Mona de Pasqua (Trufa)

>Amb anterioritat, en aquest blog, ja hem vist com fer algunes mones.
Aquesta vegada veurem com fer una mona de trufa cuita o trufa fosca... que es diu a les pastisseries.
No es complicada de fer, només haureu de ser previsors i preparar alguna coseta el dia abans.
Aquesta és una mona que agrada especialment als nens.
Al cap i a la fi... veureu com, per que quedi maca una mona, només cal tenir una mica de gràcia i, perquè no dir-ho, un mínim de tècnica... però els ingredients ja veieu que són força senzills de fer.
El farciment, pot ser de qualsevol melmelada que us agradi... de crema cremada o, fins i tot, de la mateixa trufa cuita.
Per cert, se li diu trufa cuita o fosca per diferenciar-la de la trufa clara que es fa muntant nata.
Podeu veure altres mones, com la Mona de Pasqua (Clàssica) feta amb gema... la Mona de Pasqua (Sara) o la Mona de Pasqua (Tradicional), feta amb brioix i ou dur.
Com veureu, em centro única i exclusivament en el pastís... no en les figures de xocolata... de les quals parlarem aviat, així com del tractament de la cobertura i del la manera d'etebeir la trufa.
Però si no us voleu complicar la vida... jo recomano fer el pastís i comprar la figura de xocolata... que, al cap i a la fi, només cal un motlle per fer-la.
Som-hi... i bona Pasqua!

Llegir més...

Potatge d'espinacs i cigrons

Aquest era un dels potatges que feia habitualment la meva mare i que vaig decidir provar quan era petit, simplement, per la pinta tan bona que tenia. No sé quina edat tindria, però era menor d'edat segur.
Recordo que la meva mare ho guisava pel meu pare...i es pensava que no m'agradaria.
Però em va encantar. Desde llavors, és un plat que cada hivern no falta a casa nostra.
Està molt bo. És un plat de temporada molt gustós gràcies a l'aportació dels espinacs frescos.
Amb cigrons ja cuits tampoc queda igual, així que els haureu de posar en remull el dia abans.
Aquest és un plat per a 4 o 6 persones.
Proveu-lo.
També us recomano veure la recepta "Potatge de cigrons".

Llegir més...

Pintxo de xoricets al vi amb fum en pols

Avui una mariconada, va.
Excel.lent pintxo que sempre agrada a tothom.

I ara bé el toc personal d'aquest pintxo: el Fum en pols. Ja us n'he parlat abans i son uns polvos que aromatitzen el plat amb olor de "barbacoa", vaja la mateixa olor que et fa la roba després de fer una carn a la brasa. Això li aportarà als xoricets aquell regustat de brasa tan caracteristic...tot i que ho hem fet a casa.

Que on podeu comprar aquest productes?....doncs os recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria"....on també hi acostumen a haver productes especialitzats com aquest.

El pintxo es força bàsic...però tampoc es troben a faltar massa filigranes oi?.

Proveu-ho i en parlem.

Llegir més...

Mousse de praliné d'avellana

La pasta de praliné és una barreja d'avellanes torrades i triturades amb sucre i una mica d'oli. Trobareu moltes receptes a la xarxa per fer-la a casa.
La podeu fer a casa, no es massa complicat, però mai aconseguireu aquesta textura tan fina perquè necesitarieu una premsa de corróns...que no tenim a les nostres llars.
Aquest praliné el podeu compreu fet que us aguantarà força temps.
La podeu utilitzar per a fer tota mena de pastissos, gelats o mousse's com aquesta. De fet, es menjar directament, que és molt bona i fina de gust.
Unes postres excel.lents...d'aquelles que diriem "de categoria" i que es fa un tres i no res, ja ho veureu.
Jo he volgut servir-ho en cassoletes de fang...per donar-li un toc més tradicional, acompanyat d'una neula petita.
Si utilitzeu la nata sense muntar...la part baixa de la mousse us quedarà amb una textura més líquida, són dues textures, el que molt interesant a aquesta mousse. Però si us voleu assegurar una única textura sòlida (de mousse mousse) us recomano muntar la nata prèviament. Amb d'altres mousse's que incorporen cobertura de xocolata, és aquesta la que, al cuallar en fred, ens garanteix la textura no líquida. Per tant, també podeu fer servir la nata líquida i incorporar una mica de cobertura de xocolata, uns 100gr.
Acompanyeu aquestes postres amb un vi de gel o de postres.
Aquesta pasta de praline barrejada amb cobertura de xocolata també es coneguda com "gianduja".

