Meló amb granadina i vodka

Durant les passades vacances a la regió de Múrcia, hem tingut la sort de compartir uns dies amb  uns amics nostres: el Xiscu i la Maria, pares de la Miriam, que és amiga del cole de la nostra filla. Ens hem allotjat a casa dels seus pares i hem pogut conèixer i gaudir la gastronomia local que, a poc a poc, us aniré descobrint. Aquesta recepta d'avui, sincerament, no sé si és típica de la zona o senzillament un invent del pare d'en Xiscu, però la veritat es que val la pena que la conegueu. Ja sabeu com m'agrada donar visibilitat a les receptes de tradició familiar.
La d'avui, és una elaboració molt senzilla de fer i, alhora, molt "resultona".
És important comptar amb un bon meló, com també ho serà trobar-li el punt a la granadina i a l'alcohol. Jo us faré una proposta, tot i que us recomano que adapteu les proporcions al vostre gust personal. Convé recalcar la importància de no passar-se amb la granadina, ja que pot arribar a proporcionar un gust massa sintètic al plat. Però un cop trobat, gaudireu d'unes fresques i curioses postres que obligaran a tots els presents a ficar-hi el dit, ni que sigui per curiositat.
Penseu, sobretot els més mandrosos, que aquesta és una forma fàcil i atractiva de menjar meló, ja peladet i preparat, i amb un toc original de gust i color.
Com que no costa gens de fer, tasteu-la i en parlem, no?.

Llegir més...

Suquet de lluç amb patates i musclos dàtil

Els que seguiu aquest blog sabeu com m'agraden aquesta mena de plats.
Avui, de nou, us presento una variant del tradicional suquet de lluç, que acompanyaré amb uns musclos "dàtil". S'anomena musclo dàtil al musclo francès de la costa de Normandia. Com sabreu, els francesos no toleren el musclo de mida grossa i aquests petitons son els que millor surten.
Tot i ser petits, acostumen a sortir molt plens.
En ocasions, aquests musclos arriben a les nostres peixateries i val la pena aprofitar l'avinentesa.
Personalment, em quedo amb els musclos de les terres de l'Ebre, així com amb el musclo de roca que podem trobar al llarg del nostre litoral.
Però aquest de Normandia, realment, son musclos molt saborosos de mida petita i us agradaran segur, sobretot si sou dels que us fa una mica d'angúnia posar-vos un musclo gros a la boca.
Us recomano la lectura de la recepta Musclos de Normandia a la planxa.
Com sempre, si no dic res, entendrem que les mides d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Som-hi!

Llegir més...

"Mojito"

Ara ja fa uns anys del viatge a Cuba. 
Us en vaig parlar a l'article "Gastronomia Cubana", article que recomano llegir als viatgers.
He cregut oportú publicar la recepta del clàssic Mojito cubà, ja que cada cop son més les variants que s'allunyen de la recepta original.
D'entrada, us diré que els cubans, a Cuba, no prenen mojitos.
El mojito és un invent dels "yumas" i per als "yumas", que és com anomenen a Cuba als estrangers.
De fet, el cubà pren el rom sol, sense res.
Fins i tot sense gel, que no se'n troba amb facilitat fora de les zones turístiques.
El consumeixen també en petits tetrabrics que venen a les botigues. Vaja, que vindria a ser com el que es pren un suc de préssec o de pinya. Aquests brics, van molt bé al jovent ja que, al ser de cartró, es poden aixafar força i d'aquesta manera se'ls poden amagar dins la roba a l'entrada de les discoteques, orientades als turistes, i on no deixen entrar beguda del carrer (molt més barata, és clar). 
De fet, i per la meva experiència personal, la Cuba del carrer se sosté gràcies al rom que és un producte més assequible que d'altres de primera necessitat. 
I es que amb la beguda, realment, s'obliden la resta de penes, oi?.
Es trist dir-ho, però és una realitat.
El mojito més famós és el que preparen a La Bodeguita del Medio, al centre de l'Havana. 
Jo hi vaig estar, però què voleu que us digui... no deixa de ser una turistada més.
Total, i sigui com sigui, jo trobo el mojito un còctel molt saborós, refrescant i recomanable. 
I ara, veiem com es fa un autèntic mojito cubà?
Som-hi!

Llegir més...