Espatlla de xai adobada al forn amb aiguamel

Avui, una gran recepta, d'aquelles que fan festa.
En el seu moment, ja vam veure com fer el Xai al forn amb Mostarda, molt recomanable també.
Doncs bé, avui us presento una nova combinació dolç-salat que farà llepar-vos els dits.
A més, us vull presentar un producte extraordinari: l'aiguamel que fan a Xixona.
No és l'aiguamel amb alcohol que es fa a Extremadura o altres parts de la península, que en realitat és una beguda. I es que l'aiguamel era un postre àrab que, segons la zona d'Espanya i el tipus de fruita o verdura que hi havia en el terreny, es preparava de distintes formes.
En realitat, és un preparat similar a l'arrop de gust però més suau, ja que l'arrop és sucre cremat.
Aquest aiguamel s'elabora amb un procés semblant al del mostillo però utilitzant els retalls de mel que s'obtenen quan es tallen els ruscs. Els fruits secs que dur el mostillo són substituïts per fruita, com carabassot, pera, figues o també pell de taronja. En pot que es presento es tracta de carbassa confitada, la carabassa de "40 dies" que diuen, la de fregir, el carabassí que es deixa en el terreny fins desembre i es fa una carbassa gran de color taronja. Llavors, es confita amb almívar de taronges naturals, el que també li dona un lleuger aroma a mel d'azahar. I com no, també porta una mica de mel, no gaire però.
Hi han llocs a la província de València que s'anomena tabolles en comptes d'aiguamel. A la zona de la Canal d'Anguera també elaboren aquest dolç i el denominen nelcuna.
Que on podeu comprar aquest peculiar producte? ...us deixo aquí el link.
Tsch!, tasteu-lo i en parlem!
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.

Llegir més...

Menjar blanc

Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XIV.
Segons la vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella. Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella. A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana.
A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.
Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2).
Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés.
En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre.
Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.
Tasteu-lo i en parlem!
I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!.

Llegir més...

Coca de flors de carbassó amb rocafort

Coca de flors de carbassó amb rocafort. No, no és una pizza, però fa tota la pinta si. Val a dir que, aquí casa, tota la vida s'han fet coques salades (o cócs). Per tant, és una elaboració ben tradicional. I la d'avui, en especial, és tot un luxe. Excel·lent combinació de productes frescos i de temporada. Una coca lleugera que us farà d'entrant, de primer o de segon plat. La podeu fer rectangular, quadrada, rodona, individuals o donar-li la forma que més us agradi.
Com veureu, he fet servir pasta de full per la base. D'aquesta manera la coca queda més cruixent i saborosa, però podeu emprar pasta brisa o massa de pizza també. I llavors dir-li pizza.
I si no teniu flors de carbassó (producte inigualable) poder fer servir rodanxes de carbassó directament.
Jo us la recomano per sopar, degustar-la amb tranquil·litat, amb una copa de vi, una música agradable i tot el temps per endavant.
Un d'aquells petits plaers que ens podem donar entre setmana.

Llegir més...