Recepta tradicional número 1095 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, una plat senzill, bàsic i molt bo que no hauria de faltar en cap receptari de cuina catalana.
Hi ha diverses formes de fer aquesta truita.
Trobareu els que tiren l'ou batut a la paella i després, a mig quallar, hi posen la tonyina esmicolada per sobre i ho emboliquen fent com truita a la francesa. Aquesta és la versió que ens recomana el corpus.
Trobareu els que fregeixen una estona la tonyina fins que es desfà i a continuació hi incorporen l'ou.
Trobareu els que fan un sofregit de ceba i tonyina prèviament, fins i tot, amb pebrots verds.
Fins i tot hi ha qui munta les clares i els rovells per separat, per donar més volum.
I trobareu els que barregen l'ou batut amb la tonyina en fred i després l'emboliquen com una truita a la francesa. Aquesta última és la variant que he fet jo.
Personalment, m'agrada notar la textura de la tonyina i trobar-me algun grumoll per dins.
I es que la truita de tonyina, ben acompanyada d'un bon pa amb tomàquet, és l'enveja dels que han demanat una altra cosa.
A que si?