inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese

divendres, 23 de març de 2018

Llagostins amb cigrons i picada marinera


Recepta tradicional número 615 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Si us agrada la combinació, en aquesta pàgina també trobareu la recepta Cigrons amb gambes, una recepta similar que incorpora gamba vermella i allioli, sense deixar de ser un guisat, com el d'avui.
Un plat d'aquells de tota la vida, que si li serveixen al que tens al costat t'agafa enveja i voldries ficar-hi la cullera. Requereix una mica de temps, si, però és senzill de fer. És excel·lent de gust i molt interessant per als més petits de la casa ja que no hi trobaran ni ossos, ni pells ni espines.
Un cop fet, us recomano deixar reposar el plat una estona.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 16 de març de 2018

Orada a la sal


Recepta tradicional número 715 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
A la recepta s'indica que feu sevir una orada de 1,5 kg, però podeu fer-ho amb dues més petites, com veureu a les fotos.
Aquesta és una de les maneres menys intrusives de cocció, menys fins i tot que la planxa. La carn queda tan melosa que no es necessari afegir cap acompanyament ni cap salsa.
Respecte a quanta sal s'ha de fer servir, la regla general diu que son 2 quilos de sal gruixuda per cada quilo de peix.   Un cop cuinat el peix, és important no deixar-o refredar dins la crosta ja que la carn absorbiria massa sal i podria quedar eixuta. El més recomanable es servir-la a taula tant bon punt surti del forn.
Per últim, no obriu el forn durant la cocció ja que és important mantenir una temperatura constant.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 13 de març de 2018

ARTICLE: Sou ara una miqueta més feliços?




Un dels eslògans amb el que va començar aquest blog era:
"Amb aquest blog no us fareu uns grans xefs, però potser sereu una mica més feliços!".
El recordeu?.
Molt agosarat, ho sé.
Han passat ja set anys des de llavors i en aquest moments www.lacuinadesermpre.cat ha superat els 20 milions de visites.
No sé què dir, sincerament.
L'èxit ha estat incontestable i ha sigut possible gràcies a tots i a totes els que seguiu aquest blog.
De fet, ara mateix, la prestigiosa pàgina d'Alexa mostra un millor posicionament d'aquesta pàgina (Spain Rank 22.935) que, per exemple, el de www.TV3.cat (Spain Rank 26.781).
Ups! Serà que la cosa funciona...

Sempre us he confessat que no tinc el nivell de cuina professional que desitjaria (sí en pastisseria) i és per aquest motiu que sento una profunda satisfacció d'haver pogut ajudar a molts i a moltes de vosaltres en aquest viatge per conservar el nostre patrimoni cultural, alhora que hem aprés a cuinar plegats.
Més que a cuinar a estimar la nostra cuina.
Amb tot, no puc més que transmetre la meva felicitat en veure com l'empenyorament per difondre el receptari tradicional català no ha estat en va i com el feedback rebut fins ara li atorga tot el sentit al projecte.

Per acabar, permeteu-me una indiscreció.
Us vull preguntar a tots i a totes si, d'alguna manera, aquell eslògan que us comentava s'ha complert, si el contingut d'aquest minuciós treball us ha servit per ser, ni que sigui, una miqueta més feliços, amb vosaltres mateixos, amb els vostres amics i amb la vostra família.
Si es així, tots junts haurem contribuït a fer una societat millor.

Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport!

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

divendres, 9 de març de 2018

Rosquilles d'anís


Recepta tradicional número 920 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, tot i que la també la trobareu com a Cócs a la cassola (380), Rosquilles de Garcia (381), Redortets (903), Redorts a la cassola (905) i Redorts (904).
Amb les quantitats indicades a la recepta surten entre 50-80 rosquilles, depenen de les feu més o menys gruixudes. També podeu fer més quantitat i congelar-ne la meitat de la pasta abans de fregir.
Compte que son un vici! Si te'n menges una... te'n menjaries dues!.
Llegir més...

divendres, 2 de març de 2018

Cupcakes de xocolata


Si, si, al final n'he hagut de fer.
Ja sabeu que soc molt crític amb la mal anomenada "Pastisseria Creativa" així com amb la desbordada passió d'alguns pel fondant emprat en certes elaboracions de cupcakes, muffins, cheesecakes, macarons i popcakes, etc...
En el llibre "Les receptes del Calendari Pastisser" us en parlo més profundament del tema. 
En realitat, parlem d’un fenomen molt concret, d’una munió de persones amb un creixent interès puntual per la decoració amb sucre fondant especialment. I es que tot plegat s'ha convertit en un negoci que mou molts diners.
A la invasió dels nostres aparadors, hi hem d’afegir la invasió d’utensilis, materials, colorants, essències, cartonatge, tallants, plantilles, cursos, tallers, llibres, enciclopèdies, blogs, botigues on-line, exposicions i trobades, i molt més.
Un mon que ens proposa saturar fins el límit el nostre rebost amb productes, andròmines i artefactes per, al cap i a la fi, acabar decorant unes magdalenes de tota la vida però fent-les els més empallegoses i incomestibles possible.
En general, tot aquest fetitxisme pel fondant, i a la pràctica del carrer, sovint es tradueix en creacions ridícules, horteres i immenjables, que no li fan cap bé una societat ja saturada de greixos i sucres.
I aquí és on rau el problema.
Cal situar cada moda on correspon i, com passa amb totes, aquesta també quedarà reduïda a la seva mínima expressió on, de forma residual, hi trobarem els més fanàtics que, probablement també seran els millors en la seva matèria. 
I es que de totes les experiències, bones i dolentes, n'hem de procurar extreure la part positiva.
Casualitats de la vida, ara m'he trobat amb l'obligació d'haver de fer cupcakes, mira tu per on.
Però he procurat fer-los menjables, això si, sense rastre de fondant.
De fet, aquests cupcakes que veureu els han fet els meus fills de 6 i 8 anys, ja que els havien de presentar a un concurs que han fet a l'escola.
Jo només els he ajudat amb la decoració de les peces de xocolata i els he donat alguns consells interessants, però la resta ho han fet ells tot solets. No oblideu mai que els nens sempre estan desitjant que els convideu a fer coses a la cuina!.
En aquesta ocasió, s'ho han passat molt bé i ens hem divertit tots plegats.
Al cap i a la fi, això és el que compte quan la gent fa cupcakes, no?.
Us recomano la lectura prèvia de les següents receptes: les magdalenes de pastisseria, la trufa cuita i l'almívar, que ho podeu deixar fet el dia abans sense problemes.
Som-hi!
Llegir més...