Bon Nadal 2017

Bon Nadal amics i amigues!
Aquesta vegada no us vull parlar de les bondats i èxits que aquest blog ha obtingut enguany, que son molts, com la publicació del primer llibre per exemple.
No em vull fer pesat parlant de l'increment exponencial de visites, les noves col·laboracions o el reso mediàtic que té, etc...
Els que seguiu el blog ja ho sabeu perfectament.
Ho resumiré tot dient que el blog www.lacuinadesempre.cat va més bé que mai! 
I és, principalment, gràcies a vosaltres és clar!.
Dit això, a continuació us deixo amb la felicitació de Nadal que us he preparat, com sempre personal i propera, i aquest any amb una col·laboració molt peculiar que em costarà alguna esbroncada que altra.
Per cert! No us perdeu el vídeo sorpresa que trobareu al final de l'article!


LA PETICIÓ:

Fa un dies li vaig demanar a la meva dona, la Kero:

"M'agradaria que fessis tu la felicitació de Nadal del blog d'aquest any. Pots parlar del que vulguis.

T'atreveixes?"

I és clar que s'ha atrevit.
No en tenia cap dubte.
Sense deixar de fer-se el "ronso" una mica, també s'ha de dir.
Us he de confessar que ella, en general, és mica mica esquerpa, com els gats siamesos.
Però a mi m'agrada, mira, diga'm tonto.
O potser es que ja m'he acostumat a que sigui així.
Que podria ser millor?... segurament. Té coses bones i coses no tan bones, com tots.
Vaja, que a mi ja m'està bé, estic content, m'ha sortit bona.
Uix... això de "bona" ha sonat com el que es compra una paella que li dura molts anys, oi?.
Em penso que m'estic fotent en un jardí del que no sabré sortir...
Mate-m'ho!.
Total, que us adjunto la seva felicitació.... però us he dir que no m'he pogut estar de comentar cada cosa que ha dit, je je, jo es que sóc així de carallot!

LA RESPOSTA A LA PETICIÓ:

KERO: He d'admetre que dirigir-me a vosaltres, els seus seguidors, així a pèl, com que em fa una mica de por. 
ALBERT:  Ja. No t'ho creus ni tu!
KERO: Probablement el que pugui dir-vos avui no resulti tant entretingut com acostuma a fer el meu marit.
ALBERT:  D'això no en tinguis cap dubte!

KERO: Però tu, tsch!, si m'ho publica ja podré dir que he publicat un post meu!. "Tomaya"! 
ALBERT: Si així ets feliç... vols una piruleta també?

KERO: Ara be, si no el publica tampoc em faré mala sang."Paqué!". 
ALBERT: Veieu com era esquerpa? Ho veieu?

KERO: Doncs l'altre dia, l'Albert, ve i em diu: per què no escrius tu l’article del Nadal del blog aquest any?.. i em van entrat els cinc minuts.
ALBERT: Però 5 minuts, eh? no us penseu que van ser 10 o 15, no no. 
KERO: Coi! Si ho ha fet tot sol fins ara! i ho ha fet la mar de bé! ...ah, no! a donar-me feina a mi.. 

ALBERT: Quina habilitat que té per fer-me sentir culpable sempre... com s'ho fotrà?

KERO: Però no veus que jo no estaré a l’alçada? No veus que no sé què escriure ni per on tirar?.. això es cosa teva! 
ALBERT: Ah amiga! 

KERO: Bé, cosa seva cosa seva, si m'ho paro a pensar sóc jo qui s'acaba fotent tot el que fa.

ALBERT: Per fi una concessió!
KERO: Sóc jo qui gaudeix dels plats que veieu al blog, qui li critica o li diu que bo li ha quedat allò que ha cuinat.
ALBERT: I quan critica critica de veritat, eh? Es de morro fi la noia.

KERO: Sóc jo qui s’aprofita de la seva afició per la cuina.

ALBERT: Jo també m'aprofito de tu.... tontaaaa! Vine cap aquí! 
KERO: I sóc jo qui espera cada 24 de Desembre la meva Sarsuela de marisc!.

ALBERT: Que siiiiii, què pesada!

KERO: És el Nil, el nostre fill, qui espera i demana durant tot l’any que el seu pare li faci l'ànec rostit amb prunes i pinyons: "ja el faré Nil, ja el faré per Nadal!". El pobre nen està fart d'esperar. 
ALBERT: El poberito niño de la Bosnia!... a veure, no hi ha per tant. Li faré, li faré. 
KERO: En canvi amb la Vinyet, la nostra filla de vuit anys, ho té una mica més fàcil. Sabeu quin és el seu plat favorit? ...l’arròs de malalt!. Com ho sentiu! Li encanta mira. 

ALBERT: M'ho posa fàcil la meva "cutxipurri", si, és d'agrair. Ains! A veure si aprens d'ella...

KERO: Però compte!.. que li has de fer l'arròs ben fet eh?... Si alguna vegada li he volgut fer jo, és clar, com que no l'he fet com el fa el paaaaapaaaaaa… doncs que no està tant bo.
ALBERT: Ai reina! Hi ha coses que no les podràs canviar mai! Fa ràbia, eh?

