Amanida Cèsar

Una amanida Cèsar és una amanida d'enciam romana i croûtons (trossos de pa torrat) amb suc de llimona, oli d'oliva, ou, salsa Worcestershire, anxoves, all, mostassa de Dijon, formatge parmesà i pebre negre. L'amanida Cèsar original no conté pollastre, encara que se li sol afegir habitualment.
L'inventor d'aquesta amanida va ser el xef del restaurant Cardini, Remigio Murgia, encara que el platet es va nomenar amanida Cèsar en honor a l'amo i també cuiner Cèsar Cardini. Aquesta amanida és molt popular i ha arribat a internacionalitzar-se, sent possible trobar-la en molts restaurants de tot el món. En la seva forma original, aquesta amanida era preparada al moment davant del comensal i servida a un costat de la taula.
Es una amanida que podeu preparar, per exemple, per aprofitar pollastre sobrant d'altres preparacions (com el pollastre a l'ast). 
Les quantitat d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.

Llegir més...

Tomàquets farcits de carn

Recepta tradicional número 1035 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui es presento la versió dels Pebrots farcits (que ja hem vist aquí) però feta amb tomàquets.
Com ja sabeu, existeix una gran i excel·lent varietat de tomàquets a Catalunya i podeu cuinar aquest plat amb moltes d'elles. Hi ha varietats que, per la seva constitució, son més adients per farcir com el tomàquet Montserrat, el Pare Benet o el Rosa. Però qualsevol tomàquet que us agradi estic segur que el podreu farcir. La consistència del farciment dependrà que si poseu més o menys molla de pa. Tot i així, penseu que és un plat contundent, per tant, us recomano no presentar tomàquets massa grossos. Sempre és millor menjar-se dos relativament petits que no haver acabar-se un de gros.
Bon profit!

Llegir més...

Tonyina estofada

Recepta tradicional número 1040 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Normalment, quan es cuina tonyina fresca, es procura limitar la cocció d'aquesta carn, ja que fàcilment queda eixuta. Fins aquí la majoria hi estarem d'acord.
Però aquesta recepta busca, precisament, la textura cuita de la tonyina, aquella que és més propera a la d'una llauna en conserva. M'enteneu, oi?. Per aquest motiu, és imprescindible regar bé la carn amb aquesta deliciosa salsa. I el conjunt, personalment, m'ha semblat molt bo. Recomanable us diria, tenint en compte que jo sóc dels que admet totes les coccions de la tonyina. Si sou dels que no suporteu la tonyina cuita,  us estalviar-vos la feina de cuinar aquest plat. També podeu retirar la carn als 10 minuts de cocció i seguir cuinant el plat (la salsa) per separat.
En qualsevol cas, no volia deixar passar l'oportunitat de plasmar autèntica l'elaboració d'aquesta recepta tradicional catalana, (si em permeteu) més enllà dels gustos personals.
Som-hi!

Llegir més...

Pancakes

Segons la wikipedia, la tortita, pancake o panqueca (a Estats Units també hotcakes, griddlecakes, o flapjacks) és un pa pla rodó salat o dolç, la massa base conté usualment llet, mantega, ous, farina, llevat, sucre, sal i opcionalment, una espècia, essència o extracte (canyella o vainilla, per exemple). Es diferencia del crep en què és de menor diàmetre, compta amb llevat i es fa a foc mitjà, en comptes de a foc lent, fins que quedi daurat. Hi ha moltes variants en diferents cultures i països, no només en els ingredients sinó en la manera de ser servit. Als Estats Units se serveixen amb xarop d'auró (Jarabe de Arce o Mapple Syrup) i un tros de mantega al damunt que es fon amb la mateixa escalfor del pancake.
A Espanya se li acostumen a dir tortitas i tenen una consistència esponjosa, més gruixuda que els creps, i la circumferència és més petita. S'acompanyen normalment de nata i xarop (de maduixa, de xocolata, de caramel, d'auró, etc.), o bé només amb melmelada. Se solen prendre de postres, encara que altres vegades es prenen com esmorzar o berenar.
Amb la recepta que us proposo us sortiran uns 10-12 pancakes. Podeu fer-ne la meitat i també podeu deixar preparada la massa la nit anterior per coure'ls i servir-los l'endemà per esmorzar. La massa reposada integra millor els sabors, tot i que és una preparació molt senzilla que podeu executar al moment sense problema.
Som-hi!

Llegir més...

Arròs de pollastre

Recepta tradicional del llibre "800 receptes d'avui i de sempre" d'en Josep Lladonosa i Giró, mestre i referent de la cuina catalana.
Es tracta d'un arrosset fet a la cassola, de les especialitats d'aquesta pàgina com haureu comprovat. 
Un plat suculent, pràctic i molt econòmic també. Dels que generalment agrada molt a la canalla, ja que no troben ossos, ni espines, ni pells, ni res "estrany" com diuen alguns que jo conec: arròs, quatre pèsols (si voleu) i pollastre.
Més bàsic impossible.
Però no per ser bàsic un plat ha de ser pitjor, sabeu de que parlo oi que si?.
Com sempre, si utilitzeu productes ecològics i de temporada el plat encara lluirà més.
Som-hi!

Llegir més...