Guatlles rostides amb llenega negra

Avui us presentem un guisat de festa. Es tracta de la base d'un plat tradicional ben conegut on combinarem una carn i un bolet força particulars: la guatlla i la llenega negra.
L'elaboració és la mateixa que podeu emprar al cuinar un pollastre o un ànec rostit, adaptant els temps al tipus de carn. La guatlla té una carn ferma però també menys voluminosa que altres aus.
Les prunes i els pinyons hi encaixen perfectament també.
És un plat excel·lent que requerirà d'un maridatge apropiat per fer de l'ocasió una meravellosa vetllada.
Les quantitats corresponen a 4-6 persones.
Som-hi!

Llegir més...

Arròs de pop

De nou, un arròs de bandera, potent i amb caràcter.
Un arròs per als amants del arrossos. Com jo mateix, que sóc un boig dels arrossos. I, com veureu, calen ben pocs ingredients i, això sí, una mica de paciència. Però val molt la pena. I si el feu, ja m'ho direu!.
El pop el podeu comprar ja cuit per estalviar-vos feina. En cas de coure'l a casa, aprofiteu el brou del pop per fer l'arròs. Altrament, com he fet jo, he utilitzat un brou de peix de roca o brou vermell (que també trobareu la recepta en aquesta web).
Com veureu, he optat per tallar el pebrot vermell a tires i decorar amb ell el plat. Però el podeu trinxar juntament amb el pebrot verd també.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones.
Som-hi!

Llegir més...

Estofat de conill amb camagrocs

Avui us presento un guisadet de temporada que us encantarà. D'aquells plats que fan xup-xup, on el primer desig és sucar-hi un trosset de pa per tastar la salsa.
Com ja sabeu, el camagroc és un bolet molt aromàtic, que juntament amb la picada de xocolata i el fetge del conill, li donen un caràcter molt muntanyenc i, per què no dir-ho, molt de casa nostra.
És més senzill de fer del que sembla i es conserva bé a la nevera. De fet, es recomanable (com passa amb la majoria de guisats) cuinar-lo almenys un dia abans, el que garanteix una integració de sabors perfecte. La cuina necessita el seu temps, també de repòs.
Espero que us agradi!

Llegir més...

Flam de ratafia

Segons la Viquipèdia, la ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.
La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a talls i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal. Generalment aquesta ratafia es fa amb unes cinquanta herbes a ser possible collides per Sant Joan posades a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent. Les pinyes verdes esberlades també hi entren. Es pot barrejar aiguardent i anís.
La ratafia és de gust intens i amb una certa fortor. La recepta que us presento avui fa un ús delicat d'aquest licor, fent que el flam tingui un gust i una flaire suaus, que recordant a la ratafia en tot moment però fer que aquestes postres siguin un producte exclusiu per a adults. De fet, aquests flams li encanten al meu fill de set, qui no entén en seu consum sense una bona dosi de nata muntada.
La seva elaboració pot semblar complicada, però de seguida us adonareu que és d'aquelles receptes senzilles que podeu fer a casa amb els vostres fills.
Som-hi!

Llegir més...

Patates amb fredolics

Recepta tradicional número 776 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento una recepta tradicional força similar a les clàssiques patates enmascarades o ensanguinades, que s'elaboren amb botifarra negra.
Segons la vikipèdia, el fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).
El fredolic és de carn blanca i gustosa. Es fa servir en guisats i sopes. 
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.
Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen. Per tant, aneu amb compte al consumir-los o compreu-los en un lloc de confiança.
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
En qualsevol cas, aprofiteu la curta temporada de fredolics frescos per cuinar receptes com aquesta, que ús donarà un gran resultat a taula. Un plat exquisit!
Som-hi!

Llegir més...