KERO: Tampoc li trauré la raó.
ALBERT: No pots.
KERO: És curiós com una mateixa recepta, sense canviar absolutament res, queda diferent segons qui la cuina. A que si?.
ALBERT: Si, segons l'habilitat de cadascú. Tu tens altres habilitats. Ja n'he dit una abans, oi?
KERO: Doncs ja és Nadal, amics i amigues, i ja hem decorat la nostre llar!.
ALBERT: Per fi la felicitació!

KERO: Hem posat el tió i l'hem alimentat amb galetes, fuet, xocolata... i això no m’ha costat gaire de fer, jeje. 

ALBERT: Dono fe. Per cert, sembla el recapte d'aliments aquest tió!

KERO: Ara que penso, potser que li posem una mandarina per fer baixar tot això, no?... 
ALBERT: Si per que... al final aquest tió cagarà merda de veritat! 
KERO: En fi, que ja és aquí Nadal i tenim moltes ganes de compartir cosetes amb els cosinets, els tiets, amics i germans, i ara també amb els seguidors d'aquest blog!

ALBERT: Aquí coincidim plenament! 
KERO: Us desitjo a tots molt Bon Nadal 2017 i Feliç 2018!

ALBERT: Igualment! i deixeu de fumar i apunteu-vos al gimnàs! Com us ho tenen que dir!

KERO: Tsch!...si hem de compartir l’Albert, que sigui per aquesta via, val?
ALBERT: Bé, la vida dona moltes voltes, Kero, ja ho saps. Ara no voldria obrir cap debat absurd, però mai es pot dir que d'aquesta aigua no beuré, ja m'entens, aquestes coses que de vegades passen sense voler... un descuido, una negligensia.... i no estic dient res amb tot això, eh?...però...
Ermmm... me l'estic guanyant, oi?... val, val.
Si de cas, vaig a llençar les escombreries i ara vinc...

Ah! per cert, Kero, moltes gràcies, jo també t'estimooooo!.

Salut!
I força a la mà per poder-se-la pelar!
Y no olviden supervitaminarse y mineralizarse!

EL VÍDEO

I per acabar, un agraïment especial al meu germà Manel i a la seva empresa d'infografia AnimationBox per la deferència que han tingut amb la realització d'aquest vídeo nadalenc.
Espero que us agradi!

Si no podeu veure el vídeo correctament feu clic aquí.



ATENCIÓ: Aquest contingut està protegit sota la llicència Creative Commons Reconocimiento Internacional 4.0. Queda prohibit l'ús indegut d'imatges d'aquest blog. Més informació a AVÍS LEGAL .

Llegir més...

Suquet de nècora

Avui, veurem com fer un suquet d'aquells intensos de gust, gràcies a les nècores.
Patates, musclos, sípia, un bon sofregit amb nyora i un bon brou de peix faran d'aquest plat un plaer per al vostre paladar. També hi podeu afegir una mica de peix si voleu.
Segons la vikipèdia, el suquet de peix, ocasionalment anomenat també cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord se'n diu bullinada i a la localitat valenciana de Peníscola rep el nom de remescló. És un plat senzill però nutritiu que elaboraven els pescadors en arribar a casa després de la feina amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.
A la Grècia Antiga ja es feien preparacions de peix i marisc molt similars però, és clar, sense patata ni tomàquet, i les van estendre a tota la mediterrània. La majoria d'aquests països van incorporar aquests dos ingredients com a productes importants a la dieta en general i en aquesta sopa en particular, que a cada lloc ha derivat en plats molt semblants, com el zimino a Sardenya, l'aziminu a Còrsega, la bullabessa occitana, caldereta (sense patata) a les Balears o la caldeirada portuguesa.
Si hi ha molta varietat de marisc a la barreja, hom diu que ja no és un suquet, sinó més aviat una sarsuela de peix, plat similar però sense patata. En aquest blog trobareu més suquets, romescos o all cremats, fent ús de les categories PEIX, MARISC o GUISATS.Trieu el que més us agradi!
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Saltat de calamar, trompetes de la mort i espàrrecs verds

Avui us presento un agradable, saludable i senzill plat de temporada que podeu fer en tan sols 15 minuts.
Si bé és una recepta que podeu fer amb qualsevol tipus de bolet, la combinació amb trompetes de la mort fresques és especialment recomanable.
Per arrodonir-ho tot plegat, uns espàrrecs verds li donaran
Les quantitats d'aquest plat corresponen a dues persones.

Llegir més...

