Crestes de gula, gamba i xampinyons

Avui us presento un aperitiu interessant, que es pot menjar fred, tebi o calent.
Avui parlarem d'una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que et permeten enllestir els sobrants que trobes dins la nevera. Ja sabeu que les crestes (o empanadilles) es poden fer de mil maneres i el farciment que us presento ara no us deixarà indiferents.
La barreja de gules a l'allet, gambes, xampinyons amb el sofregit de ceba i tomàquet, li donaran a aquestes crestes una singularitat especial que farà que tothom les vulgui tastar.
I es que, en el fons, jo penso que el format de l'empanadilla (i ho dic en castellà) ens atrau a tots.
Emeten una d'atracció gairebé màgica, una mena de magnetisme estrany que et demana que les tastis. Suposo que té a veure amb la curiositat de saber què amaguen en el seu interior, i decepciona molt quan el farciment no està a l'alçada de les teves expectatives.
Aquestes en concret estan molt bones, tot i que personalment tinc predilecció per les clàssiques Empanadilles de tonyina, amb pebrot i ou dur, les de tota la vida, vaja.
Digueu-me bàsic.
Per cert, quan fa que no mengeu una empanadilla?... ja tocaria, no?.
Vinga!

Llegir més...

Iogurt amb nous, raïm i magrana

Voleu una recepta de postres d'aquelles que es preparen en 5 minuts i quedes com un rei?
"Mariconades", que dic jo.
Però "mariconades" bones, al cap i a la fi.
Doncs avui us presento una de molt interessant, amb fruita de temporada.
Son unes postres molt refrescants i amb diferents textures.
L'explosió del gra de magrana refrescarà el paladar, la dolçor del iogurt i de la melmelada us netejaran la boca del dinar i us donaran la sensació d'estar menjant postres i, finalment, el cruixent de la nou amagarà la textura de fusta que sempre té la llavor de la magrana, que no sempre és agradable. La decoració amb xocolata arrodonirà l'estètica del conjunt i ens aportarà aquell punt visual de desig irrefrenable que només la xocolata pot calmar.
En general, i des de un punt de vista nutricional, són unes postres equilibrades.
Com veureu, la seva elaboració és extremadament senzilla.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Canelons de col

>Recepta tradicional número 264 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat xulo, maco, de Nadal es podria dir.
Avui veurem com fer uns tradicionals canelons de col, molt recomanables. Per tant, tot i que veureu que els ingredients de la recepta són uns, les imatges corresponen a la variant de farciment feta amb el sobrant de la carn d'olla de l'escudella. En qualsevol cas, si fa o no fa, ja us podeu imaginar com fer-los amb qualsevol altre farciment, oi?.
Una alternativa exitosa als canelons de pasta de tota la vida.
Us atreviu a fer-los?

Llegir més...

Sopa de ceba

Recepta tradicional número 976 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De receptes d'aprofitament i de "fartar pobres", que dic jo, en trobarem un munt. La d'avui és un exemple ben clar. Com diu la vikipedia, per a la preparació d'aquest plat es tallen unes quantes cebes en forma de brunoise o juliana i posteriorment es fregeixen en mantega o qualsevol altre oli vegetal. Tot això es bull posteriorment en aigua o brou. Se sol servir calenta en una espècie de tassa amb la ceba surant sobre uns trossos de pa blanc. Es pot preparar "a la francesa" que diuen, i que consisteix en posar-hi uns trossos de formatge que suren amb la ceba sobre els esmentats trossos de pa i posteriorment es gratina creant una daurada i cruixent crosta a la superfície. Aquesta sopa se serveix com a entrant en molts restaurants europeus. Aquesta versió "francesa" apareix per primera vegada amb el nom de "Soup d'oignons aux Halles" al segle XVIII Aux Halles (antic mercat d'abasts), i era considerada antigament (Revolució francesa) com un plat humil elaborat amb ingredients 'senzills', identificat amb les èpoques d'abstinència.
Total, una gran sopa que entra molt bé en aquells dies tan fred d'hivern.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Arròs amb badejo i espinacs

L'altre dia, un company de feina, el Jonathan, em va estar donant la brasa una bona estona amb aquesta recepta. Em comentava que era una d'aquelles receptes que li feia la seva àvia quan era petit.
I que estava boníssima.
La recepta? o la iaia?.... ara no sé.
De fet, i com podreu comprovar, aquesta és una recepta tradicional reconeguda pel llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 91. I com que jo sóc així, he volgut recollir aquesta nova mostra de la cuina de sempre i mostrar-vos gràficament com es fa.
El Jonathan, m'explicava que la seva àvia torrava al foc la cua seca del bacallà, la trinxava i la incorporava al sofregit.
Pel que sembla, a la dona li agradava trobar-se espines al menjar.
Potser es que venia de família de faquirs.
Potser de postres es fotien una macedònia de vidres trencats amb agulles de cosir.
No ho sé.
Però tranquils!, jo, això, no ho faré.
En qualsevol cas, amb espines o sense, és un bon arròs.
És un bon arròs però compte!. No cometeu l'error de comparar-lo amb una clàssica paella de peix, carn o marisc. No té res a veure, i cal advertir-ho.
Sembla una obvietat, sí, però quan dius a la gent que vas a fer-los un 'arròs' poden fer-se una idea molt diferent de la que aquell dia tens tú, com a cuiner. I és clar, després has d'aguantar al típic carallot que deixar anar allò de:
"...ummm, home, no és el millor arròs que has fet.... oi?...tsch, però està bo, eh?...em passes el vi?"
L'escanyaries.
En fi.
Personalment, jo l'he trobat molt bo. Recomanable, vaja.
No cal dir, que us han d'agradar els espinacs, el bacallà i els fesols.
Si no es així, foteu-vos un entrepà de pa amb mortadel·la d'olives i a córrer.
Ah! sí! aquest plat es pot menjar per Quaresma, ho dic per a tots aquells que seguiu aquestes coses antigues. 
I per cert, el badejo és bacallà, no cal que ho busqueu al Google, ja us ho dic jo.
Som-hi!

