Recepta tradicional número 743 del llibre
Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan.
Però ho assumeixo.
Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger.
És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari.
D'altra banda, vull destacar que aquest blog té la voluntat de difondre el receptari tradicional català, més enllà de la vigència que puguin tenir certes receptes.
He volgut publicar aquesta proposta ni que sigui per traslladar-vos allò que els nostres pares i avis van haver de menjar en un moment donat. I es que, de fet, no fa pas tants anys que el consum del pa amb llard i sucre era força habitual.
Com us vaig comentar darrerament, en realitat, (i contrastat personalment amb en
Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja de pa amb "qualsevol cosa" es la pobresa i la frugalitat, és a dir, la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació.I es que antigament no hi havia un "duro" i poca gent es podia permetre dinars com els que tenim a diari.
Llavors, no quedava més remei que ser imaginatiu.
I és clar, tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
I menys mal del pa.
Amb tot, avui no es pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (si es pot qualificar de recepta), però sí reconèixer aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que convé recordar.
De tot allò, queden records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant queden les herències de tot plegat.
En en nostre receptari trobareu altres preparacions similars com el pa amb
oli i sucre, el pa amb
xocolata, el pa amb plàtan, el pa amb all i raïm, el pa amb tel de mel i
llet, el pa amb mel i nous o el pa xopat amb vi i sucre.
Moltes receptes tradicionals han perdurat en el temps. D'altres han quedat obsoletes i fora del panorama actual.
Conclusió: el pa amb llard i sucre també conforma l'evolució gastronòmica i cultural del nostre país.I d'això tracta aquest blog.
Jo l'he fet i l'he tastat.
I no m'ha agradat.
No he estat capaç de fer una segona mossegada i l'he hagut de llençar a les escombraries (,,,gana hauries de passar tú! - cridarà algú).
I l'he llençat per què, tot i no està dolent, no és un gust que demani continuar assaborint.
Per que no em convé aquest greix.
Per què em fa "molta cosa" menjar-me una torrada sencera de pa amb llard i sucre.
I per què no em trec del cap que això és fastigós!.
Val a dir que hi ha llards i llards, eh?.
Però ho he intentat.
Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
Us atreviu vosaltres?