Escudella i carn d'olla de Nadal

Arribat el Nadal, obligatòriament, un ha de pensar en quin dinar li toca preparar enguany. 
Moltes vegades, i a moltes famílies, això no és cap mal de cap ja que les tradicions familiars s'imposen i condicionen el menú. És a dir, que la família ja fa un any que espera i desitja tornar a tastar aquella Escudella, aquells canelons i aquell rostit de pollastre de pagès (o ànec) amb prunes i pinyons. 
En el meu cas, com per a molts de vosaltres, el menú està ben definit i l'escudella no falta mai per Nadal. A casa nostra sempre s'ha fet el caldo amb els galets més petitons, que són els que més ens agraden. 
Però en aquesta ocasió, he volgut mostrar-vos com es presenta una autèntica sopa de Nadal, farcint els galets amb la mateixa pasta que fem servir habitualment per elaborar la pilota. 
Paciència que és una recepta una mica llarga, però que val molt la pena fer-la. 
Si us queda carn d'olla sobrant (cosa difícil) podeu fer exquisits plats com la Pilota arrebossada, el Trinxat de carn d'olla (també conegut com Menjar de Traginers), les Croquetes de carn d'olla o els Canelons de col. 
I si voleu conèixer una altra manera de preparar la sopa, us recomano llegir la recepta de "Sopa de caldo". 
D'altra banda, també us recomano veure la recepta original de l'"Escudella i carn d'olla" que ens proposa el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, i també, la recepta "Escudella i carn d'olla LCDS ", que és la versió que faig habitualment a casa, durant l'any (no per Nadal). Té menys ingredients, menys greix i queda pràcticament igual de bona.
Per cert, als defensors de la llengua us he de dir que no es diu "caldo", es diu brou, ja ho sé, però a casa li hem dit caldo tota la vida i ho mantindré en endavant.
Espero que aquest pas a pas us sigui d'utilitat!

Llegir més...

Estofat de gall dindi amb vinagre

Us presento una recepta que vaig trobar per internet i em va semblar molt interessant. He fet alguns canvis per adaptar-la al meu gust i us he de dir que és força recomanable.
És una salsa amb personalitat, que pot resultar una mica forta, però combina molt bé amb el gall dindi. Ja sabeu que el gall dindi és una carn eixuta i amb poc sabor i, per tant, necessita ser cuinada tenint amb compte aquesta premissa. Alhora, és una carn saludable amb un bon rendiment a la cuina.
A mi m'ha agradat el plat i repetiré.
Font de la recepta: Cocinar para los amigos

Llegir més...

Sopa de fredolics

Recepta tradicional número 978 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Del bosc a la taula!
Avui us convido a tastar una sopa ben tradicional del nostre territori, senzilla i econòmica, però molt bona i recomanable i amb una aroma a bosc que sempre captiva.
Segons la vikipèdia, el fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d'estepa, negrito, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor. L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure.
El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Es considera bon comestible, però compte que hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.
En general, hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Cal evitar confondre aquest bolet amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret escamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
La meva recomanació, com sempre, es que compreu els bolets en una botiga de confiança, o al mercat municipal, i així us estalviareu problemes desagradables.
Som-hi!

Llegir més...

Ous al niu amb mini mandonguilles de pollastre, ceba i camagrocs

Ho heu de provar! Us encantarà!
Avui us porto una entretinguda i divertida manera de menjar ous. Una recepta que poden fer els vostres fills i que, de ben segur, els encantarà.
No cal dir que el farciment interior el podeu adaptar al vostre gust. Jo us proposo unes mini mandonguilles de pollastre amb ceba i camagrocs, i a sobre una mica de pernil passat per la planxa. Al capdamunt, hi tocarà posar l'ou ferrat, que si és ecològic molt millor, el gust és molt més bo, ja ho sabeu.
Però és clar, el problema de coure l'ou al forn es que costa força trobar el punt en que la clara estigui cuita i el rovell líquid. I normalment passa el que passa, que o la clara queda crua o el rovell massa cuit. Per aquest motiu, jo us proposo coure la clara prèviament a la paella i focalitzar els esforços en donar-li al rovell el punt exacte: lleugerament cuit per fora però líquid de dins.
Això, juntament amb el pa cruixent recent sortit del forn, farà que aquest entrepà sigui dels millors que heu tastat mai.
Ja m'ho direu!

Llegir més...

Porc al forn a l'estil cubà

Doncs em fa especial il·lusió publicar aquesta recepta.
He estat a Cuba i, afortunadament, tinc amics cubans que viuen a Catalunya i, de tant en tant, ens conviden a gaudir de la curta però saborosa gastronomia cubana oferint-nos arròs congrí, vedella a l'estil Ropa vieja i, com no, el tradicional Cerdo o puerco asado. I es que de ballar reggaeton, beure rom i menjar porc els cubans en saben una estona.
Salvant les diferències en quant a matèria primera i altres ingredients propis de la zona (com la taronja agre), aquesta recepta acosta exitosament un plat cubà molt peculiar i saborós que de ben segur us agradarà. He seguit la recepta de la meva amiga cubana, la Mailén, molt simpàtica per cert, i el més important d'aquest plat és la paciència. La cocció de la carn magre de porc requereix de força temps al forn. Jo l'he tinguda quatre hores i mitja i, tot i així, he de reconèixer que aquest tipus de carn sempre queda una mica eixuta. Però ja és així, vull dir que els cubans se la mengen així, fins i tot més eixuta encara.
També és interessant preparar l'adob el dia anterior i tenir la carn en adob a la nevera durant unes quantes hores, tot i que també es pot fer directament.
El comí, que us ajudarà amb la digestió, farà que aquesta carn sigui extremadament saborosa, forta de gust però, alhora, no pots deixar de menjar-la. Acompanyeu-la amb Tostones fritos, Congrí, arròs blanc o, com he fet jo, d'una bona patata al forn.
A gaudir, i... viva la revolusión!
Aquestes quantitats corresponen a 4 o 6 persones.
Us recomano un vi amb la carn, tot i que jo l'acostumo a maridar amb un bon ronsito con cola, com ho fan els cubans, ja que a Cuba el vi no es troba fàcilment.

