>Dissabte 28 de Setembre, es va celebrar la gala d’entrega dels malaguanyats Premis Blog Catalunya 2013 que organitza l'STIC dins del marc de les Sisenes Jornades de la Catosfera, organitzades per l’Ajuntament de Granollers, i que esdevenen el punt de trobada del sector Internet a Catalunya.
Com ja sabíeu, el blog www.lacuinadesempre.cat ha estat un dels cinc finalistes en la categoria de blogs personals de Cuina, Gastronomia i Enologia.
Us explicaré com ha anat la meva particular participació en aquest concurs.
Com ja us avançava a l'article Candidatura als Premis Blog Catalunya 2013 la participació d'enguany en aquest concurs ha estat una excepció.
Sempre he manifestat que, en general, els concursos són tan justos com el seu jurat i és una realitat reconèixer que en massa ocasions el corporativisme, els interessos puntuals i/o personals sempre en surten guanyant.
En aquest país ja hem vist com això passa a tots els nivells.
És una opinió, eh?.
EL CONCURS
D'entrada vull deixar clar, com bé diuen les bases del concurs, punt 18, que sempre he acceptat les
decisions del jurat i les votacions dels usuaris.
També vull felicitar tots els guanyadors i, en especial, al blog guanyador de la meva categoria L'hora del tàper i a la seva autora Marga Pradas.
Per tant, tècnicament el blog "www.lacuinadesempre.cat" no ha guanyat el premi... però si virtualment.
I m'explicaré.
Fent un símil amb la política, això és com aquell partit que guanya les eleccions amb el major nombre de vots però que al final no acaba governant.
Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada gens polemitzar, però donada la gran massa de lectors i seguidors que m'heu fet costat en aquest concurs he considerat just i oportú explicar-vos les meves sensacions.
En una clara demostració de falta de transparència d'STIC -no hapublicar les votacions de cada blog- us vull fer saber que tinc informació de primera mà que aquest blog "www.lacuinadesempre.cat" ha estat el blog més votat de tots en la seva categoria. I aquesta valoració ha estat exclusivament gràcies a tots vosaltres.
Per tant, la decisió d'adjudicar el premi a un altre blog ha estat exclusivament del jurat. Un jurat "de prestigi".
S'entén, per tant, que contradir la votació popular dels internautes (que és la votació més valorada i legítima de totes) només pot raure en raons de pes que només un jurat de prestigi pot identificar.
Per aquest motiu us convido a fer una crítica constructiva.
Compareu aquest blog amb el blog guanyador i amb la resta de blogs finalistes si voleu.
Reconec que es lleig comparar-se, no són bones maneres, però a l'hora d'adjudicar un premi és una tasca ineludible.
Tampoc no vull desmerèixer el blog guanyador, que fa la seva feina i té tot el dret del món a endur-se el guardó. La meva enhorabona Marga, sincerament. Saps que no és pas res personal, de veritat, només m'interessa esbrinar quin criteri ha seguit aquest jurat.
I es que com tu mateixa dius en el teu blog "ha estat un premi inesperat i el tinc gràcies al jurat".
Inesperat i gràcies al jurat. No es podria definir millor.
Ara us proposo a tots que feu de jurat.
Amb quins criteris?... evidentment amb els mateixos que estableixen les bases del concurs en el punt 13 i que detallo a continuació:
"La valoració del Jurat atendrà, a més del resultat de les votacions populars, a cinc aspectes dels blogs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat."
Obviament, per a poder comparar necessitareu dades.
Us adjunto les d'aquest blog, ja les de la resta no us les puc donar.
LES DADES D'AQUEST BLOG
El blog "www.lacuinadesempre.cat" és visitat diàriament per més de 1500 persones (o ips) diferents d'arreu del mon i en temporada alta (Nadal, Diada, Sant Joan, Tot Sants, etc) s'arriben a triplicar les visites.
- gairebé 700 receptes tradicionals detallades amb totes les fotos del pas a pas, sense trampa ni cartró!
- el 80% de receptes són elaboracions directes del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català
- més de 4500 comentaris
- publicació d'entre 4 i 7 entrades setmanals
- gairebé 2.300.000 visites en menys de 3 anys de vida
- 1.000.000 de visites en els darrers sis mesos
- entre 6.000 i 10.000 hits al dia (veure gràfic de data 28/09/2013)
- gairebé 500 seguidors i 800 subscripcions RSS i 450 subscripcions per correu
- més de 35.000 fotografies d'alta qualitat
- sempre entre els primers en resultats de les recerques Google
- soci col·laborador de la "Fundació Institut Català de la Cuina" (www.cuinacatalana.eu)
- col·laborador del portal "www.gastroteca.cat"
- aportacions a la "Fundació Banc dels Aliments" i a "La Marató" de TV3
- diversos reconeixements en premsa i ràdios
Les dades parlen per sí mateixes i l'èxit de tota aquesta feina penso que es incontestable.
