ARTICLE: Feliç Any Nou 2014 !!!

El blog www.lacuinadesempre.cat us desitja molta salut pel 2014 i que tingueu una bona entrada d'any.
Feliç Any Nou !!!
Zorionak eta Urte Berri On !!!
Feliz aninovo !!!

Feliz Año Nuevo !!!
Happy New Year !!
Ein gutes neues jahr !!!
Bonne année !!!

Llegir més...

Sarsuela

En aquest blog ja hem vist com fer una "Sarsuela de peix i marisc amb suquet", que és una recepta de tradició familiar.
La que us presento avui és la recepta més tradicional de totes i també la que oficialment ens proposa el llibre  Corpus del Patrimoni Culinari Català (núm. 957).
Respecte dels ingredients indicats, només he inclòs la variant de la picada d'ametlles i avellanes i he obviat les rodanxes d'orada. De fet, jo sempre l'he fet amb rap i lluç. En qualsevol cas, si hi poseu gaire peix....us trobareu que no hi cap tot a la cassola. Per aquesta raó, només he utilitzat un tall de rap per persona i, això si, he duplicat el nombre de gambes...que a casa ens agraden molt. També he afegir la melsa d'una sípia i una mica de pebre vermell tot barrejat amb el tomàquet ratllat.
Recordeu que podeu cuinar el mateix plat amb llagosta...i es convertirà en una Opera...enlloc de Sarsuela.
I recordeu també, que si no dic res, les quantitats de la recepta són per a quatre persones.
Us deixo amb el pas a pas d'aquesta recepta.

Llegir més...

ARTICLE: Bon Nadal 2013 !!! (inclou video)

Què???!!!!
...un altre any?...ja?....però que ha passat aquí?...."¿quién me ha robado el mes de Abril?"
Doncs si,si...un altre any que ha passat molt ràpid....rapidíssim....cagant llets.
No sé a vosaltres però a mi, amb dos nens petits de dos i quatre anys, el concepte del temps m'ha canviat radicalment.
A més, cada any que passa, i amb la trampa de l'austeritat d'una crisi que paguem justos per pecadors, cada cop som més pobres, individualment i com a país.
I això és molt trist.
Enguany, particularment, hi ha més gent que mai que ho està passant malament i hem de ser més solidaris encara que de costum. Davant aquesta situació excepcional, La cuina de sempre ha reaccionat establint un donatiu econòmic de periodicitat mensual pel Banc dels Aliments.
No es gaire....però serà útil.
I es que no tothom pot gaudir del Nadal.
Avui dia, per a poder gaudir del Nadal s'ha de tenir sort.
Però molta sort, eh?.
Si teniu la sort de no vetllar per la falta d'un familiar, de no patir cap malaltia greu, de no estar desnonats, de poder pagar la llum, l'aigua, el gas, de poder pagar el lloguer o la vostra hipoteca, de mantenir la vostra llar a una temperatura de confort, de tenir televisió, de tenir frigorífic, de tenir cotxe, de tenir telèfon, de poder assumir una petita despesa inesperada, de poder menjar carn i/o proteïnes dues vegades a la setmana, de poder engalanar casa vostra amb quatre garlandes, de tenir els diners per comprar algunes joguines pels vostres fills...de tenir feina, vaja.
Si teniu tota tota tota aquesta sort....llavors, es probable que gaudiu d'unes bones festes de Nadal.
Però avui no vull transmetre un missatge de desànim.
Malgrat aquestes situacions dures, i quan arriba el Nadal, els éssers humans sempre mostrem la nostra cara més sensible, ja que així ens ho hi han anat inculcant des de ben petits. Aquest sentiment el podem conduir cap a la felicitat, cap a la tristesa o cap a una barreja de totes dues coses.
Però al cap i a la fi, és un sentiment interior del que costa molt desempallegar-se'n....i del que també se n'aprofiten les campanyes comercials nadalenques, tot sigui dit.
Hem de procurar, com a mínim, traslladar la part més positiva d'aquest sentiment als més menuts de la casa...que s'ho mereixen tot.
Per Nadal, respectem la puresa i la innocència de la infància per sobre de tot.
I es que el Nadal pot ser una època meravellosa, i tant que si, tant per a grans com per a petits.
Arriba una època de compartir, de felicitat, de ser generós i de menjar bé.
De menjar bé...i molt.
Per què no us atipareu de greixos...oi?
Ni mamareu gaire...oi?
Pffff.
Ho fareu igualment, que jo ho sé.
Després venen els penediments i les discussions....
...que si d'aquest any no passa que m'apunti al gimnàs....
...que si ja et vaig dir que aquell últim "rosco de vino" no calia...
...que si el torró d'arròs inflat amb xocolata l'havia comprat pels nens i te l'has fotut tot tu !....
...que mira que li vaig dir només tres i al final la teva mare em va posar sis canelons...
...que si "Has vist quin cul se li està fotent a la Marta?"
...que prou d'acudits tontos del tipus:
"-Cariño, te veo mejor.....
- Pero si ahora estoy más gorda!!!.....
- Por eso te veo mejor."
...que no fan gràcia, coi !!!
...que si "Eres tan gordo que para ducharte enjabonas las paredes de la ducha y luego das vueltas"
...que si diga-li alguna cosa a la teva mare que s'ha passat tres pobles amb el cava i s'està "poniendo borrosa"...."
...que si la iaia "...menos lejía...bebe de tó !!!".
...que com continuïs engreixant-te a aquest ritme t'assignaran un codi postal !!!
...o que t'hauràs de posar el cinturó amb un boomerang !!!.
En fi.

