inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 26 de maig de 2017

Pastís de salmó amb crema d'espinacs


Una recepta fàcil de fer i molt adient per èpoques de calor. Jo recomano servir el pastís fred i la crema tèbia. Aquest pastís es pot fer amb pa de motlle però com veureu, jo us proposaré fer-lo amb planxes de pa de pessic. Les planxes li donaran un puntet dolç que lliga molt bé amb el salmó fumat. No cal dir que com bona sigui la qualitat del salmó, més bo estarà aquest plat.
Respecte al formatge per untar, ja sabeu que n'hi ha de molts tipus i, per tant, podeu escollir el que més us agradi, tot i que el brie que utilitzo és molt encertat. Finalment, la crema d'espinacs (frescos o congelats) farà que aquest plat sigui un entrant formidable.
Visiteu la recepta Planxes de pa de pessic abans de continuar.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 19 de maig de 2017

Arròs de sardines


Recepta tradicional número 137 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Per alguns pot semblar, d'entrada, una mica estrany posar-hi sardines a sobre d'un arròs. Però el cert es que aquest plat d'avui es tracta d'una recepta tradicional catalana ben antiga.
La sardina és la protagonista del plat i, per tant, us aconsello que sigui ben fresca. Ja sabeu que la sardina és un peix blau, ric en Omega 3, un àcid gras que ens ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. Ara no descobriré jo les bondats d'aquest peix, que conté moltes proteïnes, així com vitamines A, D, B2, B3 i minerals molt diversos, com el sodi, el fòsfor, el magnesi, el ferro i el calci. 
Però que cal menjar-ne ho sabem tots.
Total, un arròs, bo, sa i, no menys important, força econòmic.
I que està molta bona la sardina, tu!
I el seitó!
I el verat!
I l'arengada feta "a la porta"... ummmmm!
Espero que us agradi aquest arrosset que, si no l'heu tastat mai, us convido a fer-ho. Com sempre dic, son tants els plats que acaben sent més bons al paladar del que un es pensa inicialment que això fa molt recomanble no refiar-se del gust imaginari que cadascú pot tenir. Per experiència us ho dic. La cuina no deixa mai de sorprendre!
Dit d'una altra manera: tasteu les coses i després opineu.
Hi sortireu guanyant.

Llegir més...

divendres, 12 de maig de 2017

Braç de gitano de torró xixona


Si us va agradar el Semifred de Xixona que vam veure fa temps en aquest blog, avui us presento el braç de gitano de torró de Xixona, una altra recomanació.
Evidentment, podeu fer aquesta recepta per aprofitar aquella barra que us va sobrar del Nadal. Però si us trobeu molt allunyats de les festes de Nadal, us diré que hi ha possibilitats de comprar torró de Xixona on-line i us el fan arribar arribar a casa sense problemes. Però jo ara us donaré un consell: per Nadal compreu unes quantes barres i les reserveu, ja que aquest producte té una caducitat molt llarga. D'aquesta manera, durant l'any, podreu fer elaboracions com aquesta d'avui.
Si agrada aquest torró, gaudireu del braç, ja que el sabor a Xixona hi és molt present. No cal dir que si no sou amants d'aquest torró, segurament preferireu un iogurt de postre.
El braç el podeu fer amb nata sense cacau i cremat amb gemma pastissera per fora.
O senzillament, amb una mica de sucre llustre per sobre.
Com veureu, jo he tintat la nata amb una mica de cacau en pols, només per enfosquir-la una mica i he banyat el braç amb un glacejat de xocolata. Tot plegat només farà enriquir aquestes postres, tant al paladar com a la vista.
Abans de fer aquesta recepta haureu de mirar com es fan les Planxes de pa de pessic.
Us animeu a fer-lo?

Llegir més...

divendres, 5 de maig de 2017

Pollastre amb moixernons


En aquest blog, ja hem vist unes quantes receptes fetes amb moixernons, i avui us deixo un guisat de pollastre molt recomanable. Sí, ja sé que molts em direu que en realitat son carreretes i no moixernons, però a casa tota la vida li hem dit sempre així i em consta que molta gent també ho fa. De fet, i sense anar més lluny, aquests moixernons me'ls ha portat la meva germana Gemma que va estar fa poc a la bonica població (fins ara) de Setcases, on també li diuen moixernons i així els comercialitzen. I dic "fins ara" bonica població per què el poble està sota una mena de decadència de la que espero es recuperi aviat. Negocis tancats, falta de gent i un conjunt de detalls que deixen entreveure que no passen per la millor de les èpoques.
Potser m'equivoco, però al cap i a la fi és un sentiment que tens quan hi ets i res millor que els sentiments per descriure la realitat d'un indret. Personalment, li tinc molta estima a Setcases i us recomano visitar-lo. A més a més, és un lloc que forma part de la meva historia familiar i, per tant, no em podré estar mai de visitar-lo de tant en tant. D'aquells llocs on t'han portat de ben petit els teus pares, on has tingut vivències molt especials, experiències inoblidables amb la nòvia i agradables retorns amb el pas dels anys, ni que sigui per anar a comprar moixernons. Em passa amb mateix amb el poble de Rupit, del que ja us en parlaré en un altre moment.
Tornant al plat d'avui us diré que aquesta és una recepta senzilla de fer i requereix menys temps que la vedella, és clar, ja que el pollastre es fa abans.
Si sou dels que us agrada sucar pa, no deixeu de tastar aquest pollastret, us encantarà!
I a gaudir, collons, que son dos dies!
Al meu fill petit li ha encantat, i encara s'està llepant els dits fins els colzes...
Som-hi!
Llegir més...