Que no ho dic jo, ho diuen les dades i ho dieu tots els que enteneu una mica d'això.
Vull destacar la permanent primera posició d'aquest blog en la llista de blogs més visitats de wwww.lestevesreceptes.cat d'un total de gairebé 250 blogs catalans a una clara distància dels immediat seguidors (veure imatge).
Recordeu que als premis STIC d'enguany només s'hi han inscrit 40 blogs d'aquesta temàtica i categoria, una xifra, si menys no, poc engrescadora. Un clar indicador de la salut del concurs respecte d'una temàtica més que treballada a internet pels catalans.
També voldria que tinguéssiu en compte l'objectiu dels blogs. Allò que ens diuen els blogs amb el seu projecte. Aquest blog sempre ha estat alineat al 100% amb el discurs de l'STIC i amb la difusió de tota la feina que fem els catalans a internet. De fet, i en el fons, l'objectiu és més cultural que gastronòmic. Però això, sorprenentment, tampoc s'ha valorat.
Aquesta primera i última participació en els premis STIC m'ha servit per conèixer personalment alguns bloguers. Només per això, ha valgut la pensa assistir-hi i per la divertida estona que vaig compartir amb el meu acompanyant, l'Oscar Peral.
EL PROJECTE
Aquests premis ratifiquen la valoració que els lectors feu d'aquest projecte que té com a clar objectiu potenciar la cuina que realment s’ha fet tota la vida a les cases d’aquest país. Un detall a tenir en compte en aquest moment gastronòmic que vivim, on la cuina d’autor, la cuina molecular i, en definitiva, la cuines més avantguardistes són les que marquen el camí.
El receptari publicat en aquest blog ha resultat ser una necessitat existent a la xarxa.
Una mena de «veta de mercat virtual» que calia cobrir.
Penso que hem de procurar establir unes bases, i no és una tasca senzilla, però és important tipificar la nostra cuina amb una llista de receptes úniques que serveixin com a referència, encara que poden incloure certes variacions popularment acceptades.
Evidentment, us recomano que a casa seguiu fent les vostres versions i deixeu anar tota la vostra creativitat.
D’aquí la importància del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, l’inventari de receptes de cuina catalana més complet que existeix i, en gran part, inspiració d’aquest blog.
I és que a molta gent li ha agradat trobar un blog on s’expliqui de manera clara, detallada i visual com fer els plats de sempre, fet que l’ha convertit pràcticament en un «Manual de cuina tradicional», de gran utilitat i que permet als lectors i lectores cuinar qualsevol plat sense tenir pràcticament coneixements de cuina.
Molts catalans que viviu fora de Catalunya, arreu del món, heu manifestat la vostra alegria quan heu trobat aquest blog.
Molts hi heu trobat aquella «iaia virtual» que t’explica minuciosament com fer un bon rostit, una escudella i carn d’olla o unes mandonguilles amb samfaina.
Explicat amb la mateixa il·lusió, entusiasme i orgull amb què ho faria un gran xef en la presentació d’un plat estratosfèric de nom grandiloqüent.
Amb el vostre suport s'està aconseguint un dels objectius principals d’aquest projecte: internacionalitzar el nostre receptari i fer el màxim de difusió de la cultura gastronòmica catalana.
És d’això del que em sento més orgullós envers al meu país, i no pas de les meves limitades habilitats com a cuiner, pastisser, nutricionista o, fins i tot, comunicador.
Mostrem a tot el món la nostra cultura i el nostre tarannà, sense complexos.
Mostrem-nos orgullosos de viure en un petit tros de terra on ja ha quedat sobradament demostrat que som l’autèntica seu de la gastronomia mundial.
I això ho hem de gaudir, i tant!, però també ho hem de mantenir entre tots.
I aprofito per felicitar tota la comunitat bloguera que fa créixer cada dia aquesta passió pels fogons i molts i molts que ho fan millor que jo.
LES FRASES
Actualment, aquest blog gaudeix de la participació d'uns bloguers, lectors i fidels seguidors que es fan estimar. I es que m'han dit coses molt maques els internautes.
Us en deixo uns exemples:
1- "la teva cuina és tradició"
2- "no puc parar de mirar el teu blog, el miro fins a 10 vegades al dia...a veure qué surt de nou!"
3- "Soc capaç de fer qualsevol cosa explicada per tu"
4- "Honestament penso que el teu blog és un magnífic referent de la nostra cuina"
5- "des que et va descobrir, el meu marit fa unes paelles boníssimes!!!"
6- "fas una gran i bonica tasca pel nostre país"
7 - "Ets un exemple de com s'han de fer les coses"
8- "ara quan penso en un plat tradicional, vaig a Google i poso: el plat la cuina de sempre"
9- "Tu i jo no ens coneixem personalment,però jo també em sento molt orgullosa de tu"
10- "Fas que gent jove com jo aprengui a cuinar i tingui ganes i il·lusió de seguir-ho fent!"
