

No fa massa us explicava l'elaboració d'aquell
Pastís de nata farcit de maduixa que vaig fer pel cinquè aniversari de la meva filla.
Doncs bé, arribat també l'aniversari del meu fill petit, vaig haver de fer-li la mateixa pregunta:
- Nil, com vols que sigui el pastís del teu tercer aniversari?
I em va respondre:
- Vull que sigui....ummmmm.... de xocolata!.... i de l'
Spiderman!... i molts "regalitus"!
- Sí, és clar, xato...
I m'hi vaig posar treballar en el tema.
Els que seguiu aquest blog haureu constatat en diverses ocasions que no soc precisament un defensor del fondant.
Ni de la mal anomenada "pastisseria creativa".
Ni molt menys dels "cupcakes".
Ni de la fira
BCN & CAKE (no us perdeu l'article
BCN&CAKE Ens podríem estalviar aquesta fira?).
D'una banda, em feia ràbia haver de fer un pastís sencer de fondant.
Sí,sí, ja sé que queda molt maco, però amb tant de sucre allò no hi ha qui s'ho foti.
D'una altra banda, tenia clar que un pastís tradicional resultaria molt més bo al paladar, però dibuixar un Spiderman de xocolata al capdamunt no tindria el mateix impacte visual que té el fondant.
I es que amb el fondant, ens agradi o no, trobem una textura modelable molt interessant que ens permet fer volar la nostra imaginació.
Això és innegable.
Però permeteu-me aclarir, també, que saber treballar el sucre no és sinònim de mestre pastisser. El fet de saber esculpir el fondant, en el fons, equival a la mateixa habilitat i talent demostrats amb altres materials modelables com la plastilina o el fang.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més
enllà del que aquest petit món del sucre representa, que jo classificaria com a
una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la
bomboneria, la brioixeria o la rebosteria.
Llavors, estem davant d'un artista o d'un pastisser?
Un mestre pastisser podria ser considerat un artista de la decoració amb sucre, però aquesta afirmació no funciona a l'inrevés.
I aquí, precisament, és on rau la diferència i on es malinterpreta el concepte de "pastisseria creativa", com si la pastisseria de sempre no ho hagués estat mai creativa.
Com tot en aquesta vida, no tot és blanc o negre, i penso que tots nosaltres hauríem de saber interpretar cada concepte i situar-lo dins el seu àmbit i, sobretot, quedar-nos amb allò que sigui més aprofitable i interessant en favor de l'evolució que li correspongui a la temàtica tractada, en aquest d'avui, la pastisseria.
Opinions personals a banda, avui veurem com elaborar un tradicional pastís de trufa clara que decorarem amb una peça central coberta de fondant. D'aquesta manera, haurem integrat totes dues sol·lucions. Penso, que
és una bona manera de combinar un pastís tradicional, diguem-li "comestible", amb una peça vistosa de fondant que tanta passió aixeca entre els infants.
I la fusió ha funcionat.
Vaja, que al meu fill li ha semblat bé.
Imagineu-vos-ho.
Us recomano la lectura prèvia de les receptes
pa de pessic,
sucre bany i
trufa clara per muntar.