Us agraeixo a tots l'interès demostrat per aquest blog de cuina....i espero i desitjo que, ni que sigui durant una estoneta, algunes d'aquestes receptes us facin ser una mica més feliços...a vosaltres...als vostres amics...i a les vostres famílies.
Gaudiu del moment, amics meus, gaudiu de la companyia.
Ah!, per cert, últimament ja sou uns quants els que em demaneu que no deixi de publicar receptes...que no ho pari de fer...o fins i tot...que el dia que tot acabi...ho trobareu a faltar.
Sembla que el meu destí ja estigui escrit, coi!.
I es innegable que algun dia tot acabarà. La vida és finita.
Però no sé quin és el motiu d'aquest neguit, companys. Jo no he anunciat cap retirada...ni (toquem fusta) tinc problemes greus de salut. Per tant, estigueu tranquils, que en endavant no canviarà res. Com a màxim el ritme de publicacions, però l'objectiu és seguir evolucionant.
La cuina de sempre us desitja que aprofiteu aquells petits moments d'alegria i felicitat que poques vegades ens regala la vida i que, malgrat tot tot tot, que no es poc, valen la pena.
Que la vida són "dor días", com diuen el madrilenys. 

I aquest any, com a novetat, us presento el vídeo de felicitació de Nadal de www.lacuinadesempre.cat, realitzat per l'empresa d'infografia Animation Box que (casualment) presideix el meu germà Manel.
Tsch, que si voleu fer qualsevol tipus de vídeo són molt professionals i tenen molt bons preus eh?, jeje.
Espero que us agradi.

 
(Si voleu veure el vídeo amb més qualitat reproduïu-lo aquí des de Google Drive.)

Els catalans hem de tenir la responsabilitat de mantenir la nostra cultura gastronòmica i l'objectiu de menjar cada dia receptes més saludables i bones.
Per què no cuinem un 2014 plegats?


La cuina de sempre us desitja unes bones festes de Nadal i un feliç any nou.


"No us fareu uns grans xefs amb aquest blog...però potser sereu una mica més feliços."

Llegir més...

Còctel de gambes

Sempre hi ha un moment pel còctel de gambes.
És un bon recurs amb el que sempre quedes bé.
Com passa amb tota aquesta mena d'elaboracions senzilles, si utilitzeu ingredients de qualitat garantireu l'èxit del plat a taula.
Una recepta molt recomanada com a entrant de a qualssevol celebració....i, al ser fred, molt interessant pels calorosos dies d'estiu.
Aquesta recepta és per a 4 persones.

Llegir més...

Pintxo de llom cuit amb llet i ametlles, pernil planxa i mostassa dolça

>Us presento un pintxo que, personalment, considero extraordinari.
I ha estat una troballa casual. Bé, per un error.
O potser us pensàveu que jo no m'equivoco mai mentre cuino?...i tant que m'equivoco, el que passa es que habitualment el bloguers ocultem aquestes coses. Però com que jo sóc així "d'especialet"....doncs trobo que de vegades val la pena comentar certs errors dels que sempre se n'aprèn alguna cosa, oi?.
Quan fem una cagada a la cuina és quan precisament hi entra en joc la improvisació....i us asseguro que pot ser extraordinàriament divertit o molt frustrant, segons vagi.
En aquest cas, tot va començar quan vaig cuinar per primer cop la recepta tradicional del "Llom amb llet", que ja hem vist cuinada i publicada correctament en aquest blog. Per una distracció, com tantes, no em vaig adonar que s'havia d'enfarinar el llom abans de fregir-lo, condició del tot necessària per a que espesseixi la salsa.
Podria haver decidit afegir a última hora algun tipus d'espesseïdor com agar, xantana, farina, farina de blat de moro, fent un roux, etc...i no dir-vos res, però vaig decidir canviar el resultat i continuar la cocció del llom amb llet fins esgotar la llet.
Com a resultat, vaig obtenir un llom cuit amb llet i ametlles que havia adquirit una textura seca per fora però, en canvi, molt tendre per dins i amb un sabor formidable.
A partir d'aquí, vaig preparar uns pintxos dignes de ser presentats en qualsevol gran celebració.
La unió d'aquest llom amb una mica de pernil serrà passat per la planxa i el toc de la mostassa alsaciana dolça, fan del conjunt un mos absolutament recomanable i que presentaré a taula aquest Nadal.
Per cert, si voleu veure l'autèntica recepta del llom a la llet, feu click aquí "Llom amb llet".
Espero que us agradi.
Tsch...he sigut sincer, eh?.

Llegir més...

Bacallà a la catalana

>Recepta tradicional número 159 del CPCC.
Molt bon plat senyors.
Molt adient per consumir durant el període de Quaresma, pels que hi cregueu en aquestes coses, però un plat que es pot fer i menjar durant tot l'any. Especialment recomanable durant l'època de pèsol i carxofa frescos, vaja, de cara a l'hivern.
Un plat de cullera, per menjar calent i amb la companyia d'un bon vi negre.
Us recomano la lectura prèvia del consell "Com dessalar el bacallà salat".