Llegir més...

Xai al forn amb romaní

>La d'avui tampoc és cap recepta de l'anomenat Corpus del Patrimoni Culinari Català, que no tot acaba en aquest llibre!
Avui veurem com fer una variant del tradicional Xai al forn afegint-t'hi una unes quantes branques de romaní i el suc d'una llimona.
El resultat, un xai al forn com tots coneixem però amb un marcat sabor a muntanya.
Tingueu en compte que les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones tot i que les fotos son del doble (8 persones).
Que vagi de gust!

Llegir més...

Xampinyons farcits amb pernil i formatge

>Us agrada la salsa Viandox? si, home... la mateixa salsa que us posen al frankfurt de Pedralbes, als entrepans de llom: "Un lomo con muchaaaaaaaaaaa!".
A mi m'agrada, però reconec que és força especial. És d'aquells gustos que, una de dues, o t'agraden molt o no els aguantes. Es tracta d'un condiment per a carns, com podria ser el Bovril, també. De fet, la salsa Viandox en porta una mica de Bovril.
Total, que la recepta d'avui és un bon aperitiu que funciona molt bé. I és que de vegades, ens compliquem la vida innecessàriament. Com veureu, aquests xampinyons són molt fàcils de fer i, a més, és d'aquelles propostes que, amb poc esforç a la cuina, et fan quedar bé amb els convidats.
Tsch!, que no teniu excusa quan dieu: "...es que no he tingut temps de preparar res..."
Recordeu que en aquest blog ja hem vist algunes propostes més per farcir els xampinyons frescos i la d'avui, de ben segur que us agradarà.
Recepta senzilla, ràpida, bona i econòmica.

Llegir més...

Pastís de trufa clara amb Spiderman

No fa massa us explicava l'elaboració d'aquell Pastís de nata farcit de maduixa que vaig fer pel cinquè aniversari de la meva filla.
Doncs bé, arribat també l'aniversari del meu fill petit, vaig haver de fer-li la mateixa pregunta:
- Nil, com vols que sigui el pastís del teu tercer aniversari?
I em va respondre:
- Vull que sigui....ummmmm.... de xocolata!.... i de l'Spiderman!... i molts "regalitus"!
- Sí, és clar, xato...
I m'hi vaig posar treballar en el tema.
Els que seguiu aquest blog haureu constatat en diverses ocasions que no soc precisament un defensor del fondant.
Ni de la mal anomenada "pastisseria creativa".
Ni molt menys dels "cupcakes".
Ni de la fira BCN & CAKE (no us perdeu l'article BCN&CAKE Ens podríem estalviar aquesta fira?).
D'una banda, em feia ràbia haver de fer un pastís sencer de fondant.
Sí,sí, ja sé que queda molt maco, però amb tant de sucre allò no hi ha qui s'ho foti.
D'una altra banda, tenia clar que un pastís tradicional resultaria molt més bo al paladar, però dibuixar un Spiderman de xocolata al capdamunt no tindria el mateix impacte visual que té el fondant.
I es que amb el fondant, ens agradi o no, trobem una textura modelable molt interessant que ens permet fer volar la nostra imaginació.
Això és innegable.
Però permeteu-me aclarir, també, que saber treballar el sucre no és sinònim de mestre pastisser. El fet de saber esculpir el fondant, en el fons, equival a la mateixa habilitat i talent demostrats amb altres materials modelables com la plastilina o el fang.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món del sucre representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria o la rebosteria.
Llavors, estem davant d'un artista o d'un pastisser?
Un mestre pastisser podria ser considerat un artista de la decoració amb sucre, però aquesta afirmació no funciona a l'inrevés.
I aquí, precisament, és on rau la diferència i on es malinterpreta el concepte de "pastisseria creativa", com si la pastisseria de sempre no ho hagués estat mai creativa.
Com tot en aquesta vida, no tot és blanc o negre, i penso que tots nosaltres hauríem de saber interpretar cada concepte i situar-lo dins el seu àmbit i, sobretot, quedar-nos amb allò que sigui més aprofitable i interessant en favor de l'evolució que li correspongui a la temàtica tractada, en aquest d'avui, la pastisseria.
Opinions personals a banda, avui veurem com elaborar un tradicional pastís de trufa clara que decorarem amb una peça central coberta de fondant. D'aquesta manera, haurem integrat totes dues sol·lucions. Penso, que és una bona manera de combinar un pastís tradicional, diguem-li "comestible", amb una peça vistosa de fondant que tanta passió aixeca entre els infants.
I la fusió ha funcionat.
Vaja, que al meu fill li ha semblat bé.
Imagineu-vos-ho.
Us recomano la lectura prèvia de les receptes pa de pessic, sucre bany i trufa clara per muntar.

Llegir més...

Truita d'alls tendres

La recepta d'avui no podia faltar en aquest blog.
Recepta tradicional número 1062 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. 
Aquesta truita és una de les millors truites del món mundial.
No cal dir que si trobeu ous i alls tendres de pagès i ecològics el resultat serà molt millor.
Acompanyeu la truita de pa amb tomàquet i un bon vi.
Mitja vida, nanos!.
Aquestes quantitats corresponen a dues persones.
Que vagi de gust!.

Llegir més...