Truita de tonyina

Recepta tradicional número 1095 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, una plat senzill, bàsic i molt bo que no hauria de faltar en cap receptari de cuina catalana.
Hi ha diverses formes de fer aquesta truita.
Trobareu els que tiren l'ou batut a la paella i després, a mig quallar, hi posen la tonyina esmicolada per sobre i ho emboliquen fent com truita a la francesa. Aquesta és la versió que ens recomana el corpus.
Trobareu els que fregeixen una estona la tonyina fins que es desfà i a continuació hi incorporen l'ou.
Trobareu els que fan un sofregit de ceba i tonyina prèviament, fins i tot, amb pebrots verds.
Fins i tot hi ha qui munta les clares i els rovells per separat, per donar més volum.
I trobareu els que barregen l'ou batut amb la tonyina en fred i després l'emboliquen com una truita a la francesa. Aquesta última és la variant que he fet jo.
Personalment, m'agrada notar la textura de la tonyina i trobar-me algun grumoll per dins.
I es que la truita de tonyina, ben acompanyada d'un bon pa amb tomàquet, és l'enveja dels que han demanat una altra cosa.
A que si?

Llegir més...

Tomàquets de Monserrat amb anxoves

Recepta tradicional número 1034 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Segons el portal www.gastroteca.cat, el tomàquet Lycopersicon esculentum, també conegut amb el nom de tomàquet de rosa o tomàquet de Montserrat, és una varietat tradicional a les hortes vallesanes que ha estat objecte d'una recuperació en els darrers anys i que també es cultiva en altres indrets del país.
El tomàquet de Montserrat és una hortalissa delicada i de baixa productivitat, de gran calibre, força buit per dintre, amb poca polpa i de color extern rosa, que presenta forma de carbassa, amb ondulacions arrodonides i suaus. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant. Com que té poca polpa és ideal per menjar cru, en amanides i altres plats freds.
Es comercialitza preferentment en fruiteries de la província de Girona i al Vallès, tot i que també es pot trobar en alguns establiments d'arreu de Catalunya.
El principal component del tomàquet és l'aigua i, per tant, el seu valor energètic és molt baix. El contingut en sucres és lleugerament superior a la resta de verdures, la qual cosa fa que tingui un lleuger gust dolç. La seva importància recau en l'elevada aportació de vitamines, minerals i fibra. Té un elevat efecte antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, vitamina C i carotens.
En definitiva, una combinació senzilla però extraordinària alhora.
Gaudiu d'unes bones anxoves de l'Escala i gaudiu del tomàquet de temporada ecològic, un plaer cada cop més valorat.

Llegir més...

Sopa jardinera

Una plat tradicional a la nostra península.
Excel·lent sopeta per consumir en qualsevol moment de l'any.
Aquesta sopa, és d'aquells plats que sempre està molt més bo del que ens imaginem.
Creieu-me.
Emprenya una mica haver de tallar la verdura tan petita, en brunoise que es diu, però en 10 minuts ho tindrem enllestit, no cal posar-no massa. La resta, es fa amb els ulls tancats.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Brou de verdures.

Llegir més...