Llegir més...

Xampinyons amb ou de guatlla al punt

Fa un temps us vaig proposar uns Xampinyons farcits d'ou de guatlla cuit amb oli de cep. Alguns em vau criticar que la cocció de l'ou era excessiva, però ja us vaig explicar que aquella recepta la vaig voler fer així, no us enganyo. L'ou havia de ser un farciment cuit dins del xampinyó.
Per a acontentar-vos a tots, avui us presento la versió dels mateixos xampinyons al forn amb ou de guatlla però, ara si, amb una cocció mínima de l'ou, garantint que al tallar el xampinyó el rovell esclati com si d'un ou ferrat es tractés.
Com veureu, no té més secret que afegir l'ou en l'últim moment i tenir-lo coent el temps mínim. Per la xarxa també corre el truc de col.locar només la clara de l'ou fins que quedi cuita i al treure'ls del forn afegir-hi el rovell. Però la meva experiència és que no queda igual i encara ho compliquem més.
Simplifique-m'ho doncs
Aquests xampinyons estan a l'abast de tothom.
Més fàcil impossible, i és una bona i econòmica tapa que podeu presentar en qualsevol ocasió, fins i tot per Nadal.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Macarrons gratinats amb salsa de tonyina

Ara fa un temps, vaig decidir retirar aquesta recepta que tenia publicada al blog ja que contenia unes fotos molt antigues, gairebé impresentables.
Creient que era una recepta molt antiga, bàsica, senzilla i de poc interés....vaig pensar que la seva retirada ningú la trobaria a faltar, Però vet aquí una lectora, la Núria, que passades poques hores de la seva retirada em va preguntar qué havia passat amb aquesta recepta.
Per tant, i per a no decebre a ningú, he hagut de fer-la de seguida que m'ha estat possible.
I aquí la tens, Núria .
Són uns macarrons amb tonyina força bàsics i ràpids de cuinar però alhora molt bons que podeu cuinar entre setmana o per dur a la carmanyola de la feina.
Espero que us agradin.

Llegir més...

Bisbalenc

Aquesta és una especialitat dolça de la Bisbal d'Empordà.
Ja hem vist unes quantes elaboracions amb pasta de full i cabell d'àngel i, si heu seguit el blog, trobareu aquesta recepta molt senzilla de fer.
Es pot fer en format pasta o en format per a compartir, com si d'un braç de gitano es tractés.
Recepta núm. 192 del llibre CPCC.
Espero que us agradi.

Llegir més...

ARTICLE: 3.000.000 visites

Agafeu-vos que vénen corbes.
Primer de tot, us vull demanar disculpes per l'extensa entrada d'avui...que és més aviat una petita novel.la que no pas un "post".
Entendré que molts no voleu continuar amb la seva lectura...però pels que hi esteu interessats en el projecte que hi ha al darrere d'aquest blog us recomano seguir llegint.
Aquest blog acaba d'assolir els 3 milions de visites (segons blogger).
Tres milions de visites en poc més de 3 anys és una magnífica xifre que cal celebrar....ja que, pel que sembla, no està a l'abast de gaires bloguers que escriguin en català...i encara menys en tant poc temps.
El primer milió de pàgines vistes es va aconseguir 18 mesos després d'obrir aquest blog.
El passat 18 d'Agost d'enguany publicava l'article del segon milió de visites, aconseguit només 6 mesos després del primer milió.
Però aquest últim milió de visites s'ha aconseguit en menys de 4 mesos !!!.
I això denota una salut formidable del blog.
Fins i tot es podria dir que extraordinària.
Cada cop sou més els que visiteu www.lacuinadesempre.cat que sembla estar esdevenint una marca dins la xarxa virtual.

FOTO: "Lacuinadesempre" és el blog núm. 1 de forma permanent en el Top Ten de "www.lestevesreceptes.cat" amb un rang de entre 20.000 i 40.000 visites a la setmana i a més de 15.000 visites del segon classificat, entre més de 250 blogs catalans.