Llegir més...

Allipebre de conill

Aquest és un plat que no coneixia ni l'havia tastat mai...i, ves per on, m'ha encantat.
I es que sempre passa el mateix. Llegint una recepta...un es pot fer una idea que quin sabor final tindrà...pels ingredients que porta. Però sempre et sorpren la cuina.
El sabor d'aquest plat és força especial...i el cuinaré més sovint. M'ha captivat...i els nanos els encanta.
Us recomano fer el mateix, tasteu-lo i en parlem.
Tingueu en compte que les fotos corresponen al doble (2 conills) de la recepta publicada.
Recepta nº 23 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Llegir més...

Bunyols de Quaresma farcits de crema

>Aquesta és una variant força demanada (i calòrica) dels Bunyols de l'Emporda (o Quaresma) que vam veure no fa massa.
En aquesta entrada, doncs, eludiré el pas a pas de fer els Bunyols i us recomano veure prèviament l'entrada "Bunyols de Quaresma". També podeu farcir els "Bunyols de vent" de la mateixa manera.
El que farem serà fregir-los rodons i sense forat...i en acabar, un cop freds, els farcirem amb crema pastissera.
Si, si, ja ho sé...són unes postres de "gordus", aixi que no abuseu, i que consti que jo només n'he menjat un....els altres els he regalat...perquè a mi m'empalaguen les coses massa dolces. El fet d'haver estat pastisser... penso que m'ha fet avorrir una mica els dolços... tot i que sempre he estat més de salats jo.
Doncs us deixo aquesta entrada amb unes fotos que plasmen molt bé el desig d'un bon bunyol farcit.

Llegir més...

Bunyols de Quaresma

>Aquests són els Bunyols de Quaresma del Gremi de Pastisseria de Barcelona.
També li podeu dir "Bunyols de Quaresma o de l'Empordà" o "Brunyols" (marca registrada a l'empordà).
No s'han de confondre amb els "Bunyols de vent" que són ben diferents.

La temporada de menjar bunyols de Quaresma comença la primera lluna plena de primavera fins a Setmana Santa (un mes aproximadament). Per Quaresma, arreu d'Espanya, es fan diversos dolços típics com las "Torrijas" al centre, els "Pestiños" al sud, la "Llonganissa de quaresma" a València i a Catalunya les mones de pasqua i els bunyols. A Barcelona, es menja el bunyol de quaresma, que no deixa de ser brioix llevat i fregit, aromatitzat i ensucrat.
Us explicaré la típica recepta dels brunyols normals i corrents. A partir d'aquí, ja entra la imaginació de cadascú, es poden farcir de crema, de nata, banyar-los amb xocolata i altres marranades de golafre. Però sols, sense res més, és com més bons estan, pel meu gust.
Sobretot us recomano que els mengeu acabats de fer, una mica calentons i tot. Ja sabeu que, com tot el brioix, d'un dia per un altre s'assequen força, encara que també es poden menjar.
Aquesta és la recepta que es fa a moltes pastisseries del nostre país.
També podeu trobar una recepta lleugerament diferent en el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, nº 221 i 241, però la meva recomanació és la que us presento avui.
Us recomano la lectura de la recepta "Bunyols de Quaresma farcits de crema".
Tingueu en compte que les imatges corresponen a la fórmula de 1,5 Kg de farina (el triple).
Si feu la recepta per a 1 Kg de farina us sortiran aproximadament uns 100 bunyols

Llegir més...

Arròs negre

Es tant negre que no es veu, oi?...juas,juas.
Fa temps vam veure com fer l'Arròs negre de l'Empordà....molt bo per cert.  
Aquest Arròs Negre  també es conegut com Arròs de Sípia.
És molt fàcil de fer, de veritat us ho dic, ara ho veurem, i no és precisament dels més cars.
Que vagi de gust.
Recepta nº 102 del C.P.C.C.
Aviat us presentaré un altre cassola d'arròs típica de l'Empordà...però d'aquelles tradicionals a les que li has de dedicar un parell d'hores només per fer el sofregit, i tot gràcies a la informació privilegiada que m'ha fet arribar un lector d'aquest blog, en Abraham Simon-Ferre, un autèntic expert en arrossos. Coneixeu les Reaccions de Maillard?...ja en parlarem del tema. Gràcies company !.
Jo també soc un amant dels arrossos...i ja tinc ganes de fer-lo !!!
Aps, per cert...aquesta menjar surt amb el mateix color que ha entrat, jeje.
Bon Profit !!!
Per cert, les fotos corresponen a la mateixa recepta però per a 6 persones (600gr arròs).

