Empanada de tonyina

M'encanten les empanades!
...però m'emprenya fer-les.
...tot i que sempre val la pensa l'esforç.
I per això, quan m'hi poso, sempre en faig dues, una per consumir i l'altre per congelar.
En aquest blog ja hem vist com fer altres tipus d'empanades, com la de llom, de pop o de llom i xoriço.
Avui us mostro com fer la clàssica empanada de tonyina.
El farciment pot variar lleugerament entre receptes, però mai ha de faltar una bona quantitat de ceba, tomàquet, pebrot i tonyina. A més a més, com he fet jo, podeu posar-hi ou dur.
Sempre recomano fer el sofregit el dia anterior. L'endemà està més bo i gustós i, el que és més important, fred, ja que no es recomanable posar el farciment calent sobre la massa d'empanada.
Ja m'explicareu!

Llegir més...

Lluç a la romana

Seguim recuperant receptes tradicionals, algunes més complexes i d'altres no tant, com aquesta.

Recepta tradicional número 638 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Ja sabeu que ho comento sovint, però la cuina em continua sorprenent. I m'ha passat de nou amb aquest plat, us explico per què.

Lluç a la romana, dius... bé, val.

Com que l'has menjat en alguna ocasió, creus que recordes perfectament el seu sabor, i dins el teu caparró t'imagines quin gust té un lluç, amb les seves espines emprenyadores, arrebossat amb ou i farina i tot ben fregidot. I probablement oliós i pesat.

Llavors, arronses el nas i penses:

- "uf, no sé si fer el lluç a la romana o una altra cosa, es que a la romana....".

I després, un cop fet i tastat, penses:

- "collons! això està boníssim, el lluç fresc es desfà a la boca i l'arrebossat li dona un toc cruixent i saborós, gens oliós...... no sé per què no el faig més sovint. Com m'equivocava!"

Conclusió, que al final acabes pensant que, de vegades, el record gustatiu es desdibuixa amb el pas del temps.

Per tant, us recomano comprar un bon lluç fresc i gaudir d'aquest bàsic de la cuina que tants àpats ha sol·lucionat dins la nostra història quotidiana.

Com veureu, he optat per acompanyar el lluç d'unes mongetes verdes bullides i passades per la planxa.

Que vagi de gust!

Recordeu que si no dic res, totes les receptes estan pensades per a quatre persones.

Llegir més...

Encenalls de Sant Josep

Quan treballava a la pastisseria en fèiem sovint. I es que els Encenalls sempre venen de gust. Vull dir que no cal que sigui Sant Josep, oi?.
Com veureu, es tracte d'una recepta molt senzillota i gens difícil de fer. Aquesta recepta és ideal per a compartir amb tota la família, sobretot per els mes petits de la casa, que els encantarà banyar els encenalls amb la xocolata.
Només us caldrà una mica de paciència i, com sempre, ganes que surti bé.
Els podeu servir banyats de xocolata o no, o combinar-los.
Jo fins i tot hi afegiria una mica de taronja confitada tallada a daus petits, oi que si?.
Som-hi!

Llegir més...

Patates amb allioli

La wikipedia diu: Plat tradicional de la gastronomia d'Espanya purament estiuenc que pot trobar-se fàcilment en qualsevol lloc. Però a Catalunya, almenys, compte! per què si demanes patates amb allioli, segons el bar i la zona on siguis, et poden servir aquesta tapa freda o unes patates fregides amb allioli. Per tant, és important conèixer el lloc i preguntar-ho abans, per tal d'evitar cap confusió. Les patates amb allioli són un tipus de patates cuites en salmorra en forma de daus, de no més de 3 o 4 centímetres de costat, que es cobreixen de salsa allioli (recepta amb ou sencer). És un plat que se serveix fred ( acabat de treure de la nevera), i és aquesta la raó per la qual es menja freqüentment en els mesos de primavera-estiu generalment acompanyat d'una bona cervesa.
Al meu fill li encanten!

Llegir més...