Arròs amb bacallà

Recepta tradicional número 89 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui us presento un plat molt típic de la gastronomia dels països catalans. Antigament era típic fer aquest plat per quaresma, tot i que actualment es consumeix durant tot l'any.
En general, tots els arrossos admeten certes variants i cadascú els ajusta a les seves necessitats i gustos. L'arròs amb bacallà, en especial, es pot presentar sucós, melós o eixut, segons us agradi.
També admet diferents tipus de verdura de temporada com les carxofes, la coliflor, els pèsols, els alls tendres, els espinacs i el pebrot vermell. Hi ha variants més humils que utilitzen la pell del bacallà en comptes de la seva carn.
La recepta proposada avui s'ha determinat com a referencia base segons l'Institut Català de Cuina (amb qui participem com a socis) per tant, es tractaria de la recepta a partir de la qual sorgeixen tota la resta de variants.
És un plat fàcil de cuinar i força bo, animeu-vos a fer-lo!
Espero que us agradi!

Llegir més...

Truita de rovellons

Ous ecològics, rovellons frescos de temporada, una mica d'all i julivert, oli i sal.
Cap misteri, la veritat.
Així de senzilles poden arribar a ser les coses més bones de la vida.
Estarem d'acord amb que, qui més qui menys saps fer-se una truita i, per tant, la recepta d'avui només pretén recordar i enaltir un plat bàsic cuinat amb productes de la nostra terra. D'aquells plats que convé difondre i, com no, gaudir.
Aprofiteu bé la temporada de bolets i si aquesta nit no teniu gaire clar què sopar, aquí us deixo aquesta proposta d'èxit.
Bon profit!

Llegir més...

Musclos en escabetx

El musclo de casa nostra, molt apreciat en cuina, és un mol·lusc que es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les aigües del Delta.
Els musclos originaris del Delta de l'Ebre són els de l'espècie Mitylus galloprovincialis, la més adaptada a les aigües del Mediterrani. Arriben a la seva mida òptima cap al juny o juliol. Destaquen per l'exquisidesa de la seva carn, de consistència dura. La seva zona de cria se centra a la badia del Fangar, a l'Ampolla, i al port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.
Amb aquest excel·lent producte, avui veurem com preparar uns suculents musclos en escabetx. Escabetx casolà, on es perceben els sabors autèntics del vinagre i del pebre vermell infinitament millor que a les preparacions comercials que acostumem a consumir.
El musclo és agraït en aquest cas i la textura resultant és la mateixa que la d'un musclo acabat de coure, carn atapeïda i deliciosa, amb tot el sabor del mar. A més, aconseguireu una conserva gens oliosa, que feta amb un oli d'oliva verge de qualitat el seu sabor encara es dispararà més.
Aconsellar-vos que no us passeu massa amb el pebre vermell que pot condicionar el resultat.
Es necessiten les quantitats adequades per aconseguir la harmonia perfecte.
Som-hi!
Font: gastroteca.cat

Llegir més...

Platillo de bacallà amb rossinyols al curri

Avui us presento un platillo gustós i delicat, però de la terra. Tenim bacallà, tenim bolets i tenim pinyons, tot de casa nostra.
Sempre recomano aprofitar bé la curta però magnífica temporada de bolets i el rossinyol, concretament, és un bolet molt aromàtic, de carn ferma, que a més no es cuca.
Excel·lent per a guisar doncs.
Aquesta és una recepta d'elaboració ràpida que podeu servir com a tapa, entrant o, fins i tot, segon plat. En aquesta pàgina trobareu consells sobre com dessalar el bacallà, si us cal.
Les quantitats descrites corresponen a dues persones.
Espero que us agradi.
Som-hi!

Llegir més...