Llegir més...

Rovellons al forn

Recepta tradicional número 930 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Enguany, en particular, està sent un any molt dolent pels qui ens agraden els bolets, degut a la falta de pluges del passat estiu.  Això, però, no ha impedit que en trobi uns quants al mercat municipal, cosa que m'ha alegrat el dia i la temporada.
M'encanten els rovellons!
En aquest blog ja hem vist moltes formes de cuinar aquest excel·lent producte que ens proporciona la natura periòdicament i que caracteritza el nostre país. Avui, veurem com fer-los al forn, una de les formes que més m'agrada.
Només els haureu de netejar bé, salar, tirar per sobre una picadeta d'all i julivert i amanir-ho tot amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Poseu el forn a 180 graus centígrads i 15-20 minutets després els tindreu a punt per gaudir.

Llegir més...

Iogurt grec amb magrana, rom i pinyons caramel·litzats

Avui us porto unes postres molt fàcils de fer. Només necessitareu 10 minuts per preparar-les.
Us recomano, però, que prèviament feu els pinyons caramel·litzats (recepta recentment publicada).
Com veureu, he utilitzar una base de pa de pessic que he sucat amb rom, però podeu fer servir galeta o melindros també. Unes postres molt refrescants al paladar que ajudaran a baixar un dinar copiós.
Les textures també juguen un paper important aquí: el cruixent dels pinyons, la bombolla de la magrana, la melositat del iogurt grec i la suavitat del pa de pessic fan que, de totes totes, aquestes siguin unes postres molt recomanables i ben trobades.
Espero que us agradi.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 2 persones.

Llegir més...

Pinyons caramel·litzats

Veiem com fer uns pinyons caramel·litzats. Senzill, ràpid i fàcil.
Només heu de vigilar el foc, per evitar que se us cremin els pinyons.
La resta bufar i fer ampolles, com qualsevol altre tipus de crocant.
És una opció molt interessant per decorar les vostres postres.
Som-hi!

Llegir més...

Guatlles al forn

Us agraden les guatlles?
Segons la vikipèdia, podeu dir-ne guatlla, guatla o guàtlera, però mai "codorniu". En realitat, aquest és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids. Les guatlles són ocells d'aspecte arrodonit i d'alimentació principalment granívora per bé que també complementen la seva dieta amb insectes. Fan el niu a terra, de vegades dins dels camps de cereals.
Són objecte també de l'avicultura i se n'aprofita sobretot la carn i els ous.
Val a dir que es tracta d'una carn peculiar, una mica dura potser, de tipus caça i amb un sabor intens.
A mi m'agraden és amb escabetx, però he de reconèixer que a la brasa o al forn, com veurem avui, també estan força bones.
Com sempre, quan no dic res, les quantitats corresponen a 4 persones. A les fotos apareixen només 6 guatlles, però a la recepta us recomano fer-no 8 (dues per persona).
Que vagi de gust!

Llegir més...

Sopa de lluç

Recepta tradicional número 981 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sempre entra bé una sopa de peix, oi?
A més, ja sabeu que el lluç té un contingut calòric molt baix, el que fa d'aquest un plat molt saludable, a més de bo.
Com veureu a les variants, hi ha que serveix aquesta sopa amb allioli negat.
O com he fet jo, la podeu acompanyar d'uns daus de pa de torrat, en castellà picatostes.
L'elaboració del plat és senzilla i ràpida, més encara si ja teniu el brou de peix preparat o congelat.
Aquest brou el podeu fer amb la mateixa espina del lluç i res més. Però a mi m'agrada enriquir una mica els brous i hi he afegit unes verdures i unes galeres. Hi podeu posar algun cranc i més espines d'altres peixos.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Llenguado a la nyoca

Recepta tradicional número 622 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Fa ben poc us vaig mostrar com fer el Llenguado fregit. Doncs aquesta és una variant d'aquell plat. Un cop tenia el peix fregit, i aprofitant una mica de l'oli de fregir-lo, heu de saltar els fruits secs i tirar-los per sobre del llenguado. La combinació de gustos és excel·lent, molt millor del que podeu pensar a primer cop d'ull.
No cal dir que podeu utilitzar qualsevol altre peix blanc per servir-lo de la mateixa manera, a la nyoca.
Son receptes bàsiques, però molt tradicionals que mereixen, com altres plats més elaborats, un lloc en tot receptari català.

Llegir més...

