>Un economista o empresari emprenedor et diria que no, per suposat, ja que és un negoci en alça aquest de la "pastisseria creativa"... i ara mateix el sector és una màquina de fer calers. I Catalunya i Barcelona necessiten diners.
Un ex-pastisser com jo, us diria que
pot ser sí que és una fira que ens podríem estalviar.
Aquest divendres vaig visitar la segona fira de la mal anomenada "pastisseria creativa"
BCN&CAKE 2013, aquest any ubicada dins el CCIB del Fòrum.
Per cert, vull agrair la invitació que em van fer arribar la gent de
Dayelet.
Doncs bé, allà vaig trobar exactament el que m'esperava:
sucre, sucre i més sucre.
I és que la invasió de
muffins, cupcakes, fondant,
cheesecakes,
cake-pops, etc... que estem vivint no deixa de sorprendre a tothom des d'un punt de vista social. Hi ha una fal·lera desbocada.
Perquè en el fons no és més que això, una munió creixent de persones que tenen interés per la decoració amb sucre. Vaja, com els que tenen passió per l'
Escalextric o pels comics
Manga.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria, la rebosteria o la panaderia.
Potser seria més encertada la denominació Artesania del sucre.
Però
no caigueu en l'error de comparar aquesta "pastisseria creativa" amb la pastisseria que s'ha fet tota la vida, tant o més creativa que aquesta.
De fet, no són comparables, són complementàries.
De flors de sucre i de decoracions amb fondant se n'han fet tota la vida.
Però ara resulta que està de moda.
Però què és la creativitat realment?
Diuen que
la creativitat és l'art de no copiar. I penso que és una definició molt encertada.
L'autèntic pastisser és un creatiu de mena, domina diverses tècniques, té bon gust, imaginació i professionalitat. I ara sembla que la pastisseria de tota la vida no hagi sigut creativa!
Aquesta explosió social de la "pastisseria creativa" ha sorprès tothom, això és innegable.
Els pastissers encara se'n fan creus de com ha estat possible una escalada tan vertiginosa d'aquesta vesant pastissera. I es que s'ha convertit en un negoci que mou molts i molts diners.
A la invasió dels nostres aparadors, hi hem d'afegir la invasió d'utensilis, materials, colorants, essències, cartronatge, tallants i plantilles que ho acompanya.
Tot a preu d'or, és clar.
Un mon que ens proposa saturar fins el límit el nostre rebost de productes i artefactes per, al cap i a la fi, acabar decorant unes magdalenes de tota la vida amb l'objectiu de fer-les els més empalagoses i incomestibles possible.
Pastissets en miniatura, en diuen!
Mini-cakes super
fashion, molt "
monos" i molt "
cucos" i "
mira como molan los que hice el otro dia!".
I certament, s'ha de reconèixer que n'hi ha qui amb el sucre fa autèntiques obres d'art, que són els menys, però en general, tot aquest fetitxisme pel fondant... a la pràctica, sovint es tradueix en creacions ridícules, horteres i immenjables, que no fan cap bé una societat ja saturada de greixos i sucres.
I es que això de la pastisseria visual agrada molt als nord-americans. Els apassiona vaja.
El problema és que a casa nostra, que sempre hem tingut un cert complexe comunitari d'inferioritat, som molt donats a importar tendències d'altres països.
Algunes d'elles més interessants que d'altres.
En qualsevol cas, sempre serà millor passar-se la tarde fent decoracions amb sucre, amb els estímuls que comporta, que jugant a la PlayStation 4 que, ja que toquem el tema, tampoc presenta massa novetats respecte de la versió anterior.
El que més lamento d'aquesta fira és no haver trobat (sospitosament) cap representació de l'autèntica pastisseria, a excepció dels
Escribà... que de ficar el nas on hi ha calers mai se n'estàn.
A Catalunya, en concret, sempre hem gaudit de molt bona pastisseria i molts bons pastissers.
Però, es clar, això, ara mateix, no és el que ven.
