Sardines a la brasa

Recepta tradicional número 951 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En Josep Pla, en el llibre "El que hem menjat" fa aquesta encertada recomanació de les sardines a la brasa:

"…no perdin mai els estreps fascinats per la qualitat de les sardines a la brasa. No en mengin cada dia, no abusin de la freqüentació, tinguin una mica de calma. Mirin d’alternar-les, posin una mica d’aire entre les graellades. Si no ho fan, es fatigaran i acabaran per avorrir-les per excés de felicitat, Ja ho deien els antics: “De res, massa”. La vella frase grega, aplicada a la cuina i a totes les coses de la vida, projecta saviesa, prudència, equilibri i equanimitat. És un bon programa per a viure com Déu mana i com la salut exigeix. Tot això ho diu un pobre home que més aviat no n’ha fet gaire cas."

I es que parlem d'una autèntica delicatessen que també hem de saber gaudir: un bé de Déu! (pels que hi creieu, és clar!).
Per internet, trobareu algunes variants sobre com fer les sardines a la brasa però la més acceptada popularment és la de coure-les en una graella a la brasa. La sardina s'hi posa sencera, sense treure ni cap de budells. D'aquesta manera, i al no obrir-les, la carn queda més sucosa i un cop festes no costa gens retirar cap i budells. A més, el punt d'amargor dels budells la fa encara més bona.
A Galícia les deixen un parell d'hores amb sal gorda. Jo les he deixat 30-40 minuts i la veritat queden molt bé amb aquesta sal, ja que s'acaba desfent i penetrant dins la carn.
Com veureu, he utilitzat una graella doble, el que em permetrà donar la volta al peix amb facilitat.
Orientativament, us diré que no cal coure-les més de 5-6 minuts per cada banda, tot i que dependrà de la mida de la sardina i de la distància entre la graella i la brasa.
Un cop fetes, les podeu amanir amb una picada d'all i julivert, tot i que a mi m'agraden amb un senzill raig d'oli d'oliva.
El que es impepinable es que us haureu d'embrutar els dits i us passareu tota la tarda rentant-vos les mans.
Però paga la pena, a que si?.
Una barbacoa d'estiu amb sardines a la brasa és mitja vida nanos, mitja vida!
...el dia no va acompanyar gaire, d'aquí el color de les fotos.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Bonítol salat amb tomàquet

Personalment, em declaro un enamorat de les salaons i us canviaria tots els dolços del món per un producte salat.
I sense dubtar-ho un segon, eh?.
Vaja, que podria dir allò tan típic de "Mi reino por una anchoa!".
Com molts sabreu, aquest plat de bonítol salat és molt comú a la regió de Murcia, juntament amb "la mojama", " las huevas", etc....
Jo l'he servit amb uns tomàquets de temporada, ecològics i de km. 0, i es que no li cal res més.
Com sempre dic, quan estem davant de productes tant exquisits poca elaboració és necessària.
Aquest bonítol salat el vaig comprar personalment durant el mes d'agost a Salazones Diego, a Sant Pedro del Pinatar (Murcia). Quan entres a la botiga (que també és fàbrica) de seguida t'embafa una forta flaire a salaó (que per a mi era la glòria) i pots veure, com si de pernils es tractessin, una gran quantitat de bonítols penjats assecant-se. Tu esculls el que més t'agrada i te l'envasen al buit al moment. A més, allò és ple de neveres amb bacallà salat, anxoves, sardines, arengades, olives, tonyina, etc. Un orgasme pels sentits, una munió de productes prohibits i desitjats pels que tenim la tensió alta. És clar, no em vaig poder estar d'agafar tota mena de llaunes de conserva i altres delicatessen salades. El problema serà intentar dosificar el consum de tota aquesta sal d'una forma equilibrada.
Tot un repte.
La sal acabarà amb mi, ho sé, però... "que me quiten lo bailao!".
Quan em mori, en comptes d'incinerar-me m'hauran de dessalar com les anxoves, juas!.
En fi, espero que us agradi el plat.

Llegir més...

Figues amb pecorino trufat i fruits secs

Excel·lents postres.
Aquesta és una d'aquelles combinacions ben trobades, sincerament ho dic.
El formatge pecorino trufat és, per sí mateix, una delicatessen. Car també ho és però val la pena tastar-lo alguna vegada i gaudir del seu sabor intens, particular, gairebé umami.
Els amants dels formatges sabreu de que parlo.
Jo el compro al mercat municipal de Molins de Rei.
La dolçor i la textura de la figa fresca i madura casen perfectament amb aquest formatge tan especial i el toc de fruits secs amb mel fa que aquesta sigui una elaboració altament recomanable.
Com veureu, només calen 5 minuts de rellotge per preparar-ho. Què més voleu?
Un plat d'aquells que ets sents orgullós de presentar-lo a taula i, en tastar-lo, veus els convidats com fan un gest d'aprovació amb el cap i deixen anar un:
- "...ummmmm.... joder! què bo que està això!...".
Que vagi de gust!

Llegir més...