Cigrons amb galeres

Recepta tradicional número 339 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Us recomano aquest guisadet tradicional amb galeres.
No té massa complicació i, si us agraden les galeres, el gaudireu molt ja que el sabor d'aquest plat és força peculiar.
Com veureu, que he utilitzat menys galeres que les que ens proposa la recepta original, sobretot si son grosses. Per tant, amb mig quilo de cigrons cuits i dues galeres per persona (8) penso que és més que suficient. D'altra banda, podeu fer servir cigrons ja cuits i afegir-hi una mica d'aigua o brou concentrat enlloc del brou de la cocció dels cigrons.
Tsch! i vigileu al xuclar les galeres, que ja sabeu que punxen una mica. Emprenya quan es claven a la galta per dins de la boca oi?.... però val la pena corre el risc.
La galera és un producte magnífic, i el seu preu encara conserva una certa decència, cosa que avui dia és d'agrair.
Recordeu que la bona temporada de galeres és a l'hivern (dec-gen-feb).
No us perdeu les Jornades Gastronòmiques de la Galera que cada any se celebra a l'Ametlla de Mar.

Llegir més...

Pa amb llard i sucre

Recepta tradicional número 743 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan.
Però ho assumeixo.
Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger.
És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari.
D'altra banda, vull destacar que aquest blog té la voluntat de difondre el receptari tradicional català, més enllà de la vigència que puguin tenir certes receptes.
He volgut publicar aquesta proposta ni que sigui per traslladar-vos allò que els nostres pares i avis van haver de menjar en un moment donat. I es que, de fet, no fa pas tants anys que el consum del pa amb llard i sucre era força habitual.
Com us vaig comentar darrerament, en realitat, (i contrastat personalment amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja de pa amb "qualsevol cosa" es la pobresa i la frugalitat, és a dir, la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació.I es que antigament no hi havia un "duro" i poca gent es podia permetre dinars com els que tenim a diari.
Llavors, no quedava més remei que ser imaginatiu.
I és clar, tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
I menys mal del pa.
Amb tot, avui no es pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (si es pot qualificar de recepta), però sí reconèixer aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que convé recordar.
De tot allò, queden records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant queden les herències de tot plegat.
En en nostre receptari trobareu altres preparacions similars com el pa amb oli i sucre, el pa amb xocolata, el pa amb plàtan, el pa amb all i raïm, el pa amb tel de mel i llet, el pa amb mel i nous o el pa xopat amb vi i sucre.
Moltes receptes tradicionals han perdurat en el temps. D'altres han quedat obsoletes i fora del panorama actual.
Conclusió: el pa amb llard i sucre també conforma l'evolució gastronòmica i cultural del nostre país.I d'això tracta aquest blog.
Jo l'he fet i l'he tastat.
I no m'ha agradat.
No he estat capaç de fer una segona mossegada i l'he hagut de llençar a les escombraries (,,,gana hauries de passar tú! - cridarà algú).
I l'he llençat per què, tot i no està dolent, no és un gust que demani continuar assaborint.
Per que no em convé aquest greix. 
Per què em fa "molta cosa" menjar-me una torrada sencera de pa amb llard i sucre.
I per què no em trec del cap que això és fastigós!.
Val a dir que hi ha llards i llards, eh?.
Però ho he intentat.
Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
Us atreviu vosaltres?

Llegir més...

Sopa de rap

Recepta tradicional número 993 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Excel·lent sopeta que sempre entra bé.
A mi es que m'encanten totes les sopes de peix.
Podeu aprofitar tota mena d'espines i restes de peix blanc per fer el brou. Tot i ser una sopa de rap, com a ingredient principal, podeu posar-hi altres tipus de peix o acompanyar-la d'unes gambetes pelades (com he fet jo), uns musclos o unes cloïsses, tot ben fresc és clar.
Si voleu gaudir encara més d'aquest plat deixeu-lo reposar unes hores abans de consumir-lo. Vaja, com acostuma a passar amb gairebé tots els plats tradicionals. Els ingredients, els gustos, els aromes s'integren molt millor.
A casa agrada molt, tan als grans com als petits i és un plat que podeu cuinar en qualsevol moment, ja que no està associat a cap temporada, tot que hem de reconèixer que en èpoques de fred sempre ve més de gust una sopeta calenta, oi?
A gaudir!

Llegir més...

ARTICLE: Ja prou de robar fotos d'aquest blog!

Sou molts els que, de forma sistemàtica, feu un ús indegut del contingut d'aquest blog.
Ja n'hi ha prou!
Blogers, gent del carrer, empreses, entitats, institucions, ajuntaments, fires, mercats, canals de radio i televisió, botigues físiques i virtuals, restaurants i un llarg etcètera.
Sou molts els que utilitzeu material d'aquest blog sense respectar els drets d'autor, sense informar de la font original, sense demanar permís en cas d'alterar el contingut i, en moltes ocasions, retalleu intencionadament la marca d'aigua, suplantant l'autoria.
I heu de saber que al darrere d'aquestes imatges hi ha moltes hores i molts recursos econòmics invertits, com per permetre que altres persones en facin un ús lucratiu, cometen al mateix temps, una greu infracció.

A tots, us vull recordar que des de l'any 2014 aquest blog està sota la llicència de Creative Commons 4.0 International License, que es descriu a continuació.


DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL
El blog www.lacuinadesempre.cat conté o pot contenir material divers ( imatges, gràfics, arxius de text, àudio i video) propietat del blog www.lacuinadesempre.cat i conseqüentment protegit per les normes nacionals i/o internacionals de propietat intel·lectual i industrial. 
La compilació (entenent-se com a tal la recopilació , disseny, ordenació i muntatge ) de tot el contingut del blog és propietat exclusiva de www.lacuinadesempre.cat i es troba protegida per les normes nacionals i internacionals de propietat industrial i intel·lectual sota la llicencia Creative Commons Reconocimiento 4.0 International License .
Per tant, podeu utilitzar lliurement els continguts d'aquest blog sempre que feu referència a la font original i, en el cas de modificar total o parcialment aquests continguts, es demani autorització prèvia al seu autor.
Les marques, rètols, signes distintius o logotips de www.lacuinadesempre.cat que apareixen al blog són titularitat del propietari del blog www.lacuinadesempre.cat i estan degudament registrats o en procés de registre. Les denominacions d'altres productes, pàgines, serveis i companyies que apareguin en aquest blog poden ser marques registrades dels seus respectius i legítims propietaris.

AVÍS REAL

Passem a l'acció!.

En endavant, i amb la col·laboració del nostre advocat expert en lleis de propietat intel·lectual, s'analitzaran totes les infraccions trobades a la xarxa envers al contingut d'aquest blog.
Tenim molta feina per endavant, però no desistirem de protegir els nostres drets.
Com a expert informàtica, us vull fer saber que és relativament senzill localitzar còpies d'imatges a internet, siguin on siguin.
En aquest procés de defensa, inicialment, es reclamarà el restabliment dels drets d'autor de forma immediata per corregir l'abús, ja sigui conscient o inconscient. De forma amistosa, es contactarà amb els responsables de la infracció i es procurarà acordar la mateixa resolució que pot incloure compensacions econòmiques.
Us podria incloure molts exemples que ja tenim entre mans i, fins i tot, alguns ja haureu rebut per correu electrònic la denúncia sobre la vostra infracció. 
De no atendrà aquestes peticions en temps i forma adequats (requeriment previ i obligatori per llei), s'iniciaran les accions legals pertinents i de ràpida execució administrativa emparades per la Ley de Propiedad Intelectual BOE Decreto Ley 1/1996, sobre aquests responsables, ja siguin particulars, empreses o qualsevol mena d'entitat o institució, que podran concórrer a multes de entre 150.001 fins a 600.000 euros.


Com a responsable d'aquesta pàgina, us demano considereu SEMPRE l'ús que feu dels continguts a la xarxa, ja que no tot el que trobeu a internet es gratuït.


Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

Canelons de mel i mató

Avui veurem com fer uns canelons de mel i mató, una forma original de presentar aquest deliciós postre tan nostrat.
Pot semblar complicat a primera vista, però us puc garantir que és molt fàcil de fer i sempre queda bé.
Només heu de ser curosos amb les mesures. La gelatina de mel feta amb agar, ha de tenir el punt correcte i això passa per pesar l'agar correctament. Per això, us aconsello fer ús d'una balança de precisió. Si no la teniu, us recomano comprar-la ja que, sobretot en pastisseria, us anirà molt bé. I no son pas cares.
Podeu preparar la gelatina amb temps i muntar el plat en 10 minuts de rellotge.
La decoració la podeu fer al vostre gust. Jo us mostraré algunes possibilitats.
Aquest recepta s'ha extret del blog La cuina de casa.

Llegir més...

Mandonguilles amb salsa

No sé que tenen les mandonguilles que atrauen tothom.
Unes bones mandonguilles, és clar, que hi ha de tot.
Però quan saps que son bones, es converteixen en objectes de desig que, fins i tot, desperten els instints més grollers.
En aquest blog ja hem vist diverses maneres de fer les mandonguilles (amb samfaina, amb salsa de tomàquet, amb sípia i pèsols, amb cigrons i ceps, etc). Però faltava la recepta més genèrica de totes, d'aquelles que fotien les àvies i que, tot i no aparèixer dins el CPCC, jo he volgut mostrar-vos, si més no, la meva particular versió.
Bàsicament parlem de mandonguilles en una salsa més elaborada, amb un sofregit xulo, una mica de vi, brou i la seva picadeta. Tot senzill de fer, tot i que una mica laboriós.
De vegades em pregunto quantes hores hauran passat les nostres mares i àvies fent pilotilles a la cuina?. Moltes segurament. Ara em ve al cap un article que vaig publicar en aquest blog l'any 2013 on parlava precisament d'això i alguna bajanada més sobre si les dones d'ara estan més bones però no cuinen tant bé com abans, l'ARTICLE: La cuina de sempre no caduca.
Uix, quines coses deia abans....
Respecte aquest plat, el de sempre, bons aliments i a sucar-hi pa!.

Amb aquesta recepta us sortiran unes 20 mandonguilles.

Llegir més...