NOTA INFORMATIVA: Redireccionament a CatalunyaCuina

Estimats seguidors/seguidores,
Us informem que a partir de demà Dimarts 16/10/2018 totes les entrades de receptes cercades a través de google seran redirigides automàticament al portal CatalunyaCuina de CatalunyaDiari, amb qui hem signat un acord de col·laboració.
A banda dels canvis estètics i funcionals de la nova web (que estem segurs us agradaran molt!), volem destacar que es mantenen exactament els mateixos continguts així com les noves publicacions futures.
Mitjançant aquesta col·laboració, ens proposem que la difusió dels continguts de www.lacuinadesempre.cat arribi encara més lluny i per això us convidem a tots a accedir, en endavant, a través de la pàgina:
www.catalunyacuina.cat
o també 
www.catalunyadiari.cat/cuina

La pàgina www.lacuinadesempre.cat continuarà activa i visible, com sempre.
L'aplicació per a mòbils Android de LDCS deixarà de funcionar com fins ara, a l'espera de la publicació de la nova aplicació desenvolupada per CatalunyaDiari. Us mantindrem ben informats.
Esperant disculpeu les possibles molèsties que aquests canvis us ocasionin, aprofitem per agrair-vos de nou la vostra fidelitat i support!

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

Conill al forn amb rovellons

Enguany, tenim una temporada de bolets excepcional i, és clar, l'hem d'aprofitar.
Avui us presento un plat ben senzill de fer amb un resultat excel·lent.
Podeu, fins i tot, preparar-los unes hores abans i escalfar-ho abans de servir.
He optat per acompanyar el conill i els bolets amb unes patates i uns tomacons per sucar-hi pa.
Una recepta sana i saborosa que de ben segur agradarà tota la família!
Les quantitats de la recepta i de les imatges corresponen a quatre persones .

Llegir més...

Arròs a la sitgetana

Pels seus vincles amb el mar, Sitges té una àmplia gastronomia lligada als peixos i als arrossos mariners. Destaca l'anomenat  "Arròs a la Sitgetana" que és un plat recuperat per Emerencià Roig i Raventòs en el seu llibre "El Sitges dels nostres avis", publicat el 1934, escrit a base de transcripcions orals que retraten la vida de Sitges del s. XIX i que menciona la cuina sitgetana de mitjans del s. XVII.
És un arròs que lliga productes de mar i muntanya, i a més incorpora la Malvasia. La Malvasia de Sitges, és un vi de postres, dolç, aromàtic i de graduació (15%) elaborat únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom. En el s. XVIII va arribar a ocupar ¼ part dels cultius de Sitges, actualment sols queden 2,5 hectàrees i l’associació Slow Food ha aconseguit el seu reconeixement internacional amb la inclusió de la malvasia en la seva arca alimentària. El cultiu de la varietat cada vegada més valorada es troba estès per les plantacions en el Penedès. La Malvasia de Sitges té unes característiques que la diferencien d’altres de la  Península i venen donades per la seva vegetació, verema tardana, alta graduació i acidesa, la proximitat al mar.
Té 4 línies d’elaboració, la malvasia clàssica, la malvasia seca, el Blanc Subur i el vi espumós de malvasia.
La malvasia de Sitges es pot adquirir en diversos establiments de Sitges, ja sigui en botiga especialitzada de vins, algunes botigues d’alimentació, rebosteria... etc.
I ara, veiem com fer la recepta de la Cassola d'arròs a la sitgetana pas a pas.
Les quantitats aquí descrites estan calculades per a unes 6-8 persones, tot i que les imatges corresponen a una proporció per a 4 persones.
Recepta tradicional número 321 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, tot i que en el llibre s'indiquen 600 g d'arròs per només 1 litre de brou, el que probablement es tracti d'una errada. Resulta evident que mai quedarà sucós així, i en especial si el torreu una mica al forn abans de servir, com veureu. En general, es recomanen de 80-100 grams d'arròs per persona. En aquest cas, jo us recomano un litre i mig de brou i 500 g d'arròs per a 6 persones, ja que el plat conté prou productes que acaben omplint el plat. De totes maneres, sempre es interessant que ajusteu les proporcions a les vostres necessitats i gustos.
Som-hi!
Font: www.visitsitges.com

Llegir més...