11- "mil gràcies pq des que vaig descobrir aquesta pàgina a casa meva mengem millor"
12- "Gràcies per la teva generositat i voluntat de compartir tantes receptes de cuina catalana i en català"
13-"Gràcies pels teus menjars i les teves paraules, ets una bona persona i un bon cuiner. Una navarra molt agraida. perdona el meu catala pero mi heu esforzat molt !"
14- "Moltes, moltíssimes gràcies i moltíssimes felicitats pel teu blog, dic teu pq el fas tu, però és el
meu blog de referència pq és el que miro, és el que em fa notar la meva mare al costat dient-me com s'han de fer les coses :-) Enhorabona!!!!
15-"Em sento per aludit quan parles dels que estem fora de Catalunya i que grácies als teus plats ens sentim per uns moments a casa. D'altra banda també m'agradaria esmentar que tant la meva avia com la meva mare eren unes fantástiques cuineres casolanes, el que malauradament em va agafar de petit per aprendre d'elles, peró grácies a tú de tan en quan em transporto a temps enrere"
16- "Fa molt content que un blog escrit en català tinga aquest "efecte crida" i que demostre que la
llengua no és un entrebanc. Un valencìà."
17- "has aconseguit emocionar-me amb aquest escrit "que mai us falti un plat a taula""
18- "Albert, no es pot dir res mes..."
Aquestes persones són el veritable jurat a internet.
A a ells i elles em dedico.
LA CONCLUSIÓ
Com podeu comprovar en la imatge que adjunto, vaig deixar el següent missatge a la web d'STIC:
"Decepcionat pel curiós criteri del jurat. Fa que pensar"
El missatge va quedar pendent de ser moderat. A hores d'ara encara no s'ha publicat.
Ni es publicarà.
Qui calla atorga, diuen.
Que quines respostes espero d'aquest anàlisi que us demano?
Es obvi que la resposta fàcil serà la del discurs del perdedor que no sap encaixar una derrota. Ho entendré, no dic pas que no, segur que teniu part de raó.
Però per a mi la resposta intel.ligent seria la de fer una reflexió de país.
Vaig fer una excepció amb aquest concurs creient que l'STIC era un organisme seriós i rigorós.
Personalment, m'han demostrat una certa incompetència tant en la tasca de valoració com en la tasca d'organització, per no parlar de la gala, poc lluïda i mal organitzada.
El poc interès que cada vegada més mostrem els bloguers envers els premis STIC va quedar demostrat durant l'entrega del primer guardó que, un cop anunciat el guanyador, amb la musiqueta de fons i el tot públic aplaudint... ningú va passar a recollir-lo.
Només faltava la bala de palla rodant per l'escenari.
Un situació molt incòmoda que em va fer sentir vergonya aliena.
Això denota la absoluta despreocupació que ha tingut l'STIC a l'hora d'assegurar l'entrega dels guardons.
Molt poc treballat, vaja.
Jo convido l'STIC a fer un exercici de transparència, a publicar les votacions de tot el concurs i raonar i justificar els premis entregats respecte de la resta de finalistes.
Els convido a reflexionar-hi una mica, que és per fer-s'ho mirar.
Si no ho fan millor... potser seria millor deixar-ho estar, perquè Catalunya el que necessita es gent treballadora, honesta i amb sentit de país.
Al cap i la fi, i en el fons, és el poble i la gent de Catalunya qui atorga i treu els reconeixements.
Com així ha estat.
És una autèntica llàstima que no ens posem d'acord per sumar esforços, fer pinya i tirar endavant aquest país. Com una llàstima es que enguany l'STIC hagi decidit no proposar la col.laboració de la Fundació PuntCat.
La meva conclusió és que cal escoltar el que diuen el blogs, i per poder fer-ho, cal parar l'orella.
I és que com diu en Ricard, de vegades som un país massa petit.
Un concurs es pot guanyar o perdre.
I així ha estat.
Ha faltat sort. I potser alguna cosa més.
Moltesgràcies a tots els lectors i les lectores que heu fet possible aquest gran reconeixement amb el vostre suport, les vostres votacions i la vostra fidelitat.
Gràcies per creure que aquest és el millor blog personal de cuina de Catalunya.
Ah!, sabeu una cosa?... aquesta entrada d'avui, m'ha fet sentir una mica com el carallot d'en Mourinho, per allò de dir les coses clares malgrat la polèmica que puguin comportar.
Heu de saber que el blog www.lacuinadesempre.cat continuarà al vostre servei.
Això, no ha fet més que començar.
Moltes gràcies a tots!
NOTA INFORMATIVA ABRIL 2014
Digueu-me vident, però sembla que l'STIC ha reaccionat i ha iniciat el que ells anomenen "un procés de refundació". Després de sis anys d’activitat i de sis edicions dels premis, l’entitat considera adient obrir un període de reflexió i anàlisi amb l’objectiu de poder enfocar amb garanties els reptes de futur.
Bona falta els feia.
Per tant, no hi haurà més premis STIC fins nou avís.