Llegir més...

Macedònia

Si,si, una macedònia de fruites, també és una recepta tradicional.
Com feu tots vosaltres, a l'estiu, a les macedònies hi poso tota mena de fruita (pinya, meló, sindria, kiwi, prèssec...etc.) però en aquesta concreta d'avui he volgut representar la macedònia per excel.lència, la que només dur maduixa, plàtan, poma, pera i taronja.
I res mes.
És la recepta número 646 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sempre entra bé una macedònia de fruita, tinguis l'edat que tinguis i sigui el dia que sigui.
A mi la fruita m'agrada molt però penso que n'hauria de menjar  més. Per exemple, de vegades em fa mandra pelar la taronja i només per això agafo un iogurt. No us passa a vosaltres?.
És clar, si em serveixen qualsevol fruita ja pelada, a trossets petitons i amb suquet de taronja, m'entra una mena de desig absolut i irrefrenable!.
Com els nens petits.
En fi.
En general, i segurament no m'equivoqui, que tots hauríem de menjar més fruita!

Llegir més...

Wok de calamar al fum amb gingebre

Si, si, calamar al fum. No m'he equivocat.
Ja sabeu que de cuina tradicional, però de tant en tant, m'agrada incorporar noves tècniques i tendencies. Molts ja ho coneixereu, però existeix el "fum en pols".
Com ho sentiu. Són uns polvos que aromatitzen el vostre plat.
Per que us feu una idea...us faré una pregunta:
...sabeu la olor que us fa la roba després de passar tot un dia fent una barbacoa o una calçotada?...aquella olor de fum fum que us agafa la roba?....que arribes a casa i dius: "buf...quina pudor de fum!!!"...doncs ni més ni menys, aquella olor.
D'entrada pot resultar un aroma fort o desagradable, però ben utilitzat li aportarà al vostre plat aquell regustet de brasa, d'estar fet a la parrilla...a la llenya...i, creieu-me...el resultat és molt interesant. Més endavant veurem més aplicacions d'aquest "fum en pols".  
En definitiva...tsch...una mariconada, nanos.
Per cert, ho podeu comprar en botigues especialitzades com cocineros.info o Sole Graells (veure secció Consells).

Avui, aquest fum, l'he provat amb un wok. He fet a la planxa el calamar, juntament amb verdureta variada i servit tot sobre una base de fideus xinesos.
No cal dir que podeu fer el mateix plat sense utilizar el fum...que us quedarà pràcticament igual de bo.
El gingebre tampoc cal que sigui fresc (que si ho és, millor), pot ser en pols.
I ara....som-hi amb aquesta fusió asiatico-catalana....que, segons la meva dona, ha resultat ser el millor wok que ha tastat mai.
Tsch....ja em direu.

Llegir més...

Bunyols de vent

>No s'han de confondre amb els Bunyols de Quaresma, Bunyols de l'Empordà o Brunyols, pel meu gust, infinitament més bons que aquests.
Segons la vikipèdia, els bunyols de vent (o caragirats) són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard o mantega i ous que es fregeixen en oli ben calent. Tenen forma de bola i en fregir-los s'inflen, poden arribar a doblar el seu volum, és per aquesta raó que se'ls denomina de vent (és a dir inflats). Els bunyols de vent poden estar farcits de crema, xocolata, xantillí, etc. Són unes postres que apareixen a les pastisseries a començaments de novembre, ja que tradicionalment se serveixen en les celebracions de Tots Sants.
Els bunyols de vent solen ser de petita grandària, amb prou feines 3cm de diàmetre un cop elaborats.
Se serveixen ensucrats però la meva recomanació es que els farciu amb crema pastissera...els gaudireu molt més.
No estan pas malament....eh?...però jo els trobo una mica tontos. Evidentment, els meu gust personal no ha de condicionar que una recepta tradicional pugui aparèixer o no en aquest blog i per això us he fet aquests bunyols de vent.
Amb aquesta quantitat us sortiran entre 45-55 bunyols.
Us recomano la lectura de la recepta "Bunyols de Quaresma farcits de crema".