I permeteu-me fer una reflexió de tot plegat.
Ara fa 3 anys que, veient els temps que corrien i amb l'excusa de documentar les receptes tradicionals de la meva família, vaig considerar important recuperar la cuina de sempre i donar forma a un projecte que impulses el nostre receptari tradicional.
Sempre he pensat que la posició de la cuina tradicional envers la gastronomia depèn en gran part del moment que vivim i de l'actualitat social. Tot plegat forma part de tendències i processos cíclics que van i vénen en el temps.
Però en tot moment, des de un punt de vista cultural i com passa també amb la llengua, la cuina d'un país s'ha de mantenir, s'ha d'impulsar i s'ha de difondre i, fins i tot com penso que cal ara, s'ha de recuperar.
Penseu que a molts països d'Europa (i del mon) la gent es conforma amb una cuina ràpida internacional i es passen la vida anant de restaurant xinés a restaurant indi...de mexicà a pizzeria...de kebab a frankfurt....o de grec a l'"Spanish restaurant" de torn on fan estranyes paelles amb ou dur, pernil dolç i el "typical spanish chorizo".
I d'això se n'ha fet un estil de vida.
L'enriquiment cultural sempre es positiu però d'aquesta manera, poc a poc, s'acaben arraconant les cuines locals de cada lloc o regió. La gent deixa de cuinar els plats tradicionals, sobretot els més elaborats.
I això es negatiu.
Aquesta globalització de la cuina ràpida ja ha començat a instal.lar-se a casa nostra.
Sempre he sigut partidari de la diversitat gastronòmica i cultural, però per sobre de tot, hem de respectar, valorar i exercir la nostra cuina i la nostra cultura.
Ambdós objectius, ben gestionats, no són contradictoris.
A Catalunya tenim la sort d'heretar un llegat gastronòmic exemplar i únic al mon, que no podem marginar en un intent de ser més europeus o més cosmopolites que mai.
La cuina de sempre vol impulsar aquest sentiment sense menysprear les noves tendències ni la cuina d'autor.
Personalment, pretenc que poseu en pràctica el receptari tradicional mitjançant aquesta mena de "Manual de cuina tradicional catalana" que he creat, amb un format visual i detallat que, al cap i a la fi, està resultant ser la clau de tot plegat. Aquest manual de cuina "Forges" és la millor manera que he trobat d'apropar la cuina a la gent jove i a la gent que no sap cuinar, sense deixar de ser útil per la gent que ja en sap.
Com ja sabeu, aquest projecte neix amb ànim d'ajudar, de compartir, de millorar la cuina de moltes llars, amb sentit de país i al servei de la nostra cultura.
I fins i tot, com diu l'eslògan, és un projecte amb el que "no us fareu uns grans xefs amb aquest blog, però potser sereu una mica més feliços".

I potser alguns us preguntareu......i tu qui ets?.
Doncs ningú, la veritat, no soc ningú.
A mi m'agrada definir-me com a un impulsor del nostre receptari més que un nou creador.
I vull tornar a deixar clar que jo no soc cuiner i que respecto molt a tots els professionals del sector.
De fet, jo soc informàtic.
I vaig ser pastisser, val.
Però sincerament us diré que no em considero cap gran cuiner.
Penso que tampoc soc cap gran nutricionista ni molt menys cap gran comunicador.
Ni, es evident, que tampoc soc cap gran fotògraf.
Hi ha blogs amb unes fotografies acollonants.
Més que blogs de cuina semblen gal.leries d'art.
Fa goig de veure'ls, tu.
Segurament que molts hi dediquen més temps a fer la foto que la pròpia recepta.
Són fotos fetes amb una precisió i un detall absolutament professional, tant que fan enveja.
M'agradaria dominar la fotografia i aconseguir grans fotos d'impacte, però l'objectiu d'aquest no passa per aquí.
En aquest blog hi ha moltes fotos,si...però només son fotos pràctiques.
La cuina de sempre és un receptari de cuina per sobre de tot.
Per tant, hem quedat en que no soc cap gran cuiner, ni nutricionista, ni comunicador, ni fotògraf, ni informàtic ja posats.
Això si, treballo molt.
M'agrada presumir de ser treballador, mira.
I es una realitat que ara precisament vivim temps convulsos que demanen més que mai de gent treballadora.
Això també és el que demano a tots els lectors i lectores d'aquest blog: que treballeu una mica, que cuineu les receptes del nostre receptari, i que no les margineu en favor d'altres comoditats alimentàries.
I sentiu-vos orgullosos del que feu i per què ho feu, de continuar aquest llegat tant treballat que ens han deixat les nostres mares i àvies qui, per cert, mereixen el millor dels homenatges.

FOTO: Albert Vilas, autor d'aquest blog, a la passada gala d'entrega dels Premis STIC 2013
 
I es que, de fet, no estem parlant de poca cosa: estem parlant de la nostra pròpia alimentació.
Us asseguro que la vostra família us ho agrairà.
Particularment, jo sento la necessitat d'intentar donar als meus fills el menjar de qualitat que em van donar a mi els meus pares i avis.
Però, es clar, això requereix d'un cert sacrifici a la cuina.
I no és fàcil, ja ho sé.
Però val la pena.
Per tant, ja veieu que amb aquest projecte no pretenc que em conegueu a mi, que no sóc pas ningú interessant. Pretenc que conegueu i recupereu el receptari tradicional català.
I em consta que molts ja ho esteu fent.
Gràcies!.

No fa massa un lector d'aquest blog, en Carlos Baijet, em va dir:
"El blog lacuinadesempre.cat és un referent no solament gastronòmic, sinó històric i cultural.".
I encara no em sé avenir d'aquelles paraules.
Doncs bé, fa pocs dies vaig rebre un correu molt especial d'una lectora d'aquest blog, la Mireia Oliver.
Ella em va descriure uns dels reconeixements més complet, explícit i encertat que mai s'han fet d'aquest blog.
Ella, ha demostrat una capacitat d'empatia asombrosa alhora de determinar els punts que considera de mèrit i, a més, exemplaritza a la perfecció el resultat de seguir aquesta proposta d'impulsar la cuina de sempre.
Si recordeu, no fa massa us vaig parlar sobre la més que sospitosa entrega de premis STIC d'enguany. L'STIC és una entitat que (suposadament) hauria de reconèixer treballs com els d'aquest blog i que, contràriament al que necessita aquest país, ha evidenciat una falta d'allò que els catalans en diem "seny".
Si en aquest petit país no "fem pinya" ni sumem forces en la mateixa direcció estem abocats al fracàs. Però la gent del carrer, els ciutadans que lluiten dia a dia per tirar endavant de les nostres famílies i del nostre país, son els que realment gaudeixen de la màxima potestat en donar i treure reconeixements públics a qualsevol projecte, treball, gestió, estudi o acció social. Us puc assegurar que no hi ha res més gratificant que el reconeixement del públic en general, per sobre de qualsevol jurat o associació.
Per tot el que he explicat, he cregut oportú fer públic el missatge de la Mireia en aquesta entrada d'avui.
D'això si que se'n diu remar en la mateixa direcció.
Aquest exemple és un dels missatges més enriquidors que pot rebre qualsevol bloguer:

Hola Albert,
Quina meravella de blog. 
Estic encantada... el vaig descobrir fa poc més de quinze dies i ja porto cinc receptes fetes... totes de cap de setmana, eh? no et pensis, perquè durant la setmana no tinc temps. Aquest diumenge, vaig entrar a la cuina a les 10.00 i no vaig parar, fins el vespre: vam fer pebrots vermells farcits de carn, fideus a la cassola,... I el dissabte calamars amb vi i ceba. Quan vaig anar el dissabte al mercat, ja duia els calamars al cap. I ara ja m'estava mirant el que podia fer el proper cap de setmana. És un vici això!!! I és que mirant la web, no tinc excusa, no em puc resistir perquè ho veig fàcil. No té secret, sé que me'n sortiré.
   
Com que tenim un petit, molt petit hort, ens fa molta gràcia utilitzar les nostres verdures en receptes tant bones com les teves. I saps qui en té la culpa de tot això??? Doncs ara t'ho diré: les meravelloses fotos. És fantàstic!!! Amb el teu blog, no tinc mai cap dubte. Moltes vegades, amb els llibres o amb altres blogs, em passa que hi han coses que no m'acaben de quadrar, dubto i m'acollono... Que no em sortira, que no quedarà bé... Però amb tu, no hi ha dubte. O sigui, que et demano si us plau que no les escatimis les fotos. I tal com les fas, segueix igual. No canviïs res. Res de res.

A mi sempre m'ha agradat menjar però no m'ha agradat mai cuinar. Tinc bon paladar perquè a casa, la meva mare cuinava bé. Els plats que feia li quedaven molt bons. No és que tingués un gran ventall tampoc, però els que feia, els feia bé. A més, comprava bo, qualitat, el que tu dius i aquesta és, en bona part, la clau. A mi em passa una mica com a ella, no ens demaneu plats nous, improvisacions... perquè vaig amb por i ho passo malament, no me'n surto. Com la meva mare, si no ho veiem, no ens atrevim, I ara encara, que com que a la tele es fan programes de cuina, mica en mica perds la por però abans...

I ara, a sobre, llegint, llegint,... he vist que anomenaves les patates del Baix Llobregat. I se m'acudit mirar la presentació i resulta que som veïns. Quina gràcia i quin honor, si m'ho permets!!! T'ho dic molt sincerament. Nosaltres vivim a Sant Vicenç dels Horts. Tenim molta sort de viure aquí, amb aquestes verdures tant bones. El meu home aquest cap de setmana em va dir: "hauries de buscar la seva adreça de correu electrònic i enviar-li un correu felicitant-lo a aquest noi". I mira, dit i fet.

Conec el Corpus Culinari. El vaig demanar una vegada a la biblioteca, el vaig tenir una temporada, i si, vaig fer alguna coseta però sempre em passa que en algun moment o altre tinc dubtes... se'm fa una muntanya, no ho sé. Ah, i ni una foto, tu! Amb el teu blog, t'ho mires i endavant!!! Tu saps allò de "una imagen vale por mil palabras", doncs això. Estic d'acord amb tu: molt millor fotos que vídeos. Alguns matins, quan vaig cap a la feina, amb el mòbil busco receptes teves també. En ser fotografies, suposo que pesa menys i de seguida les visualitzo. Amb un vídeo segurament no aniria igual. Però vaja tu en ser informàtic, ja ho deus saber. I aprofito per dir-te que les fotos estan molt ben fetes, amb gràcia. Només veient-les ja t'hi posaries: quan tires l'allioli per sobre els fesols i la botifarra, per exemple, o a l'inici de cada recepta on presentes els ingredients, o quan pots veure els ingredients un cop tallats... vaja, que molt bé.

Ara no voldria que em prenguessis per una ximpleta, no pateixis que difícilment la cuina em podria fer perdre el seny!!! Simplement et volem mostrar el nostre entusiasme i volem donar-te les gràcies i demanar-te que continuïs, que si us plau no et desanimis. Que seria de la cuina catalana i de nosaltres (nyam, nyam!) sense tu. No sé quan fa que vas començar (potser un parell d'anys?) però ara que ja has començat, i que la el contingut del blog és força potent, no ho pots deixar. Fora bromes, se t'ha de felicitar, i molt.

