Flam de ratafia

Segons la Viquipèdia, la ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.
La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a talls i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal. Generalment aquesta ratafia es fa amb unes cinquanta herbes a ser possible collides per Sant Joan posades a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent. Les pinyes verdes esberlades també hi entren. Es pot barrejar aiguardent i anís.
La ratafia és de gust intens i amb una certa fortor. La recepta que us presento avui fa un ús delicat d'aquest licor, fent que el flam tingui un gust i una flaire suaus, que recordant a la ratafia en tot moment però fer que aquestes postres siguin un producte exclusiu per a adults. De fet, aquests flams li encanten al meu fill de set, qui no entén en seu consum sense una bona dosi de nata muntada.
La seva elaboració pot semblar complicada, però de seguida us adonareu que és d'aquelles receptes senzilles que podeu fer a casa amb els vostres fills.
Som-hi!

Llegir més...

Patates amb fredolics

Recepta tradicional número 776 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento una recepta tradicional força similar a les clàssiques patates enmascarades o ensanguinades, que s'elaboren amb botifarra negra.
Segons la vikipèdia, el fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).
El fredolic és de carn blanca i gustosa. Es fa servir en guisats i sopes. 
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.
Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen. Per tant, aneu amb compte al consumir-los o compreu-los en un lloc de confiança.
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
En qualsevol cas, aprofiteu la curta temporada de fredolics frescos per cuinar receptes com aquesta, que ús donarà un gran resultat a taula. Un plat exquisit!
Som-hi!

Llegir més...

Arròs amb bacallà

Recepta tradicional número 89 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento un plat molt típic de la gastronomia dels països catalans. Antigament era típic fer aquest plat per quaresma, tot i que actualment es consumeix durant tot l'any.
En general, tots els arrossos admeten certes variants i cadascú els ajusta a les seves necessitats i gustos. L'arròs amb bacallà, en especial, es pot presentar sucós, melós o eixut, segons us agradi.
També admet diferents tipus de verdura de temporada com les carxofes, la coliflor, els pèsols, els alls tendres, els espinacs i el pebrot vermell. Hi ha variants més humils que utilitzen la pell del bacallà en comptes de la seva carn.
La recepta proposada avui s'ha determinat com a referencia base segons l'Institut Català de Cuina (amb qui participem com a socis) per tant, es tractaria de la recepta a partir de la qual sorgeixen tota la resta de variants.
És un plat fàcil de cuinar i força bo, animeu-vos a fer-lo!
Espero que us agradi!

Llegir més...

Truita de rovellons

Ous ecològics, rovellons frescos de temporada, una mica d'all i julivert, oli i sal.
Cap misteri, la veritat.
Així de senzilles poden arribar a ser les coses més bones de la vida.
Estarem d'acord amb que, qui més qui menys saps fer-se una truita i, per tant, la recepta d'avui només pretén recordar i enaltir un plat bàsic cuinat amb productes de la nostra terra. D'aquells plats que convé difondre i, com no, gaudir.
Aprofiteu bé la temporada de bolets i si aquesta nit no teniu gaire clar què sopar, aquí us deixo aquesta proposta d'èxit.
Bon profit!

Llegir més...