Recepta tradicional número 951 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En Josep Pla, en el llibre "El que hem menjat" fa aquesta encertada recomanació de les sardines a la brasa:
"…no perdin mai els estreps fascinats per la qualitat de les sardines a la brasa. No en mengin cada dia, no abusin de la freqüentació, tinguin una mica de calma. Mirin d’alternar-les, posin una mica d’aire entre les graellades. Si no ho fan, es fatigaran i acabaran per avorrir-les per excés de felicitat, Ja ho deien els antics: “De res, massa”. La vella frase grega, aplicada a la cuina i a totes les coses de la vida, projecta saviesa, prudència, equilibri i equanimitat. És un bon programa per a viure com Déu mana i com la salut exigeix. Tot això ho diu un pobre home que més aviat no n’ha fet gaire cas."
I es que parlem d'una autèntica delicatessen que també hem de saber gaudir: un bé de Déu! (pels que hi creieu, és clar!).
Per internet, trobareu algunes variants sobre com fer les sardines a la brasa però la més acceptada popularment és la de coure-les en una graella a la brasa. La sardina s'hi posa sencera, sense treure ni cap de budells. D'aquesta manera, i al no obrir-les, la carn queda més sucosa i un cop festes no costa gens retirar cap i budells. A més, el punt d'amargor dels budells la fa encara més bona.
A Galícia les deixen un parell d'hores amb sal gorda. Jo les he deixat 30-40 minuts i la veritat queden molt bé amb aquesta sal, ja que s'acaba desfent i penetrant dins la carn.
Com veureu, he utilitzat una graella doble, el que em permetrà donar la volta al peix amb facilitat.
Orientativament, us diré que no cal coure-les més de 5-6 minuts per cada banda, tot i que dependrà de la mida de la sardina i de la distància entre la graella i la brasa.
Un cop fetes, les podeu amanir amb una picada d'all i julivert, tot i que a mi m'agraden amb un senzill raig d'oli d'oliva.
El que es impepinable es que us haureu d'embrutar els dits i us passareu tota la tarda rentant-vos les mans.
Però paga la pena, a que si?.
Una barbacoa d'estiu amb sardines a la brasa és mitja vida nanos, mitja vida!
...el dia no va acompanyar gaire, d'aquí el color de les fotos.
Que vagi de gust!