Crema de carbassó

Em fa il·lusió presentar-vos la recepta d'una bona amiga murciana de l'escola (la Maria). És una recepta bàsica, una cremeta senzilla de verdures de les que consumiu molts de vosaltres habitualment, d'elaboració ràpida, d'aquelles ideals per a un sopar de cada dia entre setmana.
Una recepta sana i bona, i probablement ningú defensarà mai que una recepta així pugui considerar-se un referent, una elaboració a difondre des de un punt de vista cultural i gastronòmic. Abans es fa amb un arròs, un plat de marisc, una bona carn o un producte peculiar i autòcton. I a mi, personalment, m'agrada elevar aquesta mena de receptes tan bàsiques que, a efectes pràctics, són les que consumim més i es per això que caldria donar-les-hi el valor i la posició que els correspon.
En aquesta pàgina, la situem a la mateixa alçada que qualsevol altra recepta.
Per acabar, dir que per internet trobareu tantes receptes de crema de carbassó com famílies existeixen i, aquesta d'avui, n'és una altra, tot i que us puc garantir que acostuma a agradar molt als més petits de la casa, el que la fa, si més no, més interessant.
Bona cuina!

Llegir més...

Wok de gambes amb gingebre

Amb aquesta recepta d'avui he volgut practicar la fusió catalano-japonesa.

Es tracta d'un wok tradicional asiàtic però també català pel fet d'incorporar la nyora i la fantàstica gamba vermella de Vilanova.

D'aquesta manera, d'una banda, podeu gaudir del que s'espera d'un wok i, d'una altra, també podeu gaudir de l'acte de pelar les gambes i xuclar els caps. Molt català, oi que si?.
Que si es pot menjar amb bastonets? si, però també us haureu d'embrutar una mica les mans.

Tot i que el plat incorpora força ingredients, es cuina ràpidament (preparació inclosa).

A mi, personalment, és un plat que m'agrada molt.

El voleu tastar?

Llegir més...

Popets amb ceba

- "Una de pulpitos encebolladosssssss!! para la mesa cuatroooo!"
- "Marchaaannndddoooo!!!!"
Doncs això mateix. Els clàssics popets en ceba que podeu trobar en molts restaurants i bar de tapes. Aquesta és la recepta tradicional catalana número 884 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
I no podia faltar l'elaboració pas a pas en aquesta pàgina.
Com sempre, jo us proposo la recepta base, la que el corpus ens proposa com a referència.
En general, trobareu molts formes de guisar popets i moltes variants també sobre aquesta mateixa recepta. A mi m'encanta el pop. Cuinat de totes les maneres.
Si aneu al mercat i trobeu popets petits no dubteu en comprar-ne. Si no us va bé fer-los els congeleu, però agafeu-los per què cada cop costen més de trobar frescos.
El plat no té gaire misteri: un bon sofregit, picant al gust i una mica de repòs.
Seguidament, a gaudir i a sucar pa!
En aquest cas jo sí he optat per afegir-hi una mica de tomàquet.
Feu-los com més us agradi.... però feu-los!

Llegir més...