Llegir més...

Cargolins de mar (bígars)

El cargolí de mar o "bígaro" és un mol.lusc que viu entre algues de les que s'alimenta.  
Estàn adherits a les roques, en les zones costaneres.
El seu color és d'un to negre blavós o terrós, amb una banda espiral de to més clar. La seva grandària és al voltant dels 3 o 6 mm.Aquests musclos són molt resistents i poden aguantar molt de temps fora de l'aigua.
A Galícia se'ls coneix amb el nom de "caramuxos"...i estàn molt bons...a que si?
Són un vici...és d'aquelles coses que comences i no pares mai fins que s'acaben....tot fent el vermutet.
Aquesta recepta ja l'havia publicada, però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

Guisat de lluç amb patates i cloïsses

En aquest blog trobareu uns quants guisats similars...i es que, com podeu comprovar, m'encanta el peix i el marisc. Es curiós com amb poques variacions un mateix plat adquireix gustos diferents. Podeu incorporar nyores, una picadeta, amb pa fregit, o fer servir un altre tipus de peix, o de patata, o de cloïssa, o de brou....podeu afegir especies de tota mena....i al final al final...un mateix plat queda força diferent.
Fa un temps us vaig presentar altre maneres de cuinar el lluç com el "Suquet de lluç amb cep fresc"...també vam veure "Cassola de lluç a la marinera", el "Lluç a la llauna", el "Lluç al forn amb camagrocs", el "Suquet de peix i marisc" i avui...aquesta altre variant.
No us queixareu...que teniu on triar.
En aquesta recepta dono per fet que ja tenim el brou de peix, per tant, us recomano aquesta lectura prèvia.
Son plats que no apareixen al Corpus...però que hi son amparats en certa manera...dintre del que en diriem suquets, ranxets o romescos.
Recepta per a 2/4 persones.
Que vagi de gust.

Llegir més...

Xató

>Excel·lent i tradicional amanida marinera. A mi m'agrada molt.
És un un plat típic de la zona del Garraf i el Vendrell, i els meus pares (EPD) no faltaven mai a la festa del Xató de Vilanova i la Geltrú que es fa per Novembre de cada any.
I no us perdeu la Ruta del Xató.
Aquest plat requereix d'una salsa anomenada "Salsa de Romesco", recepta que us recomano llegir prèviament, ja que la dona per feta en aquest cas.
Clar, la podeu comprar feta, però aquesta salsa, si la feu a casa, és molt millor, més bona queda.
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Recepta nº 1132 del CPCC Gairebé de les últimes receptes del llibre.
Recepta per a 2 persones.

Llegir més...

Seitons fregits

"Pescaito frito" que diuen pel sud...però obert i sense espina. El seitó fregit està molt i molt bo, sobretot si l'acompanyeu amb un bon pa amb tomàquet. Penseu que és peix blau i, tot i que no deixa de ser un fregit, és molt necesari per a la nostra salut.
Un cop fregits, els hi podeu tirar unes gotes de llimona per sobre o també un raig de vinagre de vi cru (no massa) que els dona un toc formidable.
Al llibre del Corpus nº 796 aquesta recepta apareix com a "Peix fregit" i permet variacions amb llucet, palaies, burrets, mòlleres,sonso, maires i morralla.
A la canalla li agrada molt....i no sé, dona com bon rotllo sopar això, oi?.

Llegir més...

Patates d'Olot

Una recepta força tradicional de la comarca de La Garrotxa i de la famosa cuina volcànica d'aquesta comarca catalana.
En aquest cas la qualitat la patata és important. Bé, sempre ho és, però ara encara més.
La patata d'Olot i de la Vall de Camprodón, les de la Vall d'en Bas així com la patata de Prades són ideals per elaborar aquesta recepta.
No cal dir que és un plat contundent i no es pot abusar en quantitat ja que atipa molt.
El farciment es pot fer més o menys sòlid. Podeu optar per fer el farciment sense triturar, o com l'he fet jo, triturat, ja que m'ha semblat que li aportaria a aquestes patates un toc més fi al paladar. D'aquesta manera la pasta queda similar a la dels canelons.
A pesar que pogueu intuir el sabor d'aquestes maneres, jo us recomano que les feu i les tasteu...per qué el gust us sorprendrà gratament.
Recepta del llibre CPCC.número 781, també coneguda com a Patates de la deu (número 782 del llibre CPCC).