I ara et diré una cosa. La cuina t'ha d'agradar i també s'ha de saber explicar, transmetre. La meva mare s'explicava si però a la seva manera. Recordo que quan li demanava que m'expliqués una recepta, moltes vegades, quan parlàvem de mesures deia "tu mateixa, que estigui bé". T'imagines???!!! El meu home i jo sempre fem broma amb això. Ens fem un fart de riure cada vegada amb el "tu mateixa"!.

Té molt de mèrit el que fas, perquè com dius, ho fas de més a més, del teu temps lliure, en cap de setmana... amb criatures petites, deu ni do!!! I encara més si no en tens cap guany i si despeses (ja m'imagino). Creu-me per això el que et diré. Per tenir tota la informació que tu tens en el blog, jo pagaria, t'ho asseguro. I és que, l'altre dia, a casa, comentàvem que aquesta informació, aquestes receptes, tal i com estan, les hauríem de poder guardar d'alguna manera i jo no sé com. Si algun dia ho publiques, jo seré de les primeres en comprar el teu llibre (o dvd).


I vull anomenar a la teva dona. La seva feina, té molt de mèrit, sense dubte. Està al teu costat en aquest projecte, et dóna suport i també com a col·laboradora. Transmet-li si us plau també les nostres felicitacions. I pel que fa als teus nanos, una esperança, una il·lusió: en algún moment reconeixeràs en els teus fills (si és que no has començat a veure-ho ja) el que has volgut transmetre durant aquests anys de feina, aquest amor i dedicació a la cuina, a la nostra cuina, a la nostra cultura. Potser al principi et semblarà que no però amb el temps, i a mesura que es facin grans, ja ho veuràs. N'estic segura. Tot el teu esforç es veurà recompensat en escreix.

Sàpigues que a partir d'ara tens uns nous i ferms seguidors del teu blog. Jo tampoc tinc facebook, no m'ha agradat mai, no li veig la gràcia. Aprecio massa la meva intimitat com per anar explicant a no sé qui el no sé que. Però si et sembla bé, t'escriuré algun correu de tant en tant, per animar-te a continuar.

Gràcies, moltes gràcies.
Mireia

M'hagués agradat sintetitzar millor aquesta publicació d'avui...però he sigut incapaç.
De nou, us demano disculpes pel temps robat.
Sou molts els que, com la Mireia, em feu arribar el vostre suport i agraïment per tota aquesta feina.
Tres milions de gràcies a tots vosaltres.
Gràcies per acompanyar-me.
De tot cor, ho dic.
Tsch....i tampoc no us amoïneu massa, amics meus...que al cap i a la fi només estem parlant de cuina.
Hi ha coses més importants en aquesta vida.

Llegir més...

Angules de muntanya a l'allet

Tinc un company de feina (per no dir que és un tros de carn), que es un mica torracollons. De tant en tant, se m'acosta i em diu: "Tu coneixes la recepta de....".....no sé, del que sigui, de les angules de muntanya com és el cas d'avui.
I sempre m'enxampa.
Té aquesta habilitat el paio, mira.
Es clar, per molt que em pesi l'he de contestar que no, que no la conec.
Ell ho fa amb ganes de tocar la pera, clarament, i després de la meva resposta negativa, automàticament, sempre deixar anar un:
- "Ah, noooo?....un tio com tu, amb un blog de cuina, no coneix aquesta recepta?".
Llavors, i mofant-se, em mira de reüll com dient: "...doncs quina merda de blog i de cuiner estàs fet...".
Quina ràbia que fot !!!
No es la primera ni l'última vegada que m'ho fa.
Però sabeu què?....que en el fons m'agrada que m'ho faci i ell sap que m'agrada descobrir coses noves.
Al final, les seves propostes es tradueixen en reptes que necessito d'assolir...o rebento !!!...je,je.
I acostumen a ser propostes interessants, eh?.
La d'avui, és una recepta molt tonta, ja ho veieu. No té més que cuinar els peus dels camagrocs a l'allet, com fem amb les gules, amb all i bitxo.
És una bona i recomanable tapa, la veritat.
De fet, hi ha zones de la península on aquest plat es coneix com "Angulas de monte al ajillo".
Per tant, no estic descobrint la sopa d'all, ni de bon tros.
Amb els barrets sobrants dels camagrocs podeu fer altres elaboracions com, per exemple, uns ous remenats amb camagrocs. També podeu realitzar una recerca al blog de l'ingredient "Camagroc" i us apareixeran unes quantes receptes elaborades amb aquest gustós i aromàtic bolet.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Tall rodó amb rovellons

Recepta núm. 1024 del llibre CPCC.
Aquest gran plat també es conegut popularment com a "Vedella amb bolets" i és la recepta núm. 1105 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El Tall rodó (o Vedella amb bolets) és un plat que ens encanta a casa, és d'aquells que fa caliu....sobretot a l'hivern. A nosaltres ens agrada acompanyar-lo d'una bona trumfada o puré de patata.
Si sou fora de la temporada de bolets, podeu utilitzar-ne de congelats, de pot o de secs.
El plat no es complicat, però requereix de temps a la cuina, no us vull enganyar.
Només hi heu de posar ganes i il.lusió, com amb totes les coses en aquesta vida. 
Com ja és habitual, us porto la recepta oficial i més tradicional d'aquest plat que apareix al llibre CPCC, però també us vull recomanar la lectura de la meva recepta "Vedella amb carreretes (o moixernons)" que cuino sovint i estic segur que us agradarà molt.
Si us agrada aquesta mena de guisats, no us perdeu les receptes de l'"Estofat de vedella amb carreretes" i la del "Fricandó amb moixernons"...clàssics entre clàssics també.
Un tall rodó acostuma a ser per a 4-6 persones. Com veureu, jo n'he fet el doble (2 talls) ja que havia de cuinar per a 8-10 persones.

