Encara que no ho sembli, aquesta és una gran entrada, amics meus.
Personalment, em sorprèn que en un llibre com el
Corpus del Patrimoni Culinari Català no es reculli aquesta recepta històrica dels Països Catalans, si es que es pot considerar recepta, oi?.
Però de la mateixa manera que hi apareix el
Pa amb xocolata o el
Pa amb oli i sucre, el
Pa amb sobrassada formaria clarament part del nostre llegat i del nostre receptari tradicional.
Fa pocs dies, el meu germà Manel, va tornar de les seves vacances a Menorca i, amb molt encert, em va portar una sobrassada de Maó.
Jo avui us vull presentar aquest bé de Déu, que tantes i tantes vegades molts hem gaudit de petits.
Ara, de gran, si bé és cert, ja no en menjo tant i no sé ben bé perquè. Suposo que per allò dels greixos i del colesterol. I es que no podem negar que es tracte d'un producte força calòric, tot i que, com tot en aquesta vida, amb mesura tot pot ser raonablement consumit.
I es que està molt bo el
Pa amb sobrassada, més del que sempre recordem.
En el meu cas, el sol fet de pronunciar les paraules "
Pa amb sobrassada" ja em provoca una certa salivera, una sensació agradable i reconfortant.
I es que (ara que hi penso), encara recordo quan la meva mare punxava una llesca de pa untada amb sobrassada amb una forquilla i la torrava directament al foc, sobre un dels fogons de la cuina.
Aquella flaire que ràpidament s'escampava per tota la casa... encara la puc sentir.
Aquell sorollet del greix crepitant...
Aquella màgia pròpia de la sobrassada, aquella particular intensitat en el paladar, gairebé umami, que feia llepar-me els dits...
Ho recordo amb nostàlgia, és clar, com tot el que fas quan ets petit.
I es que fer "allò" tenia la seva tècnica.
Havies de posar la torrada en un angle concret respecte del foc i s'havia de fer amb compte, ja que la sobrassada, un cop calenta, es podia desprendre fàcilment del pa i caure directament al fogó, cosa que emprenyava molt per raons evidents. A més, havies d'evitar cremar el pa torrant exclusivament la sobrassada,
No era pas fàcil.
Allò es convertia en un exercici tècnic però alhora casolà, dels que feia caliu a casa, dels que només la "mama" o la "iaia" sabien executar amb garanties.
I es precisament aquella tradició familiar la que vull constatar amb l'entrada d'avui.
Senzillament, pa amb sobrassada.
Què bo!.
A banda d'aquesta publicació, ben aviat us mostraré algunes receptes més
utilitzant aquest magnífic i autòcton producte que mereix tota
consideració.
Per fer aquesta recepta d'avui, és important comptar amb un gran pa, que
estigui a l'alçada del moment. Però encara més important és disposar
d'una autèntica
Sobrassada de Mallorca,
de qualsevol de les Illes Balears, amb indicació geogràfica protegida
IGP que ens garanteixi la seva qualitat. Afortunadament, avui dia, la
podeu comprar a qualsevol xarcuteria o gran superfície. Ja sabeu que la
Sobrassada de Mallorca es pot trobar en diferents presentacions:
llonganissa, rissada, semirrissada, bufeta, culana, poltrú i bisbe.
Trieu la que més us agradi.
Sí, és clar, hi podeu afegir mel, formatge i altres acompanyaments, però per a mi la millor elecció es la més senzilla.
Per acabar, estic segur que molts de vosaltres teniu les vostres pròpies històries amb la sobrassada...
Animeu-vos a explicar-les!
Som-hi!