Costelles de porc amb salsa nostrada

Avui anirem una mica enrere en la història i veurem com elaborar una recepta tradicional ben antiga que, casualment, no apareix dins el llibre del Corpus del Patrimoni Culinari Català. La recepta s'ha extret de la pàgina "Camí dels bons homes", un lloc web on s'explica l'itinerari turístic transpirinenc que va des de el Santuari de Queralt (Berga) fins al Castell de Montsegur (Arièja - França).
Aquest itinerari rememora l'exili dels càtars occitans, anomenats altrament Bons Homes i Bones Dones, que promovien el cristianisme pur i senzill, basat en l'espiritualitat i en contra de l'autoritària, corrupta i ostentosa Església catòlica del S.XIII.
Actualment convertit en Sender de Gran Recorregut (GR-107), el Camí dels Bons Homes es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en BTT.  També es poden descobrir en cotxe els pobles on van viure els Bons Homes recorrent les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell  i l'Arieja.
De manera individual o organitzada podeu descobrir uns paisatges encisadors escoltant la remor de l'historia, disposant d'un ventall de serveis com oficina de informació específica, allotjaments, guies de muntanya,transport de equipatge, agències de viatges i taxis. 
En aquesta pàgina, a més a més, hi trobareu un petit però interessant recull de receptes càtares i medievals, entre elles la d'avui. Per a més receptes medievals, també podeu adquirir el llibre "La cuina als temps dels Bons Homes".
El resultat d'aquestes costelles de porc amb salsa nostrada és excel·lent, per llepar-se els dits!.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Font: www.camidelsbonshomes.com

Llegir més...

Carutx de pollastre

Fa unes setmanes vam veure com cuinar el carutx, un plat tradicional molt antic que apareix en escrits medievals i que cal recuperar. Doncs bé, avui us presento el mateix plat però en versió pollastre.
La diferència principal rau en el menor temps de cocció, però queda igual de bo. Sabor a rostit, però amb una presència dolça subtil i addictiva.
Als nens els encanta!.
Som-hi!

Llegir més...

Fideuada de sípia

En aquesta pàgina ja hem vist unes quantes maneres de fer els fideus de mar.
En el cas d'avui, volem que la sípia sigui la protagonista i per aquest motiu hi afegirem la tinta d'una sola sípia. D'aquesta manera, i per a una quantitat pensada per a quatre persones, la tinta no ens tenyirà la pasta de color negre però ens aportarà tota l'essència de la sípia que busquem. Juntament amb un fumet de peix de roca, tot plegat ens garantirà un sabor excel·lent en aquest plat .
Com veureu, petites variants sobre una mateixa recepta us permetrà obtenir diferents resultats amb matisos que, en ocasions, resulten sorprenents.
Senzill i bo.
Som-hi!

Llegir més...

Truita d'escamarlans i menta

Avui us presento un platillo d'aquells ideals per a un sopar de categoria, molt bona i refrescant, i molt adient en èpoques de calor.
Podeu comprar escamarlans ja pelats, però sempre queda més saborosa si els peleu vosaltres, encara que siguin congelats. Els caps i les pells els podeu utilitzar per fer brou.
Unes llesquetes de pa amb tomàquet de temporada seran el millor acompanyament.
Molts pensareu (i jo també) que res millor que fer els escamarlans frescos a la planxa, amb una picadeta d'all i julivert. Però aquest bé de Déu que ens proporciona la nostra costa és molt versàtil i no hem d'escatimar en provar noves elaboracions. Us encantarà!.
Aquestes quantitats corresponen a dues persones
Som-hi!

Llegir més...

Pollastre a l'all

No fa massa temps vam veure com cuinar el conill a l'all (a l'allet o "al ajillo").
Doncs bé, avui us mostro la mateixa recepta però feta amb pollastre.
Totes dues queden igual de bones i, depenen de quina carn us agradi més, podeu fer la versió que més us agradi. Fins i tot barrejar-ho. La cocció del pollastre és lleugerament inferior a la del conill, però si fa o no fa, parlem d'un temps d'elaboració molt similar.
Aquest és un plat que es conserva bé, per tant, el podeu cuinar un o dos dies abans de consumir-lo sense problemes. De fet, està encara més bo si ha gaudit d'un temps de repòs.
Teniu permís per consumir aquest plat amb les mans,  i llepar-vos els dits.
Que vagi de gust!

Llegir més...

