Pastís de trufa cuita

En aquest blog, ja hem vist com fer pastissos de trufa cuita (cremat, amb nous, etc..).
Avui, en particular, us mostro com fer un pastís de trufa cuita "total", és a dir, farcit amb trufa cuita i cobert amb la mateixa trufa. Com veureu, i com sempre us recomano, només us caldrà tenir preparats alguns elements el dia anterior, com la trufa cuita, el pa de pessic i l'almívar, i la resta serà bufar i fer ampolles. Bé bufar i fer ampolles potser no, però ja és força més ràpid de fer.
En aquesta ocasió el pastís era pel meu nebot Joel que feia tres anyets.
I es que aquest, en particular, és un pastís que agrada molt als nens.
Bé, i a les mares.
Bé, i als pares també.
...i a les iaies, és clar!.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Macarrons amb salsa de rossinyols

Segons el meu parer, la combinació pasta+salsa+bolets no falla mai.
Recordeu que sempre us recomano que aprofiteu bé la temporada de bolets.
El rossinyols, o Cantharellus Cibarius, son uns bolets força aromàtics, carnosos i no es cuquen,
Son una esponja. La seva peculiar permeabilitat fa que absorbeixin amb facilitat els sucs i sabors que l'envolten, el que fa que aquest bolet sigui molt apreciat en cuina.
Però també té la seva vesant negativa.
Molta gent no sap que conté una toxina "Amanitina", tot i que en una concentració molt baixa. Així que no patiu, ja que hauríem de menjar quilos i quilos de rossinyols per acabar enverinats. A més, degut al seu comportament d'esponja, pot absorbir els metalls pesats de l'entorn i és bàsic conèixer el seu origen.
En qualsevol cas, jo us animo a gaudir de tots els bolets comestibles de temporada, amb precaució és clar, i donar continuïtat a una tradició que ens identifica i ens arrela al territori i a la nostra cultura gastronòmica.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Salsa de Rossinyols.

Llegir més...

Salsa de rossinyols

Una salsa de bolets, fina, cremosa, elegant, d'aquelles amb les que quedes bé.
El rossinyols, o Cantharellus Cibarius, son uns bolets força aromàtics, carnosos i no es cuquen,
Son una esponja. La seva peculiar permeabilitat fa que absorbeixin amb facilitat els sucs i sabors que l'envolten, el que fa que aquest bolet sigui molt apreciat en cuina.
Aquest bolet és relativament fàcil de trobar a botigues i mercat quan es temporada, i tampoc és excessivament car.
Com veureu, jo he optat per afegir un bitxo a la salsa i donar-li un lleuger però agradable toc picant. Si no voleu, no li poseu.
Aquesta, és una salsa molt versàtil amb la que podreu acompanyar plats de carn, peix o pasta.
Es fa relativament ràpid.
A gaudir!

Llegir més...

ARTICLE: 10.000.000 de visites

El blog www.lacuinadesempre.cat acaba d'assolir els 10 milions de visites.
Es diu ràpid.
Certament, sou molts i molts els que consulteu aquesta pàgina regularment i molts els que em feu arribar el vostre feedback.
Amb tot, us he de dir que em fa sentir bé veure com, d'alguna manera, he ajudat moltes persones i famílies amb aquest blog, els quals m'han fet arribar petites i sinceres històries d'agraïment de les que mai hauria imaginat ser el destinatari.
I es que m'agrada cuinar i fer feliços als que m'envolten, ni que sigui per uns instants.
Digueu-me tonto.
M'encanta escoltar als meus fills demanant-me que els cuini una sopeta o un "arròs de paella".
I em sento orgullós, per fi, d'haver fet alguna cosa per aquest petit país al que pertanyo.
Només és un granet de sorra, una petita contribució al foment de la nostra cultura.

Llegir més...

Pop "rocker"

Pop "rocker" ve de Rock'n'Roll, no de roques.
M'explicaré.
No fa massa vam veure com preparar el Pop al forn a la Murciana. Doncs bé, a partir d'aquell pop ja cuit, podeu fer una versió de pop molt interessant. Es tracta de torrar a la planxa el Pop al forn i afegir-hi una mica de pebre vermell i llimona.
Aquest pop el vaig tastar a Los Alcázares (Murcia) i li diuen "rocker" per què quan poses el pop a trossos sobre la planxa roenta aquest comença saltar i a, suposadament, ballar.
Una parida, no us diré que no, però el plat paga la pena.
Us garanteixo que si el tasteu, us canviarà la vida.

Llegir més...

Matrimonis (salaó)

Avui us presento una de les tapes o pintxos més conegudes dins la península i que, personalment, m'encanta. De la unió entre l'anxova en salaó i el seitó en vinagre (al cap i a la fi parlem del mateix peix), només en podia sortir una delicatessen com aquesta.
Aquest "matrimoni", l'he volgut servir acompanyat d'unes olives, per donar-li un aspecte d'aperitiu i servir-lo mentre fem el vermut o la cerveseta. Altrament, podeu servir els seitons sobre una llesqueta de pa (torrat o no) en forma de pintxo basc.
Aquests "matrimonis" entren bé en qualsevol moment!.
Recepta senzilla, sí, ja ho sé, però representativa des de un punt de vista cultural.
Paga la pena tenir-la al blog.
I si us agrada aquesta mena de pica-pica, recordeu també el Pinxo Gilda, que consisteix en servir l'anxova amb una oliva farcida d'anxova i un bitxo picant.
A gaudir!

Llegir més...

Pop al forn a la murciana

Brutal, espectacular, excel·lent nanos!.
De les coses més bones que he provat últimament!
També he de dir-vos que m'apassiona el pop ( o polp).
Aquest estiu passat (2015) he estat uns dies a Múrcia, concretament al municipi de Los Alcázares.
Allà he degustat plats típic de la regió com el famós "Caldero", els lletons a la brasa, las "huevas", la "mojama", el bonítol salat i altres exquisideses.
Però el plat que realment m'ha captivat ha estat el pop a la murciana.
I es que quan parlem de pop, de seguida ens ve al cap el Pop a la gallega, que ben bo està, certament. Però el pop que us presento avui no té res que envejar-li.  
Jo el vaig tastar al restaurant "El Mosqui", dels més coneguts a la zona de la Manga del Mar Menor, tot i que el "Caldero" d'allà deixa una mica que desitjar.
Aquest pop, es demana per tacs o trossos. Es tracta d'un tall gros de pop cuinat al forn i que es serveix tebi amb un raig de llimona per sobre. Un autèntic plaer pel paladar.
Jo hagués estat tota la tarda menjant aquell pop fins a defallir, però la meva família no ho hagués entès, és clar.
Si busqueu una estona, trobareu que de receptes de pop a la murciana n'hi ha tantes com de paella.
Vaja, que cada família la fa d'una manera.
Per descriure la recepta, en general, podríem dir que el pop ha de ser gran, mínim 3 kg i s'ha de congelar prèviament. Un cop descongelat es neteja bé i, en cru, es col·loca en una safata de forn que amanirem amb unes boles de pebre, fulles de llorer, suc de llimona o taronja i diferents vins i licors.
I a partir d'aquí, coure'l fins que estigui ben tou.
Us puc assegurar que si tasteu aquest pop, us guardareu la recepta i la repetireu sovint.

Llegir més...