Llegir més...

Pilota arrebossada

No, no, no me l'he inventada jo aquesta recepta.
La pilota arrebossada, a banda de ser una forma molt interessant d'aprofitar la pilota sobrant del caldo, és una recepta tradicional catalana que apareix al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, concretament la núm. 835.
I es que antigament, les nostres àvies, s'havien d'inventar mil i una maneres de cuinar tot el menjar sobrant, per què no es llençava res de res, eh?. I la pilota està molt bona feta així.
Però aquest plat té un petit problema: i es que a casa nostra no acostuma a sobrar mai pilota del caldo. Sembla evident el que diré, però aquesta condició dificulta força l'elaboració del plat.
Per tant, si teniu intenció de fer-ne....poseu-hi més pilota de l'habitual al caldo.
Si no teniu massa clar com fer una bona pilota pel caldo, us aconsello la lectura prèvia de la recepta "Escudella i carn d'olla".

Llegir més...

ARTICLE: La Marató de TV3 - Edició 2013

>L’edició 2013 de La Marató de TV3 es farà diumenge 15 de desembre i estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives

Naixem amb 100.000 milions de neurones.

Amb el pas del temps, algunes es van perdent i moren, però el nostre cos només és capaç de crear-ne algunes de noves, molt poques. Es tracta d’un procés natural lligat a l’envelliment de les persones.
De vegades, però, les neurones emmalalteixen o moren més ràpidament del que és normal. És llavors quan apareixen les malalties neurodegeneratives.
No són malalties de gent gran, sinó que ens poden afectar a qualsevol edat, des de la infància.

No es contagien, no s’operen ni s’hereten
Tot i que s’ha avançat en el coneixement d’aquestes patologies, encara no s'en coneix la causa de cap d’aquestes malalties. Només se sap que entre l’1% i el 10% són hereditàries. No es contagien ni s’operen, només en casos excepcionals es pot intervenir el Parkinson.
Tenim neurones al cervell i a la medul•la espinal, els dos principals òrgans del sistema nerviós. En funció del lloc on les neurones moren o es degeneren apareixen unes malalties o unes altres.
Si les neurones que degeneren són a l’escorça cerebral, apareixerà l’Alzheimer; si, entre d’altres, emmalalteixen les de la substància negra del cervell, es produirà el Parkinson. Si les
neurones motores de la medul•la espinal moren, apareix l’esclerosi lateral amiotròfica. En el cas de l’esclerosi múltiple queda afectada la funda que envolta una part de les neurones del cervell i de la
medul•la. També hi ha patologies en què els problemes s’originen als músculs o als nervis.

Incurables però amb tractament
Cap d’aquestes malalties no té cura i algunes són mortals. No hi ha tractaments curatius, només hi ha teràpies per alentir l’aparició dels símptomes i per disminuir les greus limitacions que produeixen en les persones que les pateixen. Com que són degeneratives, es tracta de processos progressius que a mesura que passen els anys són més greus.
Per exemple, poden ser problemes motors i que el pacient acabi immòbil o en una cadira de rodes; o amb problemes per respirar, que són els més greus, ja que en aquest cas poden causar la
mort; o amb problemes cognitius o de memòria, i que el malalt progressivament oblidi tots els seus records i tot el que ha après al llarg de la vida.
A més, són malalties que acaben afectant molt la vida social, sentimental i laboral de les persones que les pateixen.
Per tot això l’impacte sobre el pacient i sobre la família és molt gran.
I a llarg termini, els cuidadors principals acaben sent víctimes invisibles de la malaltia.

Importància del diagnòstic precoç
Un dels principals problemes que tenen les malalties neurodegeneratives és que quan es detecten, en molts casos, els malalts ja han perdut més del 50% de les neurones. És a dir, la malaltia comença molts anys abans que se’n faci el diagnòstic. Quan el pacient arriba al metge, la malaltia ja està molt
avançada i les opcions terapèutiques són d’eficàcia reduïda.

La investigació és el futur
En els darrers anys han millorat els coneixements sobre les malalties neurodegeneratives, s’han minimitzat els efectes secundaris dels tractaments i han aparegut medicaments que en controlen més bé els símptomes. Però encara queden moltes incògnites per desxifrar. Per combatre-les se n’ha de conèixer l’origen.
S’ha de continuar investigant per trobar teràpies noves que aturin la malaltia, idear mecanismes de resposta individualitzada a les necessitats de cada malalt i de cada família, així com trobar estratègies preventives.
Que els pacients afectats d’una malaltia neurodegenerativa deixin de ser persones amb una vida limitada i es converteixin en persones amb una vida plena, que puguin accedir a teràpies curatives i eficaces, depèn de la investigació, però també depèn de tu.

Per això el 15 de desembre La Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives.
La solidaritat no degenera.
La Marató diu molt de tu.
Si vols fer un donatiu fes clic aquí "DONATIU".
Font: Text extret de la plana "http://www.tv3.cat/marato/malalties"

Llegir més...