ARTICLE: Atac terrorista a Barcelona i Cambrils

Per Sant Jordi, estava signant llibres a les Rambles de Barcelona.
I m'ho vaig passar molt bé.
Fa menys de 15 dies passejava amb la meva dona i els meus dos fills pel passeig marítim de Cambrils.
I m'ho vaig passar molt bé.
I ho tornaré a fer, i m'ho tornaré a passar bé.
Per què quatre pertorbats no ens faran canviar la forma de ser ni de viure.

El blog www.lacuinadesempre.cat, vol expressar el rebuig més enèrgic i contundent a aquesta mena d'actes irracionals.
Aquest blog vol també, transmetre el més sentit condol a les famílies afectades, tota la solidaritat amb les víctimes i tota la força necessària per superar aquest difícil tràngol que mai oblidarem.

Catalunya, en particular, té una força extraordinària com a societat, i així ho ha demostrat.
Catalunya té un tarannà particular, una rica cultura i un concepte de societat molt ben definit.
I si hi ha una sola cosa que no té... és por.
Personalment, i sent conscient de la dificultat creixent que implica, confio amb les autoritats (a nivell local i a nivell global) per extirpar aquest càncer del planeta, lluitant no tan sols contra el terroristes, si no contra una elaborada metodologia d'adoctrinament i de rentat de cervell que fa que aquests "nens" desgraciats acabin triant el camí més bàrbar i equivocat possible.Però s'hauran de posar les piles, i deixar-se de romanços, col·laborant estretament, compartint recursos i informacions i, evidentment, considerant als Mossos d'Esquadra com el que son: un cos policial sobradament preparat per a la defensa del ciutadà.
Només amb la veritable unió d'esforços es podran assolir els reptes.
Sense odi i sense venjança, però amb tota la contundència del món, hem de lluitar contra tota mena de terrorisme, oferint al mateix temps, pau i recursos a les persones i als països que ho necessitin.
És evident que la humanitat, com a espècie, necessita d'una certa evolució en termes de respecte i solidaritat.
I des de tots els punts de vista.
O millorem tots o estarem sentenciats al fracàs.

Finalment, un reconeixement molt especial a totes les empreses, entitats, cossos de seguretat, personal mèdic, voluntaris i tota aquella gent que de forma solidària ha contribuït a gestionar de forma exemplar les conseqüències dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.
La vostra reacció ha estat admirable, moltíssimes gràcies!.

Per la llibertat, per la vida, per l'amor, seguirem endavant amb la mateixa determinació.
Per la meva part, seguiré difonent el receptari tradicional català a tot el món, que és de les poques coses que sé fer.

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

Llenguado fregit

Recepta tradicional número 623 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzillot, sense massa elaboració certament, però quan el producte és bo no cal més filigranes, oi?.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Pollastre a l'ast

Avui vull mostrar-vos un plat molt típic i tradicional català com és el pollastre a l'ast.
Evidentment, per fer-lo cal disposar de un sistema de cocció rotatori que pràcticament ningú tenim a casa. Per aquest motiu, la recepta que avui us mostro no l'he fet mai a casa.  Sí, és clar, venen gadgets peculiars (i estrambòtics) per poder cuinar-lo al forn de casa. Però no queda igual (per experiència us ho dic). La cocció a l'ast és la clau, i encara més si es fa amb foc de llenya.
Dit d'una altra manera, a casa és difícil que us quedi igual.
Per això, avui he cregut oportú que era millor difondre aquesta recepta des de un punt de vista més cultural que no pas pràctic.
Gandul! ...cridarà algun seguidor d'aquest blog.
Recordo que quan vaig publicar el pa amb xocolata o el pa amb oli sucre algú em titllava (de forma simpàtica) de gandul, per la mínima elaboració de la recepta. No vull ni pensar que em diran amb aquesta entrada d'avui! que no he fotut res!.
Però més enllà de l'elaboració que pugui tenir una recepta, el més important és difondre i donar a conèixer aquest plat arreu del món, objectiu principal d'aquest blog.
Per tant, no es tracta publicar per publicar.
De fet, aquesta entrada és tota una excepció en el blog, per la falta de detall visual en l'elaboració. Però confio que ho entendreu, oi que si?.
La recepta tradicional d'avui la trobareu també dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 853.
I es que el pollastre a l'ast és força peculiar i, si el fan ben fet, molt bo també.
Jo l'he menjat molt bo a Sant Pere Pescador (d'on son aquestes fotos), però també a Sitges, on el serveixen amb cava i a multitud de poblacions del nostre territori.
Cada cop sembla més popular acompanyar el pollastre amb patates fregides (tallades gruixudes) i una mica d'allioli.
Al cap i a la fi, cadascú se'l fot com vol: amb ketchup, amb patates al forn, maionesa, salsa picant...
I el mateix passa amb la beguda: vi, cervesa, cava, refresc...
Però parlem de la seva definició i d'una mica d'història ara.
Segons la vikipèdia, la cocció a l'ast és una tècnica culinària consistent a inserir l'aliment en un ast, que s'introdueix dins un forn o bé s'acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d'eix el mateix ast, per tal que l'aliment es cogui per tota la seva superfície. L'ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occitània algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet i que es feia girar manualment amb una maneta anomenada menador d'ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s'hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l'altre, front a una paret que radia calor. Típicament es troben a establiments especialitzats a vendre pollastre a l'ast, tot i que de vegades s'hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l'ast vertical. Com a la mediterrània europea s'associa sovint amb àpats populars i festius.
A l'edat mitjana la carn a l'ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com ara una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l'ast estan ja esmentades al llibre de Sent Soví i al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s'hi cuinaven d'aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren típics per sant Esteve, i se servien amb salses. El conill a l'ast era molt típic al dijous gras, acompanyat d'almedroch, una mena d'allioli enriquit amb rovell d'ou i formatge.
Molt interessant  tot plegat, i que ja fa molts anys que treballem la cocció a l'ast.
Resumint, gaudiu d'aquest Pollastre a l'ast que tant assumit tenim a casa nostra i en el que, en ocasions, no reparem el suficient, tot i merèixer un lloc preferent dins el nostre receptari tradicional.
Salut!

