Albergínies al forn

Recepta tradicional número 5 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest és un plat molt típic a casa nostra.
Però us he de reconèixer que, si ens guiem pel seu nom, aquesta recepta semblaria tenir una presentació o elaboració diferent a la que veureu.
Almenys, a mi passat.
I es que, certament, es pot coure l'albergínia al forn de mil maneres, a que si?.
I sempre queda bona!.
Respecte de la recepta tradicional, només he afegit unes cebetes mini per donar-li al conjunt un punt de volum i textura addicional, però les podeu obviar si no les voleu.
Un platillo fàcil i ràpid de fer, per a aquelles ocasions en les que no tenim massa gana o no tenim masses ganes de cuinar.
Som-hi!

Llegir més...

Sípia a la planxa amb carxofes i romesco

Una bona sípia a la planxa acompanyada de romesco i amb el cruixent de la saborosa carxofa fregida fa que aquest sigui un plat que sempre ve de gust. A més, ja sabeu que quan treballem amb productes frescos i de qualitat com menys elaboració millor, i d'elaboració avui ben poca.
Més senzill impossible, sa i bo.
No es pot demanar més, quan fa comença a fer calor i procurem no dedicar massa temps a cuinar.
Us recomano que prepareu prèviament la salsa romesco el dia anterior si voleu. O a les males, la podeu comprar feta és clar.

Llegir més...

Carxofa fregida

No podia faltar en aquest receptari la recepta de les clàssiques carxofes fregides, sempre tan bones i que tan bé acompanyen molts altres plats.
De nou, assenyalar que el missatge de publicar aquests tipus de receptes no és precisament mostrar la seva bàsica elaboració, si no recordar la seva existència i posicionar-les dins el nostre receptari com a recurs per al dia a dia.
Com ja sabreu, la carxofa té moltes propietats organolèptiques i nutritives.
La seva proporció de proteïnes i hidrats de carboni són molt significatius en comparació amb la resta de verdures. Els minerals que en destaquen són el calci, sobretot, el fòsfor i el ferro així com les vitamines A, C i del grup B. Són de gran eficàcia contra les afeccions hepàtiques ja que constitueix un veritable protector del fetge, molt recomanable en cas d'hepatitis (A i B), cirrosis, degeneració greixosa del fetge causada per l'alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments i sempre que es desitgin potenciar les funcions desintoxicants del fetge.
Però el millor de tot es que són molt bones al paladar, oi que si?
No us perdeu la Carxofa del Prat (IGP), que trobareu des de el mes de novembre a l'abril.
Som-hi!

Font: www.gastroteca.cat

Llegir més...

Agredolç de pernil

Recepta tradicional número 2 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
L'agredolç de pernil consisteix en barrejar el gust salat del pernil amb la dolçor de la mel i l'agre del vinagre. El resultat és una combinació força encertada.
Alternativament, es pot cuinar la mateixa recepta amb magres de pernil o altres carns blanques.
Com veureu a les imatges, jo he utilitzat vinagre de Mòdena pel seu particular aroma i color, però podeu emprar qualsevol tipus de vinagre que us agradi.
Som-hi!

Llegir més...

Pasta amb tomàquet sec i pollastre

En ocasions, quan veus un plat de pasta atractiu a la vista de seguida et fa venir salivera i sents una mena de desig irracional de menjar pasta, com el que necessita la seva dosi de nicotina.
A mi em passa sovint.
La pasta enganxa.
Per això, avui us presento un plat que entra primer pels ulls però compte, que en boca us resultarà meravellós, suau i intens a la vegada. És el poder de la senzillesa. Aquest és d'aquells plats que fan enveja quan se'l demana el que tens a la taula del costat, i penses:
- "Merda!, m'havia d'haver demanat allò!".
Som així, oi?.
I es que sovint maltractem la pasta bullint-la i barrejant-la amb una pràctica salsa de pot i una mica de formatge per sobre. Res a dir quan no tenim temps per cuinar, jo sóc el primer que ho fa. Però permeteu-me destacar que aquest continua sent un plat de pasta senzill d'executar però que refusa la mediocritat de la pasta quotidiana.
Som-hi!

Llegir més...