En aquest blog, ja hem vist unes quantes receptes fetes amb moixernons, i avui us deixo un guisat de pollastre molt recomanable. Sí, ja sé que molts em direu que en realitat son carreretes i no moixernons, però a casa tota la vida li hem dit sempre així i em consta que molta gent també ho fa. De fet, i sense anar més lluny, aquests moixernons me'ls ha portat la meva germana Gemma que va estar fa poc a la bonica població (fins ara) de Setcases, on també li diuen moixernons i així els comercialitzen. I dic "fins ara" bonica població per què el poble està sota una mena de decadència de la que espero es recuperi aviat. Negocis tancats, falta de gent i un conjunt de detalls que deixen entreveure que no passen per la millor de les èpoques.
Potser m'equivoco, però al cap i a la fi és un sentiment que tens quan hi ets i res millor que els sentiments per descriure la realitat d'un indret. Personalment, li tinc molta estima a Setcases i us recomano visitar-lo. A més a més, és un lloc que forma part de la meva historia familiar i, per tant, no em podré estar mai de visitar-lo de tant en tant. D'aquells llocs on t'han portat de ben petit els teus pares, on has tingut vivències molt especials, experiències inoblidables amb la nòvia i agradables retorns amb el pas dels anys, ni que sigui per anar a comprar moixernons. Em passa amb mateix amb el poble de Rupit, del que ja us en parlaré en un altre moment.
Tornant al plat d'avui us diré que aquesta és una recepta senzilla de fer i requereix menys temps que la vedella, és clar, ja que el pollastre es fa abans.
Si sou dels que
us agrada sucar pa, no deixeu de tastar aquest pollastret, us encantarà!
I a gaudir, collons, que son dos dies!
Al meu fill petit li ha encantat, i encara s'està llepant els dits fins els colzes...
Som-hi!
Llegir més...