Llegir més...

Wok de pollastre amb shiitake

Ara feia temps que no utilitzava el wok i, com m'acostuma a passar, m'he tornat a enganxar. És un addicció cíclica que tinc amb aquest cuina. Ara estaré una temporada fent woks, ho sé, per què em conec. Fins que em cansi i ho deixo per un temps. Sóc així de tonto, mira.
Doncs avui veurem com cuinar un plat d'aquells que de seguida entren per la vista i, sobretot, per l'aroma. Si us falta algun ingredient que no teniu habitualment, no passa res, tot i que enriqueixen molt el plat i li donen aquest punt diferent que fa que un wok sigui una preparació particular per al nostre paladar. Al cap i a la fi, tots els ingredients que us comento (mirin, vinagre d'arròs, gingebre en pols) els podeu trobar a qualsevol supermercat avui en dia. I si els teniu, fareu més woks.
Total, que a poc a poc, aquest blog va engreixant la categoria WOK, un tipus de cuina saludable, saborosa i, per què no, divertida que recomano provar a tothom.
Ah! que encara no tenia wok?... doncs ja esteu trigant, que per 20€ en teniu de molt xulos.
Aquestes quantitats corresponen a 4 o 6 sis persones.
Tots a la cuina!

Llegir més...

Pastissets de franxipà amb crema cremada a la taronja i cumquat confitat

Avui veurem com fer unes postres ben bones, originals i amb les que de ben segur quedes bé!.
En general, podríem parlar d'una tartaleta de crema i fruita, però amb personalitat pròpia.
La base, de full, està farcida per una crema de franxipà (elaboració feta amb massapà) que, un cop cuita, es decora amb una crema pastissera amb un toc de taronja. Seguidament es crema amb sucre i es decora amb un mini-taronja confitada i banyada amb xocolata.
Com veieu, visualment, funciona molt bé, i de gust, no cal ni dir-ho!.
Tenen la seva feina, no us enganyaré, però si us organitzeu bé i teniu les bases preparades i la crema feta, les podeu acabar de preparar en 20 minuts.
La decoració, al cap i a la fi, la podeu fer com més us convingui.
Som-hi!

Llegir més...

Espatlla de xai adobada al forn amb aiguamel

Avui, una gran recepta, d'aquelles que fan festa.
En el seu moment, ja vam veure com fer el Xai al forn amb Mostarda, molt recomanable també.
Doncs bé, avui us presento una nova combinació dolç-salat que farà llepar-vos els dits.
A més, us vull presentar un producte extraordinari: l'aiguamel que fan a Xixona.
No és l'aiguamel amb alcohol que es fa a Extremadura o altres parts de la península, que en realitat és una beguda. I es que l'aiguamel era un postre àrab que, segons la zona d'Espanya i el tipus de fruita o verdura que hi havia en el terreny, es preparava de distintes formes.
En realitat, és un preparat similar a l'arrop de gust però més suau, ja que l'arrop és sucre cremat.
Aquest aiguamel s'elabora amb un procés semblant al del mostillo però utilitzant els retalls de mel que s'obtenen quan es tallen els ruscs. Els fruits secs que dur el mostillo són substituïts per fruita, com carabassot, pera, figues o també pell de taronja. En pot que es presento es tracta de carbassa confitada, la carabassa de "40 dies" que diuen, la de fregir, el carabassí que es deixa en el terreny fins desembre i es fa una carbassa gran de color taronja. Llavors, es confita amb almívar de taronges naturals, el que també li dona un lleuger aroma a mel d'azahar. I com no, també porta una mica de mel, no gaire però.
Hi han llocs a la província de València que s'anomena tabolles en comptes d'aiguamel. A la zona de la Canal d'Anguera també elaboren aquest dolç i el denominen nelcuna.
Que on podeu comprar aquest peculiar producte? ...us deixo aquí el link.
Tsch!, tasteu-lo i en parlem!
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.

Llegir més...

Menjar blanc

Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XIV.
Segons la vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella. Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella. A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana.
A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.
Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2).
Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés.
En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre.
Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.
Tasteu-lo i en parlem!
I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!.

Llegir més...