Sopa freda de síndria amb gingebre

Quan el sol escalfa de debò, a l'estiu, només busquem la manera de dedicar el mínim esforç a la cuina, que allò que mengem sigui saludable, ens hidrati i a més a més ens refresqui.
I la síndria sempre té tots els números de participar-hi en la recepta.
Us presento una elaboració molt senzilla que us encantarà. No cal que us expliqui ara les bondats de la síndria, com tampoc les del gingebre. Però si vull destacar que la combinació d'aquests dos productes resulta molt atractiva. Si a més, ho decorem amb unes boletes del millor meló, de ben segur que triomfareu amb el plat.
Proveu-ho i en parlem.

Llegir més...

Suquet de marisc

Ja hem vist diferents maneres de fer un suquet en aquesta pàgina.
Avui us presento un suquet de marisc. I li direm suquet, en comptes de sarsuela, per què incorpora patates. Unes gambes vermelles, uns escamarlans i unes nècores faran que aquest plat sigui extremadament saborós i recomanable per als amants d'aquests guisadets.
I que mai no hi falti la picada!
Com sempre, recordeu que fer ús de productes frescos i de temporada us garantirà el millor resultat.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4-6 persones.
Som-hi!

Llegir més...

NOTÍCIA: Al cel menjaran millor

Avui vull parlar-vos d'un seguidor d'aquest blog i sogre del meu germà (foto 1), que lamentablement ens ha deixat aquesta mateixa setmana als 91 anys de vida.
Es tracta d'en Joaquim Ferrer Torrodellas.
En Joaquim era una bona persona, amb cara de pare estimat i amb l'aspecte de l'entranyable avi que tots voldríem tenir. D'aquelles persones que mai s'obliden.
En Joaquim va ser comercial de professió, el que li va permetre recórrer molts punts de la geografia enriquint-se de totes les peculiaritats culinàries de cada racó.
I es que va fer de la cuina un estil de vida.

Llegir més...

Bacallà amb allioli gratinat i salsa de gambes

Excel·lent plat mariner, dels que m'encanta cuinar i encara més degustar. A més, no és pas complicat de fer i sempre quedés bé. El més important es disposar d'una bona matèria primera, com passa sempre. Podeu deixar-ho tot preparat i muntar el plat en 10 minuts.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Bon profit!

Llegir més...

Amanida Cèsar

Una amanida Cèsar és una amanida d'enciam romana i croûtons (trossos de pa torrat) amb suc de llimona, oli d'oliva, ou, salsa Worcestershire, anxoves, all, mostassa de Dijon, formatge parmesà i pebre negre. L'amanida Cèsar original no conté pollastre, encara que se li sol afegir habitualment.
L'inventor d'aquesta amanida va ser el xef del restaurant Cardini, Remigio Murgia, encara que el platet es va nomenar amanida Cèsar en honor a l'amo i també cuiner Cèsar Cardini. Aquesta amanida és molt popular i ha arribat a internacionalitzar-se, sent possible trobar-la en molts restaurants de tot el món. En la seva forma original, aquesta amanida era preparada al moment davant del comensal i servida a un costat de la taula.
Es una amanida que podeu preparar, per exemple, per aprofitar pollastre sobrant d'altres preparacions (com el pollastre a l'ast). 
Les quantitat d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.

Llegir més...

Tomàquets farcits de carn

Recepta tradicional número 1035 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui es presento la versió dels Pebrots farcits (que ja hem vist aquí) però feta amb tomàquets.
Com ja sabeu, existeix una gran i excel·lent varietat de tomàquets a Catalunya i podeu cuinar aquest plat amb moltes d'elles. Hi ha varietats que, per la seva constitució, son més adients per farcir com el tomàquet Montserrat, el Pare Benet o el Rosa. Però qualsevol tomàquet que us agradi estic segur que el podreu farcir. La consistència del farciment dependrà que si poseu més o menys molla de pa. Tot i així, penseu que és un plat contundent, per tant, us recomano no presentar tomàquets massa grossos. Sempre és millor menjar-se dos relativament petits que no haver acabar-se un de gros.
Bon profit!

Llegir més...