "
Fish'n'chips" que vam veure...una mica cutre....brut fins i tot....i penso que no va ser la millor elecció.
Aquestes coses passen, oi?...quan estàs en un país diferent sempre penses si t'hauràs fotut en un lloc d'aquells on la gent local no hi aniria mai per ser massa fastigós.
Però
de vegades tries llocs que no entra massa per la vista creient que allà faran un bon menjar casolà i de barri.....i zascaaaaaaaaaaaaaaa !!!!
Just desprès de demanar el dinar...t'adones que l'has cagat. Ni abans ni després.
Aquell amargat cuiner-cambrer ens va servir el dinar i vam seure en una taula interior. La veritat es que el peix era acceptable de gust i l'arrebossat estava bé, però no sé quin coi de peix seria que tenia milers i milers d'espines. I espines de tota mena...llargues, petites, gruixudes, fines....
Imposible de menjar.
Ens vam deixar tot el peix, i clar, vam anar a per les patates....que sortosament no tenen espina.
A sobre, davant nostre hi havia una parella, d'uns 50-55 anys però força atrotinats (jo diria que dormien al carrer per la roba que duien). Anàven
borratxos perduts (ell i ella)...i es que no encertàven ni a ficar-se el menjar pel forat de la boca....de la "caraja".
No paraven d'acaronar-se mentre menjàven el "Fish'n'chips"....de fer-se petons oliosos amb les llengues plenes d'espines, maionesa i no sé que més...de tocar-se per sota la taula i tot!.
Lleig, lleig, lleig.
A tot això, no deixàven de beure...suposo que whisky o malta, clar.
Una imatge molt desagradable...sobretot si estàs tractant d'obrir tots els sentits per a degustar un plat típic per primera vegada.
I es que no hi havia ningú més al local.
Davant d'aquell dantesc espectacle, el cuiner-cambrer...nomès feia que netejar-se les ungles amb la punta d'un ganivet.
Total, que desprès de passar uns minuts de gran incòmoditat...vam marxar d'aquell local per sempre més.
I mira que havíem entrat il.lusionats, encoratjats i amb gana. Contents com dos nens petits per tastar aquella cosa nova de la que portàvem parlant hores....fins i tot dies.
I clar, vam sortir tocats, desganats, descol.locats....amb cara d'imbècil.
Havent dinat unes vulgars patates fregides...per 7 o 8 euros.
Mirant-nos amb complicitat i pensant:
- "Que bé...ja em provat el Fish'nChips!"
- "Ahahá."
Clar, no l'hem tornat a tastar.
Per aquest motiu ha volgut fer-lo a casa...amb el peix que més ens agrada...i degustar aquest plat tranquilament, sense res que ens pertorbi.
Quines coses, eh?.
En fi, tornem a la recepta.
Molts us preguntareu com es fa aquell arrebossat tant característic, consistent i cruixent.
No és cap arrebossat d'ou i pa ratllat tradicional. Es fa amb pasta orly, una pasta fermentada que ens garantirà una capa força dura que a més protegirà al peix d'una cocció excesiva retenint alhora el seu suc. Això es tradueix en un atractiu i apetitós arrebossat que, en trencar-lo, allibera un peix cuit al seu punt...tendre...sucós i melós.
Aquest plat s'acostuma a acompanyar amb una
salsa tàrtara, ketchup o salsa d'all.
Veiem com fer-ho, doncs.
NOTA: Ah!, per cert, l'escena dels borratxos menjant...la tinc filmada...i miraré d'extreure'n un fotograma per que us feu una idea de la situació.