I, si em permeteu, acabaré fent el meu pronòstic al respecte:
aquesta "bombolla" de sucre: esclatarà... i tal icom ha vingut, marxarà.
No patiu pels braços de gitano, ni pels tortells, ni pels tocinets de cel, ni per les pastes de té, ni pels semifreds, ni pels bombons artesans, ni per la rebosteria de sempre.
Com totes les modes, tot plegat quedarà reduït a la mínima expressió on, de forma residual, hi quedaran els més fanàtics que, probablement, també seran els qui millor ho facin.
No sabem quan serà aquest esfondrament, però jo vaticino que
l'apocalipsi de la pastisseria creativa ja està escrita.
Ara els toca decidir als pastissers: si volen pujar-se al carro de fer diners de la pastisseria creativa, ni que sigui a contracor, o mantenir l'essència de l'autèntica pastisseria, que no està exempta d'evolucionar. S'han d'aprofitar les noves tècniques i tendències que d'aquesta obsessió temporal se'n derivin i aplicar-les d'una forma més intel·ligent al producte final.
A continuació us mostro algunes imatges de la meva visita a la fira.
No havia estat mai al CCIB i el recinte és espectacular.
En entrar ja vam trobar el més interessant de la fira: els pastissos de sucre.
Com podeu observar... són autèntiques obres d'art fetes de sucre.
Una autèntica preciositat que farà mullar les calces que qualsevol núvia. (Ups, perdó!... què barroer!)
I és que, com en tots els àmbits d'aquesta vida, hi ha gent amb talent que en destaca clarament.
Cupcakes creatius, no n'han faltat.
I molts pastissos amb motius infantils.
Més cupcakes decorats... tot i que això s'ha fet tota la vida amb massapà també, oi?
Els empallegosos macaroons tampoc no hi han faltat.
La veritat és que el saló és molt maco, enorme i sense columnes. No hi havia massa gent el divendres.
Un estand on feien piruletes de xocolata amb serigrafia.
Botigues amb tota mena de fondant... de milions de colors.
Vaja, tot un infern per als diabètics.
Podies comprar figueretes fetes de sucre de forma industrial, però que no són barates, eh?
Un "mestre" decorador de galetes.
De forma gratuïta, també podies fer-te el teu propi
cupcake.
Bé, bàsicament es tractava de fer una porqueria amb tot el que trobaves sobre la taula. La gent, si és gratuït, s'hi aboca... i si és dolç s'hi aboca el doble.
S'ho foten tot....
Hi havia paradetes molt
cucas, extremadament
cucas... massa, fins i tot.
La gent de Dayelet, els únics que venien amb un producte específic, es van trobar sense competència.
La resta, totes les parades de la fira venien exactament el mateix: sucre, sucre i més sucre.
Els de Dr. Oetker no s'han volgut perdre l'ocasió de fer negoci.
I més pastissos de fondant amb més o menys gràcia.
Galetes estupendes, perfectes... super
fashion.
Ideals per a incrustar en les postals de Nadal que s'envien entre empreses...una altra moda, també.
Molta gent interessada en el sector, si.
Hi trobaves qualsevol tipus de motlle o tallant.
Una sabata de sucre, molt xula.
Com us comentava, en aquest
mundillo el qui triomfa és l'artista... no pas el pastisser.
Un pastís tort.... molt original.
Les Monster High... que no faltin.
I els cupcakes de l'Angry Bird tampoc, jeje.
Demostracions en viu de com passar-se una tarda sencera decorant un pastís.
I els famosos xupa-xups de sucre i xocolata... amb una infinita i aberrant quantitat de complements i derivats del sucre que els acompanyen.
En sortir vam aprofitar per visitar la magnífica zona del Fòrum.
Una zona de Barcelona extraordinària... que personalment encara no coneixia.
Fins i tot hi ha nou port.
I les tres torres que caracteritzen el lloc.
Espero no haver ferit massa sensibilitats amb aquest article i confio que m'acceptareu aquesta crítica, certament, no massa constructiva.
Però és el que penso.
Fins la propera.