Fesols de l'ull ros amb bacallà esqueixat

>Aquest es un plat molt interessant d'elaboració ràpida, sobretot si compreu els fesols cuits.
Podeu fer servir salsa de tomàquet casolana o tomàquet triturat de pot.
Ja sabeu que no sóc massa partidari d'utilitzar el tomàquet de pot, però en ocasions pot ser un recurs interessant que no hem de menysprear.
Aquest plat el podeu fer amb lloms de bacallà dessalat o amb bacallà esqueixat, com es el cas, i també podeu escollir la varietat de fesols que més us agradi, fins i tot, qualsevol altre llegum cuit.
Un bon plat per a consumir tot l'any, sobretot a l'hivern i per Quaresma.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Pastís de xocolata

>Avui us presento un pastís de xocolata d'aquells que fa les del.lícies dels més llaminers.
Una entrada llarga, tot s'ha de dir, però és que té la seva feina.
Un pastís d'aquells que sap autènticament a xocolata.
He optat per utilitzar la base de pa de pessic d'un clàssic Sacher, la recepta d'en Narcís concretament, del blog pastisser lalionesa.blogspot.com. L'he cobert amb Trufa cuita i l'he glacejat amb un Ganache tradicional (cobertura de xocolata al 70%, mantega i nata).
Com veureu, he aplicat una senzilla decoració feta amb cobertura de xocolata que també podeu fer a casa vostra. Li podeu dir Sacher a aquest pastís, si voleu, però l'autèntic Sacher es banya amb un glacejat diferent anomenat Pierre Hermé.
Reconec que aquesta no es una elaboració trivial, però si voleu fer un bon pastís de xocolata, paciència i bona lletra, i us quedarà molt bé. Val la pena ja que està molt i molt bo.
Val a dir que abans de fer aquesta recepta ja tenia feta la trufa cuita i l'almívar per al sucre bany. Per tant, mireu-vos les respectives receptes abans de continuar.
Per cert, aquest pastís l'he fet per a la celebració del segon aniversari del meu fill Nil.

Llegir més...

Brioixeria: Reixa de cabell d'àngel

Últimament us estic presentant moltes receptes de full amb cabell d'àngel, ja ho sé.
Això passa per què quan t'hi poses a treballar amb aquests dos elements el ventall de possibilitats és molt ampli. Per tant, es interessant aprofitar que ens posem a fer un tortell de cabell d'àngel per a fer altres elaboracions amb tota la massa sobrant.
Avui us porto una clàssica reixa de cabell d'àngel. Com veureu, es necessari tenir un tallant especial que trobareu en qualsevol ferreteria (si no l'encarregueu). No us costarà més de 6 o 7 euros.
Es pot a fer a mà, si voleu...però normalment queda fet un xurro.
He fet una reixa individual rodona en versió brioixeria i un altre rectangular per a compartir.

Llegir més...

Pollastre al forn

Poques receptes són tan fàcils d'elaborar i proporcionen un resultat tan formidable.
El pollastre el forn també és d'aquells plats que a cada casa el fan a la seva manera.
Avui, com sempre, us presento una de les formes més bàsiques i tradicionals de cuinar el pollastre.
Us recordo que si no dic res, totes les receptes són per a quatre persones.
Espero que us agradi
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

Figues fresques amb moscatell

Us sobren unes quantes figues fresques ben madures?...les podeu consumir barrejades amb una mica de moscatell. De la mateixa manera es fan les maduixes amb moscatell.
I es que més que una recepta...aquesta entrada seria un consell.
Unes postres ràpides i bones.

Llegir més...

Croquetes de pollastre

>Recepta núm. 464 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un clàssic dels clàssics: la croqueta de pollastre casolana.
No conec ningú... a qui no li agradin les croquetes casolanes de pollastre.
Normalment, aprofito el pollastre sobrant d'un pollastre a l'ast compra't amb anterioritat. El gustet del pollastre a l'ast es nota....i queden molt bones, però les podeu fer amb pollastre rostit o pollastre a la planxa.
Aquesta recepta és pràcticament la mateixa que podríem utilitzar per a fer les croquetes de peix, recepta ja publica on vam parlar del tema croquetes. Per cert, al sud de l'Àfrica, a Cap Verd, també fan croquetes de peix però solen ser molt picants, així que si voleu preparar-les a l'estil d'allà,
sigueu generosos amb l'all, la ceba i el pebre vermell picant... però llavors oblideu-vos que en mengin els nens.
Respecte a les croquetes industrials, l'única marca de croqueta que, per a mi, val una mica la pena és Espuga. De fet, nomes conec un lloc on les venen: a l'Espucarn de Rubí i Hospitalet.
En qualsevol cas, no deixen de ser croquetes industrials. Si les podeu comprar de casolanes, millor.
Però com sempre, el meu consell es que us les feu vosaltres mateixos a casa, que us estalviareu diners, menjareu més sa i us sortiran mil vegades més bones. Us les fareu al vostre gust i les gaudireu més.
Això sí, donen una mica de feina, tot s'ha de dir. Entre que es refreda la pasta i tal... poseu-li un parell d'hores o tres.
Ànim, que val la pena!

Llegir més...