Llegir més...

Faves a la catalana

>Aquest és un dels meus plats favorits.
M'encanten les faves. Tot i que es pot fer amb fava congelada, encara és un d'aquells plats de temporada i on recomano utilitzar faves fresques (hivern-primavera).
I què maco és pelar faves, eh?... als meus fills els encanta. És una d'aquelles activitats que es gaudeix en família, tots al voltant d'una taula... a xerrar una estona... mentre peles faves. A mi m'agrada, què voleu que us digui. Em recorda la meva infantesa.
I és que em penso que som poca la gent que pelem els pèsols i les faves  avui dia. I no hauria de ser així. Us puc ben assegurar que el sabor no té absolutament res a veure amb els congelats.
Aquesta recepta que us presento avui, és una recepta tradicional de casa nostra. I si, tradicionalment a les faves s'hi pot posar xoriço, fins i tot un tros de sobrassada. Us recomano veure les faves a la catalana tradicionals que apareixen al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català nº 534/537: les "Faves i pèsols ofegats". En general, no trobareu grans diferències entre elles, bàsicament el vi negre  i l'ós de pernil. I el tema el xoriço, és clar, tot i que jo n'hi poso a totes dues receptes.
Tasteu aquestes i en parlem.

Llegir més...

Crema catalana (de Sant Josep)

>La crema catalana és una de les postres més típiques de Catalunya que es menja durant tot l'any, però que es consumeix especialment el 19 de Març, Sant Josep, dia del pare.

És cert que aquest plat tan típicament català també el podeu trobar en versió gelat a moltes masies catalanes, però no té res a veure.
Es d'aquelles receptes que fan país, oi?.
A més, és molt fàcil de fer a casa. Deixeu-vos estar de cremes catalanes industrials i coses similars.
Només us caldrà tenir uns pocs ingredients comuns i fàcils de trobar.
Feu la prova i mai més la comprareu feta.
...la crema catalana es mereix un respecte, senyors !!!
Recepta tradicional número 445 del llibre C.P.C.C.
Amb un litre de llet us sortiran unes 8 cremes catalanes en cassoletes de fang petites.
Tingueu present que les fotos corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Tsch!, eh!... us explico un secret? però no li digueu a ningú, eh? poseu-hi una mica de sal, ben poca. La sal fa que la crema no empallegui tant, desperta les papil·les i, sense saber ben bé per què, notareu que us agradarà més.

Llegir més...

Calçots al forn

>Sí, sí, ja sé que els calçots no es cuinen així... però si us entra el gusanillo del calçot i no teniu possibilitat de fer una barbacoa amb foc de llenya, els podeu fer al forn... que queden molt bé.
No queden igual, perquè falta el gustet aquell de brasa... però... tsch... déu ni do, eh?... estan super bons.
Si voleu veure com preparar una autèntica calçotada feta amb llenya, visiteu l'entrada Calçotada.

I és clar, primer de tot heu de veure com fer la Salsa de Romesco.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.
Som-hi !

Llegir més...

Salsa de Romesco

 

>La salsa de romesco prové de Tarragona i es fa servir per a moltíssims plats. Els més coneguts són els calçots i el xató.
Una de les salses més tradicionals del nostre país.
Recepta nº 937 del CPCC
Aquesta salsa també la trobareu amb el nom de Salvitxada, Salvitxada, Salsa de calçots ó Salsa vermella.
No us perdeu l'entrada de la "Calçotada" ni la dels "Calçots al forn".
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat , però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

Conill amb xocolata

Una forma molt recomanable de menjar el conill, i força tradicional.
Té força gust de xocolata, no ens enganyem, però queda mig barrejat amb el propi suquet de cocció i li aporta un aroma espectacular.
Jo l'he acompanyat amb unes patates al forn, però podeu fer servir la guarnició que més us agradi.
Les fotos són del triple de la recepta que us indico, es a dir, que la recepta és per fer un conill (2/4 persones) però les fotos són de tres conills.
Recepta del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Us recomano veure la recepta del "Conill a l'empordanesa", que es força similar.
Espero que us agradi.

Llegir més...