Durant les passades vacances a la regió de Múrcia, hem tingut la sort de compartir uns dies amb uns amics nostres: el Xiscu i la Maria, pares de la Miriam, que és amiga del cole de la nostra filla. Ens hem allotjat a casa dels seus pares i hem pogut conèixer i gaudir la gastronomia local que, a poc a poc, us aniré descobrint. Aquesta recepta d'avui, sincerament, no sé si és típica de la zona o senzillament un invent del pare d'en Xiscu, però la veritat es que val la pena que la conegueu. Ja sabeu com m'agrada donar visibilitat a les receptes de tradició familiar.
La d'avui, és una elaboració molt senzilla de fer i, alhora, molt "resultona".
És important comptar amb un bon meló, com també ho serà trobar-li el punt a la granadina i a l'alcohol. Jo us faré una proposta, tot i que us recomano que adapteu les proporcions al vostre gust personal. Convé recalcar la importància de no passar-se amb la granadina, ja que pot arribar a proporcionar un gust massa sintètic al plat. Però un cop trobat, gaudireu d'unes fresques i curioses postres que obligaran a tots els presents a ficar-hi el dit, ni que sigui per curiositat.
Penseu, sobretot els més mandrosos, que aquesta és una forma fàcil i atractiva de menjar meló, ja peladet i preparat, i amb un toc original de gust i color.
Com que no costa gens de fer, tasteu-la i en parlem, no?.